EDUCACIÓ

A la recerca de la recepta més innovadora per educar

La seva visió innovadora i positiva de l’ensenyament impregnava la seva feina, vida i projectes. Avui, quan es compleix un any de la desaparició de Carles Capdevila, l’ARA presenta els tres projectes finalistes de la beca que porta el seu nom

A la recerca de la recepta més innovadora per educar / PERE TORDERA

Deia l’enyorat Carles Capdevila que, perquè la democràcia sobrevisqui, “la recepta és educació i educació i, en cas de dubte, més educació”. La seva visió innovadora i positiva de l’ensenyament (a l’escola, a casa o en el lleure) impregnava la seva feina, vida i projectes. Era una de les seves grans passions. Avui, quan es compleix un any de la seva desaparició, l’ARA presenta els tres projectes finalistes de la beca que porta el seu nom.

Un food truck per treballar valors cívics i matèria curricular. Un passaport que uneixi la vida escolar amb la cultura del barri. I una mirada al passat local per assumir i viure la importància de la història. Són els projectes de l’Institut La Plana de Vic, l’Escola La Maquinista de Barcelona i l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt, finalistes de la primera edició de la Beca Carles Capdevila, dotada amb 20.000 euros. Tots ells responen als objectius pedagògics d’aquest guardó, organitzat pel diari ARA i la Fundació Bancària La Caixa, en memòria del director fundador d’aquest diari, Carles Capdevila i Plandiura, desaparegut avui fa un any.

L’educació era per a Carles Capdevila una passió i una necessitat per al progrés col·lectiu i la igualtat d’oportunitats. Hi creia com a recepta i solució dels problemes del món i valorava en gran manera la tasca dels docents. La beca que du el seu nom respon a aquesta visió i busca impulsar el desenvolupament de projectes innovadors que millorin la capacitat formativa i participativa dels alumnes.

La beca ha atret en un temps rècord fins a 110 projectes, un èxit en quantitat i qualitat, segons destaca el jurat. Però només la pot guanyar un, que serà proclamat el 12 de juny, a les set del vespre, a l’auditori del CosmoCaixa. A l’acte hi intervindrà David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica, que pronunciarà una conferència sobre l’estímul sorpresa al cervell com a factor clau de l’aprenentatge. Amb el lema “Innovar per educar”, l’acte serà una gran festa de l’educació i un homenatge al defensor de la feina dels mestres que era el Carles Capdevila.

Institut La Plana, Vic

Un ‘food truck’ contra la desigualtat social i de gènere

La ciutat de Vic ha vist créixer els últims anys les comunitats pakistaneses, llatines, índies i subsaharianes. Això ha comportat un inèdit mestissatge social i cultural. L’Institut La Plana va néixer l’any 2007 en paral·lel a aquesta situació i, per descomptat, no hi és aliè. Tot i que la gran majoria dels seus alumnes han nascut a Catalunya, el 80% de les famílies tenen les arrels a fora. A més, prop de la meitat dels alumnes de l’institut tenen necessitats educatives especials derivades d’unes situacions socioeconòmiques desafavorides o de problemes de salut. Una situació que el centre vol abordar amb un projecte innovador: crear un food truck gestionada per l’alumnat, la Gastroneta.

La idea de tenir una camioneta de venda ambulant, expliquen al centre, pretén afrontar algunes de les necessitats amb què s’han trobat a l’institut. Per una banda, els professors detecten que hi ha adolescents que no porten l’esmorzar o, si ho fan, és menjar poc variat o gens sa. Alhora, explica Anna Maria Roca, directora de l’Institut La Plana, els docents senten diàriament comentaris masclistes, veuen situacions de desigualtat social i detecten en molts alumnes falta d’autoestima i de confiança. “Tenim una sèrie de valors que hem de treballar, i ho hem de fer d’alguna manera que ens permeti unir d’una banda els continguts i de l’altra el treball dels valors. La Gastroneta ens fa aquesta suma, perquè hi podem treballar curricularment alguns aprenentatges molt significatius i, a més, fer-ho en una situació real”, explica la directora.

El projecte de la Gastroneta el duran a terme tots els alumnes del centre, “des dels diferents nivells i transversalment des de diferents assignatures”, diu Roca. S’hi barrejaran matèries de l’àrea d’economia -en la qual els alumnes prepararan un pla d’empresa per al food truck -, l’àrea de tecnologia -fent-ne la instal·lació elèctrica- i la de llengües -redactant-ne els menús-. “També servirà per fer tutories individuals en un espai més silenciós, per si algun alumne no ha portat l’esmorzar i per ajudar a engrossir el pressupost del viatge de final de curs de quart”, explica el Mohamed, alumne de tercer d’ESO.

Tot i que la Gastroneta encara no s’ha posat en marxa, els alumnes i professors de l’Institut La Plana esperen que l’any vinent ja sigui una realitat que canviï l’ensenyament del centre per fugir del conformisme i la queixa. “Sempre hem apostat per intentar canviar la metodologia a l’hora d’ensenyar, sobretot per la tipologia d’alumnat que tenim”, explica Roca: “La manera d’ensenyar ha de canviar perquè la societat està canviant”.

