SALUT

Es pot reduir l’obesitat infantil fent passar els nens pel quiròfan?

Un estudi defensa la necessitat d’operar els casos més greus de sobrepès, tot i els riscos existents

En els últims 25 anys el pes mitjà dels adolescents espanyols s’ha incrementat en deu quilos, i el dels adults, en cinc. L’augment de la població que pateix obesitat i sobrepès ja fa anys que va encendre totes les alarmes i, en el cas dels més joves, ha fet que alguns experts obrin la porta a les intervencions quirúrgiques en els casos més greus a aquestes edats. Així ho defensa un estudi de la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat i de les Malalties Metabòliques (SECO) presentat ahir a Madrid, que proposa la cirurgia bariàtrica -de reducció d’estómac o d’extracció d’una part- també en menors sempre que sigui l’opció més indicada. Tot i això, els autors del mateix estudi - Aproximació inicial a l’obesitat infantil a Espanya - reconeixen els riscos que comporta.

L’obesitat té un risc real per a la salut -i no relatiu com el sobrepès-. Els nens d’entre 5 i 14 anys a Espanya són els tercers amb més obesitat i sobrepès d’Europa, i les nenes ocupen la primera posició d’aquest rànquing de països. A Catalunya l’any 2014 un 20,2% de la població d’entre 2 i 14 anys patia sobrepès i, d’aquests infants, un 15,4% eren obesos, segons dades del departament de Salut.

A diferència de l’obesitat en l’edat adulta, que costa més d’eliminar, en els nens pot desaparèixer més fàcilment. Tot i això, hi ha casos en què operar és l’única sortida i l’estudi manifesta que l’edat “no ha de ser un condicionant per a l’operació si es compleixen els criteris i el cas té la gravetat suficient”.

“Operar els casos infantils greus, així com els d’adults, és necessari, però si es canviessin els hàbits d’alimentació la xifra es reduiria”, defensa Maria Assumpta Recasens, membre de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Recasens remarca que, malgrat que una operació sempre comporta perills, en aquests casos són inferiors a l’1%. “A més, la balança entre els beneficis i els riscos de fer l’operació i de l’estat de salut del pacient abans i després sempre ha de ser favorable perquè ens decidim”, afirma.

Segons Recasens, “la intervenció no eximeix les persones de fer un canvi d’hàbits i de dieta per a la resta de la seva vida”. De fet, el treball proposa aquestes mesures també per prevenir l’obesitat: una hora d’activitat física diària i limitar a una hora al dia entre els joves l’exposició a pantalles de mòbil o altres dispositius.

Recasens explica l’èxit d’un estudi en què ha participat des del 2006 a Granollers amb alumnes de primer de primària per fomentar l’exercici i una dieta més bona per prevenir l’obesitat. Sis anys després -coincidint amb el moment en què passaven a cursar l’ESO- els menors havien reduït la predisposició a ser obesos o tenir sobrepès en un 3,7% i un 1,4%, respectivament.

‘Sí’ a encarir els refrescos

El doctor Ramon Villalonga, que ha liderat l’estudi, també va posar deures als governs i va defensar un impost sobre les begudes ensucrades o reduir l’IVA sobre verdures i fruites. A més, va dir que el treball busca conscienciar sobre el problema que implica aquesta malaltia metabòlica i pretén que, a partir de les conclusions, es puguin desenvolupar eines per millorar la col·laboració i aconseguir un consens entre professionals estatals.