Mor als 97 anys l'emblemàtic capellà i periodista Josep Bigordà

BarcelonaDesprés d'una vida plena marcada per la religiositat i l'activisme social i catalanista, l'emblemàtic capellà progressista Josep Bigordà ha mort a Barcelona als 97 anys. El seu funeral és avui dijous, a les 11.00 h, a la parròquia de Sant Medir, on va convertir-se en un referent de l'antifranquisme i de l'església més oberta i popular, un tarannà que després replicaria a l'església de Santa Maria del Pi, al cor del barri Gòtic.

Nascut el 1927 a Ullastrell, Josep Bigordà i Montmany es va ordenar sacerdot el 1952, durant el Congrés Eucarístic de Barcelona, una fita d'homologació internacional del règim franquista que, paradoxalment, ell després tant contribuiria a combatre des dels marges de l'Església. Dotat d'una sòlida formació intel·lectual, s'havia llicenciat a Comillas en teologia i dret canònic. Sempre va tenir dots comunicatius, amb facilitat i gust per la paraula i per l'escriptura, habilitats que el van portar al periodisme. Durant molts anys va escriure a les pàgines de religió d'El Correo Catalán, l'històric diari conservador carlí que als anys 60 va transitar cap a posicions progressistes.

La seva tasca pastoral la va iniciar a Rubí i Cornellà de Llobregat, on va topar-se amb la realitat de la immigració i la precarietat i on ben aviat va donar mostres del seu tarannà obert i social. L'arribada del Concili Vaticà II va coincidir amb la seva incorporació a la parròquia de Sant Medir, un barri també popular, on va coincidir amb el capellà Josep M. Vidal Aunós. Allí van acollir, el 1968, la creació del sindicat Comissions Obreres de Catalunya (CCOO). De fet, Sant Medir va ser una de les parròquies insígnia per a l'aixopluc de l'antifranquisme polític i associatiu. També va crear-hi el premi de poesia en català Amadeu Oller, en homenatge al primer mossèn de Sant Medir, i va donar una gran vitalitat i obertura a la comunitat creient.

La seva dimensió mediàtica –també va ser professor a l'escola de periodistes del CIC–, la seva connexió amb la gent, la pràctica d'un cristianisme antidogmàtic i social i el seu catalanisme progressista el van convertir, durant dècades, en un dels capellans més seguits i estimats del país. Era un referent, com es va tornar a veure amb la tancada d'immigrants que va acollir el gener del 2001 al Pi, quan durant 47 dies va aixoplugar un miler de persones amenaçades amb ser expulsades de l'Estat. Tres anys abans, el 1998, l'Ajuntament de Barcelona li havia concedit la Medalla d'Honor per la seva trajectòria cívica i de servei a la ciutat.

"Mossèn Bigordà és, per a aquells que vam tenir el privilegi de conèixer-lo i tractar-lo durant anys, una d'aquelles persones que et permeten mantenir viva la fe en la humanitat. Gràcies a la seva fe, ha encarnat al llarg de la seva vida els millors valors de la persona humana", ha dit d'ell el polític Toni Comín.