Societat 05/04/2021

Rafael Vilasanjuan: "Tenir el 70% de la població vacunada a l'estiu és irrealitzable ara mateix"

7 min
El director de l’àrea d’anàlisi de polítiques i desenvolupament de l’ISGlobal i membre del comitè director de l’Aliança per a la Vacunació GAVI, Rafael Vilasanjuan
Disponible en:

Santa Coloma de GramenetEl director de l’àrea d’anàlisi de polítiques i desenvolupament de l’ISGlobal –centre impulsat per la Fundació La Caixa–, Rafael Vilasanjuan, és una de les veus més autoritzades per valorar les estratègies de vacunació del covid-19. Expert en logística sanitària i membre del comitè director de Gavi, l’aliança mundial de vacunes, qüestiona els calendaris europeus –que qualifica d'irrealitzables– i recorda que la pandèmia és global: no es poden subestimar els riscos de tenir unes taxes de cobertura vacunal diferents entre països. Per exemple, per l'aparició de noves variants que puguin escapar-se del setge de les vacunes.

Com descriuria la campanya de vacunació a Catalunya?

— Una campanya plena d’entrebancs des del començament. Alguns són comprensibles, perquè és la primera vegada que s'ha de preparar una estratègia universal per vacunar tothom i els nostres serveis no estaven preparats. No es pot comparar amb una campanya de vacunació de la grip, ni en termes de malaltia, ni en volum de població o d'entrega de dosis. Si hi ha res que hagi frenat la campanya això és la falta de subministrament de vacunes.

Les autoritats confien que les pròximes setmanes siguin “fortes” en nombre de vacunes. Hi confia?

— Bé, hem tingut retards i els continuarem tenint: no podrem vacunar tothom el 2021. I no perquè ens faltin mans per punxar, senzillament és perquè no tenim dosis. El problema és que els productors van anunciar a so de bombo i plateret que podien produir dosis a un ritme cinc cops superior a l'habitual. Ens van avançar unes xifres molt allunyades de la realitat per qüestions tan bàsiques com que els components són compartits arreu del món.

Quines són les febleses de l'estratègia catalana?

— Les primeres setmanes es va anar molt lent i no per les dosis. Un error va ser pensar que si es podia vacunar un milió de persones de la grip en poques setmanes, es podria fer igualment amb el covid. I no es així: les vacunes de la grip s'entreguen pràcticament en bloc i les del covid et van arribant i les has d'anar repartint. Les autoritats també van dir-li a la població que seria una campanya massiva i finalment estan sent diferents campanyes graduals, amb diferents vacunes per a diferents poblacions diana. No tenim una campanya, en tenim tres, una per a cada vacuna: Pfizer, AstraZeneca i Moderna.

Tot plegat són esculls de difícil solució a Catalunya.

— És evident que el límit d'edat a AstraZeneca ha alentit moltíssim la vacunació, perquè hem obert la vacunació a un grup de població que no és prioritari mentre que el de risc no està vacunat. Però també hi hagut una adaptació a les comunitats autònomes, que a Catalunya sembla que s’està solucionant una mica amb els vacunòdroms. Ara bé, fins que l'Estat no tregui el límit d'edat a AstraZeneca i faci com el Regne Unit, no s'avançarà prou. Cal vacunar la població gran per protegir-los a tots encara que només sigui parcialment.

Quins canvis hauria d'implementar l'Estat, que és l'interlocutor a Europa?

— Cal continuar pressionant el ministeri de Sanitat perquè tregui la limitació a AstraZeneca i superi la visió conservadora que té. De passada, hauria de plantejar-se debats dins l'àmbit científic i no fer tant de mimetisme amb altres països. ¿Cal endarrerir les segones dosis per tenir el 70% de la població vacunada amb la primera més ràpidament? ¿Fins a quina edat podem endarrerir-les? ¿Es pot trobar un punt intermedi entre les quatre i les dotze setmanes entre dosis per homogeneïtzar les inoculacions? Aquest és el seu paper, el d'analitzador permanent de la campanya de vacunació atenent les normatives europees. I els pròxims tres mesos ho ha de fer més seriosament. Espanya no pot mirar les previsions de vacunes només amb optimisme, ha de preveure entrebancs. Calen xifres possibilistes. I si han de treure de les previsions un 20% de les vacunes, que les treguin.