CEIP La Maquinista, Barcelona

Teixint el barri de Sant Andreu des de les escoles

L’Escola La Maquinista, situada ben a prop del centre comercial homònim, al barri de Sant Andreu de Barcelona, fa molts anys que hauria d’haver deixat d’estar en barracons. Però aquesta aparent precarietat -que ja fa deu anys que s’arrossega- contrasta amb un ambient escolar dinàmic i alegre, que no vol quedar reduït als límits físics del centre.

És per això que la comunitat educativa de l’escola va engegar l’any 2011 el projecte +Educació Sant Andreu, al qual ja s’han sumat sis centres del districte, i que busca compartir projectes educatius amb escoles i instituts de la zona, però també amb entitats cíviques que formen part del paisatge del barri. “L’educació no s’acaba a les quatre parets de la teva escola”, diu Anna Comas Arbós, directora de La Maquinista.

+Educació Sant Andreu compta amb quatre subprojectes, dos dels quals nous, que connecten els alumnes i les famílies dels diferents centres entre ells i amb el districte. En primer lloc hi ha el que anomenen la Universitat del Temps Lliure, que explica Anna Comas: “Hi impliquem les famílies i animem l’alumnat a viatjar per la cultura i fer-se seus els recursos de la ciutat”. Cada alumne que hi participa rep un passaport amb el qual disfruta d’activitats no lectives en altres escoles o entitats del barri. “Cada vegada que vas a un lloc et posen un segell, i si el tens ple és que has anat a totes les activitats i pots anar a una assemblea i et pots graduar”, explica l’Ariadna, de vuit anys, que diu que la festa de pijames a l’escola és el que més li ha agradat aquest curs.

En segon lloc hi ha el projecte Escola i Família, “que són les activitats entre centres que es fan en horari lectiu i per cicles”, explica Oriol Roca, membre de la cooperativa +Educació.

I, finalment, hi ha els dos projectes nous, que coordina la mateixa entitat i que es volen engegar pròximament. Consisteixen, explica Roca, en un sistema per compartir activitats extraescolars “que faci més lògiques i ecològiques” aquestes iniciatives; i en un pla d’educació a temps complet per organitzar “una taula de debat en què les escoles aboquin les seves inquietuds al voltant d’aquest tema i es puguin anar treballant conjuntament”.

Tot plegat, explica la directora de La Maquinista, busca extrapolar a un àmbit de districte un estil educatiu que forma part de l’ADN del centre des dels seus inicis: el fet d’organitzar-se com a comunitat d’aprenentatge. Així, si a La Maquinista pares, alumnes i professors treballen plegats, +Educació Sant Andreu fa el salt als altres centres i entitats del barri, permetent que els nens i les famílies es coneguin, que els professors comparteixin coneixements i que les escoles s’obrin al veïnat. “També volem que famílies que normalment no farien ús d’aquests recursos els coneguin”, afegeix Berta Novella, mare de l’Escola La Maquinista i presidenta de l’AMPA: “És una manera de fer teixit i de fer xarxa al barri”.

Institut Domènec Perramon, Arenys de Munt

Canviar la metodologia coneixent i remenant el passat

Conèixer la història nacional i universal és un requisit curricular en qualsevol escola, però aprendre per a què serveix o quin sentit té estudiar-la és sovint una cosa que queda aparcada fora de l’aula. A l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt volen treballar-hi i, alhora, reivindicar el passat local, que tot i ser el més pròxim a l’alumnat moltes vegades resta oblidat. “La idea és canviar la metodologia general”, explica Francesc Isern, professor de ciències socials i coordinador de primer d’ESO. “Hem anat muntant tot aquest sistema, amb el qual treballem de manera més procedimental, trenquem l’espai aula i fem que els alumnes treballin com ho podria fer un historiador. Tant en un museu com en un arxiu”, explica Isern.

La Júlia, que aquest any ha començat primer d’ESO, és una de les alumnes que ja han portat a terme aquest tipus d’activitat: “Agafem un objecte, que ens sol donar la nostra família, i així tenim més proximitat amb el que estem treballant. Després intentem fer el màxim nombre de preguntes [als nostres familiars] perquè ells són els que tenien aquells objectes i els que ens en poden donar més informació”. En el seu cas, va portar a l’institut una fotografia antiga i un rellotge que els seus avantpassats feien servir quan anaven de viatge. “Amb alguns objectes farem una exposició al poble perquè tothom ho pugui veure”, explica: “Així estem més a prop de la història i no la sentim tan lluny, sinó que la vivim més i la fem més nostra”.

El projecte del Domènec Perramon, que ha anat madurant els últims tres anys, inclou l’elaboració d’un arxiu fotogràfic d’àmbit local, amb un registre en fitxes de classificació temàtica i cronològica, que hauria d’acabar servint per fer “un registre informàtic que es pugui compartir amb altres centres”, explica Francesc Isern. Els alumnes elaboren també unes “caixes del temps” amb els objectes provinents de les famílies o de l’arxiu d’Arenys de Munt. “Un cop les fitxes estan fetes i classificades, els alumnes comencen a interpretar-les. Igual que podrien fer amb el llibre de text però amb materials propis”, descriu el professor. “La idea és que això no quedi aquí”, conclou Isern, “sinó que l’institut s’obri de portes enfora i que tota la comunitat educativa hi acabi participant”. “Al final el que es busca és una formació en valors, que els alumnes sàpiguen el valor del patrimoni històric, que se’l sentin seu i que es vegin integrats en el que és la història i se la sentin propera”.

Més continguts de