Societat 16/03/2021

Salut i experts mantenen que els beneficis de la vacunació amb AstraZeneca superen els possibles riscos

El 061 ha rebut en un sol dia un miler de trucades relacionades amb la suspensió

4 min
Vacuna d'Oxford

Santa Coloma de GramenetEl departament de Salut i els experts consultats per l'ARA insisteixen que els beneficis de la vacunació amb AstraZeneca superen els possibles riscos i efectes adversos que pugui generar. “S’han posat 17 milions de dosis d’AstraZeneca, 6 milions a la Unió Europea i 11 al Regne Unit, i s’han observat 14 esdeveniments adversos, 11 i 3 respectivament”, explica el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. A Espanya, per exemple, s'ha identificat un sol cas, que suposa menys d’un efecte advers per milió de casos, “l’esperat” fins i tot fora d’un context de vacunació, segons el facultatiu.

L'Agència Europea del Medicament (EMA) encara ha de dirimir si les trombosis poc freqüents detectades en alguns països es deuen a una coincidència temporal amb la vacunació o si hi ha una relació causa-efecte. Si es constata que les vacunes han causat les trombosis, diu Argimon, l’EMA haurà de valorar si els beneficis superen els riscos i elaborar estratègies per aixecar la suspensió i minimitzar aquests “riscos poc freqüents". “No hi ha cap medicament o vacuna que no tingui efectes adversos. És quan s’acumula evidència que s’observen els esdeveniments i es prenen decisions”, afirma.

De fet, la immobilització de la vacuna l’han decidit els governs i no pas l’agència reguladora. "I amb la informació actual, la probabilitat de patir aquest efecte advers és poc freqüent mentre que la de contagiar-se de covid i desenvolupar la malaltia és molt elevat", planteja la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la UB, Àngela Domínguez. "Aturant la vacunació s'està prioritzant una actitud de cautela per sobre del benefici i continuar vacunant amb AstraZeneca mentre s'investiguen els efectes hauria estat la decisió més encertada", assegura.

Si bé tots els viròlegs defensen que una investigació primerenca de casos sospitosos de reaccions adverses demostra que els sistemes de farmacovigilància funcionen, també qüestionen la decisió dels governs d'aturar la vacunació i la qualifiquen d'innecessària si els motius són merament mèdics. El viròleg i cap de la unitat d'alta biocontenció del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, Xavier Abad, afirma que és "lògic" que surtin alguns efectes adversos per la mida de la mostra, ja que ara hi ha milions de vacunats. "S’han passat de frenada suspenent la vacunació perquè estan oposant una raó mèdica molt petita a un benefici molt elevat", opina.

La responsable de farmacovigilància de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Glòria Cereza, explica que els assajos clínics dels medicaments aporten una informació de seguretat prou ferma per poder autoritzar un fàrmac o una vacuna. Amb tot, el perfil complet de toxicitat dels fàrmacs s’ha d’anar construint amb la informació de possibles efectes adversos que es van notificant de forma espontània –popularment coneguda com a targetes grogues– a mesura que es van administrant dosis.

Trombosi “específica i poc freqüent”

Cereza insisteix que només s’ha posat el focus en AstraZeneca, i no en Pfizer, tot i que també se n’han documentat algunes sospites aïllades, perquè la trombosi de sins cerebrals descrita que ha motivat la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca és “molt específica i poc freqüent”. Es tracta de coàguls sanguinis que impedeixen o dificulten la circulació de la sang en el sistema venós del cervell, una condició molt poc freqüent que representa menys del 0,5% de les malalties cerebrovasculars a Espanya.

El símptoma més freqüent és un mal de cap intens que comença sobtadament i s'agreuja progressivament. “Són cefalees incapacitants i més intenses a l'aixecar-se del llit”, indica Cereza. Aquest episodi també sol anar acompanyat d'altres senyals semblants als d'un ictus, com la pèrdua de visió i de força, l'alteració del llenguatge o la parla i els episodis de confusió, així com vòmits, crisis epilèptiques i rigidesa cervical, amb menys freqüència.

Desprogramades 17.000 cites

En total, Catalunya ha deixat d'administrar unes 120.000 dosis d'AstraZeneca i s'han hagut de desprogramar gairebé 17.000 cites per a la inoculació, i Abad diu que aquest revés pot fer quallar un cert rebuig social, ja que el missatge que rep la població és que no és prou bona o prou segura. Argimon admet certa preocupació perquè el revés amb la vacuna d’AstraZeneca pugui desanimar la població a vacunar-se. “Però hem d’enviar el missatge que la farmacovigilància funciona”, afirma.

El telèfon del Sistema d'Emergències Mèdiques, el 061, ha rebut un miler de trucades relacionades amb la paralització de la vacunació amb AstraZeneca en un sol dia. “Hem de ser pacients i esperar el dictamen de l’EMA”, subratlla el secretari de Salut Pública. “Si l’EMA confia en la vacuna, la població hem de confiar-hi. Esperem que es pugui continuar utilitzant”, coincideix Domínguez.

També la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, envia un missatge de tranquil·litat i diu que “ara per ara, amb la informació que es té”, AstraZeneca té més beneficis que riscos. En roda de premsa, ha reivindicat les bones dades d’eficàcia al Regne Unit, on s’està fent servir de manera massiva i ja evita hospitalitzacions i defuncions. "¿Qui pot dir que les persones que han tingut aquesta trombosi no gestaven aquesta condició d’abans i només hi ha hagut una coincidència temporal?", planteja Abad, que demana avaluar la freqüència d'aquest tipus de trombosi en un grup equivalent de població no vacunada.

Estancament dels indicadors

El secretari de Salut Pública també ha explicat que el descens dels contagis a Catalunya s’ha estancat aquesta setmana i ja és gairebé imperceptible. “Fa uns dies que la baixada és molt lenta i que ens estan pujant lleugerament el nombre de tests d’antígens positius en persones amb símptomes respecte a la setmana passada”, ha advertit el facultatiu. Si bé ha assegurat que Catalunya no ha entrat en fase d’expansió, Argimon ha anticipat que la taxa de contagi, o R, que mesura la velocitat de propagació del virus, augmentarà fins a l’1, un llindar que marca que el virus es podria transmetre més ràpidament. 

Argimon ha admès que el context europeu exigeix ser més curosos que mai: ha remarcat que França té el doble d’incidència acumulada per 100.000 habitants que Catalunya i que Itàlia ja s’està plantejant el confinament d’algunes àrees per controlar la pandèmia. "[Nosaltres] Estem donant aire, però l'hem de contraposar amb la salut i estem en una situació inestable", ha advertit Argimon, que ha insistit que només se surti de la comarca de residència amb la bombolla de convivència. Cada dia s’estan notificant un miler de positius i la situació assistencial als hospitals segueix sent "fràgil", amb 432 persones a l'UCI, ha alertat Argimon.

stats