Salut defensa que caldrien unes 450.000 dosis setmanals per aconseguir una bona cobertura vacunal a l'estiu.

— I no crec que aquesta estabilització en les entregues es doni fins al maig o el juny.

Aleshores, no és viable tenir el 70% de la població vacunada a l'estiu, com s'ha repetit insistentment?

— És irrealitzable a hores d'ara, sobretot perquè es fa servir aquest percentatge per parlar d'immunitat de grup i no sabem quan la tindrem. Si apareixen noves variants, trigarem força més. Ara mateix el que hem de tenir al cap és que cal evitar l'estrès del sistema sanitari, i el més eficient per aconseguir-ho és vacunar el més vulnerable, el que pot entrar a l'hospital. Aquest col·lectiu, el que té més de 60 anys, és el que s'ha d'acabar de cobrir.

I un cop tinguem la gent més vulnerable vacunada...

— Entrarem en una segona fase, que seguirà sense ser d'immunitat de grup. Ara bé, tot i que potser només tindrem el 40% de la població immunitzada, això ja ens permetrà no haver de prendre mesures tan restrictives, sobretot de mobilitat. La gent més vulnerable estarà fora de perill d'emmalaltir i d'ingressar i, alhora, el risc de transmissió baixarà perquè els asimptomàtics contagien molt menys.

Hi ha moltes esperances posades en Janssen, perquè si arriben 800.000 dosis, 800.000 persones estaran protegides.

— Janssen potenciarà molt les campanyes. Com que és monodosi, guanyarem rapidesa: ja no caldrà donar segones dosis i la primària estarà més descarregada. Ara bé, el laboratori no té una preproducció gaire elevada i és molt probable que tingui problemes de subministrament, com li ha passat a AstraZeneca.

La retransmissió en directe dels processos de creació de les vacunes ha generat desconfiança en la població?

— Entre els que tenen dubtes potser sí, però és que els dubtes són normals, perquè les vacunes te les posen quan estàs sa, no quan estàs malalt i et cal un medicament. Però fem una lectura real: els majors de 80 anys i els avis a les residències han respost amb molta confiança, perquè han vist que la vacuna els ha canviat la vida. A les residències abans els familiars només podien visitar-los mitja hora a la setmana o ni això, i ara no tenen límits. I, sobretot, ja no es moren de covid.

Als vacunòdroms i als CAP es formen cues de col·lectius essencials i de gent d'entre 60 i 65 anys per rebre AstraZeneca, malgrat la suspensió temporal que va haver-hi.

— Això demostra que la població entén que el benefici de vacunar-se és incomparablement més gran que els possibles efectes adversos de la vacuna o que els efectes de contraure la malaltia. ¿Ens hem trobat un tipus de trombosi que podria tenir relació amb la vacuna d'AstraZeneca? Sí, però són dos casos per milió d'habitants. Amb la vacuna estem evitant entre el 80 i el 95% de malalts.

Seguint amb AstraZeneca, hi ha moltes diferències en el criteri d'ús a Europa: Alemanya només als més grans de 60, França als més grans de 55 i el Regne Unit a tothom. ¿Això és problemàtic?

— Sí. No només Catalunya o Espanya divideix les vacunacions en diferents campanyes i endarrereix l'objectiu d'immunització. El quid és que AstraZeneca no tenia prou cohort de persones més grans de 55 anys durant el seu assaig en fase tres, però ara ja la tenim: els estudis fets a Escòcia i als Estats Units demostren que es pot administrar a tots els majors d'edat. I aquesta dada hauria de servir per prendre una decisió comuna. Així ho ha fet l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que és l'única que té un posicionament merament científic.

