L'Ajuntament de Barcelona assegura que s'oposa a l'hotel de les Drassanes per motius tècnics

La tinent d'alcalde Janet Sanz ha declarat com a investigada després de la querella dels promotors

La tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, ha defensat davant del jutge que investiga  la suspensió de la llicència per aixecar un hotel de luxe a les Drassanes que la mesura es va prendre per "motius tècnics" i no pas polítics. Sanz ha declarat com a investigada davant del titular del jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona que tramita la querella interposada pels promotors de l'equipament per prevaricació.

La promotora Praktik va portar el consistori als tribunals l'estiu passat després que l'equip de govern d'Ada Colau aturés la construcció de l'hotel de luxe que tenia projectat aixecar al Portal de Santa Madrona i que havia de tenir 200 habitacions. El projecte complia amb els requisits del pla d'usos de Ciutat Vella del 2013, aprovat per l'anterior equip de govern convergent de Xavier Trias i que ha tombat recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Sanz ha defensat davant del jutge d'instrucció que amb el pla d'usos del 2013 tombat pel TSJC l'única normativa de referència per tramitar la concessió de la llicència hotelera de Praktik era la normativa del 2010, més restrictiva. A la sortida dels jutjats, la tinent d'alcalde d'Urbanisme ha explicat que van ser els mateixos serveis jurídics del consistori els que van recomanar que es demanessin "nous informes" per comprovar que l'hotel de luxe complia també amb els requisits establerts el 2010 per a l'obtenció de la llicència i ha reiterat la "confiança" en el criteri i la feina dels tècnics municipals.

També ha recordat que la suspensió dels permisos és una mesura temporal, a l'espera que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que va presentar la mateixa promotora afectada contra la sentència del TSJC que tomba el pla d'usos que avalava el seu projecte hoteler.

Un projecte criticat

L'hotel de luxe de les Drassanes va esquivar la moratòria del govern d'Ada Colau perquè tenia un certificat d'aprofitament urbanístic previ. A més, s’ubicava en una zona alliberada pel pla d’usos de Ciutat Vella del 2013 ara suspès i que va catalogar com a perifèriques algunes zones del districte com ara el front marítim, la plaça de Catalunya, les rondes de Sant Antoni i Sant Pau, el Paral·lel o el carrer de Trafalgar. 

L'equipament s'havia d'alçar en un solar on el 2007 s'havia projectat construir habitatge social i el projecte va aixecar les crítiques de bona part dels veïns de la zona, que el 2016 s'hi van mobilitzar en contra. Ja llavors l'equip de govern d'Ada Colau es va obrir a reformular el projecte, per ajustar-lo a les necessitats del barri.