Dinamarca, per exemple, no vol reprendre la vacunació amb AstraZeneca.

— És una decisió estrictament política. Amb la recomanació d'una agència reguladora com l'EMA, amb uns estàndards tan elevats, hauríem de tenir-ne prou per posar-se-la a tothom. I aviat ho farem. Dinamarca haurà de defensar políticament el seu posicionament, que es basa en el fet que en els contractes de les vacunes del covid la responsabilitat recau únicament en l'Estat. I hi ha països que no estan disposats a assumir-ho.

Com valora el paper de la Unió Europea en la gestió de la vacunació. Ha estat àmpliament qüestionat per la seva lentitud en la negociació i compra de vacunes.

— Crec que la nova idea de superestat europeu és molt encertada. És el primer cop que la UE actua realment com una nació; aquesta compra conjunta no havia passat mai, ni amb medicaments ni material. I sí, pot ser criticable perquè en alguns moments han pogut semblar fins i tot naïfs en les negociacions en comparació amb el Regne Unit o els Estats Units, que tenen unes estructures de compra molt fortes, però no ens oblidem d'un punt importantíssim: tots els estats membres tenen el mateix dret a rebre vacunes i la mateixa capacitat per tenir dosis en funció de la seva població. Això no ho havia fet possible fins ara ni la moneda única ni la Constitució europea, que no ha estat ratificada per tots els països.

Vol dir que Europa ha anat aprenent sobre la marxa?

— A mesura que negocia, sí. Llevat d’Alemanya, cap país, ni tan sols França, hauria tingut una capacitat de compra o de negociació de preu com la que s’ha aconseguit de forma conjunta entre els 27 membres. I precisament Alemanya, amb el lideratge evident d'Angela Merkel, ha fet de locomotora. Ara bé, s'està negociant amb taurons. Les farmacèutiques se les saben totes. I esclar, també hi ha interessos, perquè s'estan prioritzant les vacunes europees i ara les nord-americanes. Fins ara només ha fallat la de Sanofy. La resta de vacunes que Europa ha comprat a risc han sortit, quan habitualment la meitat de vacunes en fase tres no acaben tenint èxit. Ara caldrà esperar a veure com va amb Curevac, la vacuna alemanya, de la qual Europa ha precomprat 300 milions de previstes per als mesos de maig i juny. 

Hi ha un paper geopolític clau en les negociacions?

— Les vacunes han generat una relació molt tensa entre els països. Europa i AstraZeneca en són l'exemple, però la qüestió geopolítica ho impregna tot. Miri, a Europa ja estem pensant quan aconseguirem tenir el 70% de la població immunitzada, i hi ha països d'Àfrica que pensen en quant assoliran el 20%. En la gestió de la pandèmia hi ha riscos que no es volen verbalitzar però existeixen. El virus no hi entén, de fronteres, oi? Doncs si a Europa tenim un 80% de la població vacunada però hi ha països a l'Amèrica Llatina o al Nord d'Àfrica amb cobertures vacunals baixes, caldrà tancar les fronteres perquè tots els virus muten i poden originar-se noves variants que ens obliguin a revacunar. A més, hi ha països com l'Afganistan que estan descuidant vacunacions clau com la de la meningitis, el xarampió o la pòlio per la vacuna del covid. Si aquestes altres malalties pràcticament erradicades a Europa muten en formes agressives, poden arribar-nos en forma d'epidèmies incontrolables.

El mapa mundial també muta. Estan naixent o reforçant-se les relacions entre països, com el Brasil o Xile amb la Xina.

— El joc geopolític per les vacunes es juga als laboratoris occidentals: a Europa, els Estats Units, el Japó, Austràlia, el Canada... I Rússia i la Xina han començat a fer amistats amb el Brasil o Xile, que és país amb el percentatge més elevat d'immunització amb la vacuna xinesa.

stats