Residència espanyola a canvi de la compra d'un habitatge
Amb l'objectiu de reduir l'estoc de pisos buits, el govern espanyol estudia donar la residència als immigrants que comprin habitatges d'un cert preu. Irlanda i Portugal han impulsat mesures similars.
MADRID.Amb un objectiu de fons molt més econòmic que social, el govern espanyol va anunciar ahir que està estudiant canviar la llei d'estrangeria per atorgar el permís de residència als estrangers que adquireixin un habitatge a Espanya per un import superior als 160.000 euros. La meta és clara: hi ha uns 700.000 pisos acabats que estan buits a Espanya i cal eliminar possibles obstacles per vendre'ls.
No es tracta en cap cas d'una regularització massiva, que de fet toparia amb l'ideari del PP i seria difícil d'entendre per als seus votants. L'executiu vol evitar un efecte crida i per això ha imposat el llindar del preu per atraure, especialment, inversors, procedents sobretot de la Xina i Rússia, segons va dir el secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, que va fer l'anunci durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu. Així, considera que el mínim dels 160.000 euros és un "nivell equilibrat" que "tampoc donaria lloc a una demanda massiva de permisos de residència" perquè un preu inferior podria servir d'"excusa" per obtenir els papers.
García-Legaz -que va dirigir les negociacions per a l'arribada d'Eurovegas a Espanya i que fins a l'any passat era secretari general de FAES, la fundació de l'expresident José María Aznar- va donar per feta la mesura i va dir que es posarà en marxa d'aquí "algunes setmanes", però un parell d'hores més tard el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, va puntualitzar que encara "no s'ha pres cap decisió". Tot i així, va donar a entendre que s'impulsarà. "Volem treure habitatges a la venda a preus raonables i que el sector de la construcció tiri endavant", va afirmar en una roda de premsa a la Moncloa amb la seva homòloga del Brasil, Dilma Rousseff.
De fet, segons García-Legaz hi ha "moltíssima" demanda estrangera per al sector immobiliari -enfront de la paràlisi de la demanda interna- que resulta "molt atractiu" per la caiguda dels preus d'ençà de l'esclat de la bombolla del totxo. Avui està prevista una reunió entre diversos ministeris per tractar aquest canvi -el primer des de l'abril del 2011 de la llei d'estrangeria-, que ahir va despertar les crítiques d'alguns partits i associacions. El PSOE va demanar "rigor" a l'executiu perquè "la residència no és una plaça de garatge a regalar amb la compra del pis", mentre que la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, va titllar la mesura d'"immoral". Va lamentar que els drets humans estiguin "en venda" i no va descartar emprendre mesures legals.
La banca i els desnonaments
A la mateixa hora que s'anunciava aquesta reforma, la patronal bancària feia, en un altre esmorzar informatiu, la seva primera valoració pública de la paralització durant dos anys dels desnonaments als col·lectius vulnerables. Si dijous la primera reacció del president de la patronal, Miguel Martín, ja va ser freda, la d'ahir va ser gèlida: "L'exclusió social no la crea el crèdit hipotecari, la crea la crisi".
La banca s'espolsa qualsevol responsabilitat en la concessió d'hipoteques de risc -moltes a immigrants que ara no poden pagar- i considera que la solució passa per "construir més cases i donar més crèdit hipotecari", amb la voluntat obviar que les canonades del crèdit estan seques perquè les entitats no es refien dels clients i que ja hi ha centenars de milers de pisos buits.
En el mateix acte i en un to més moderat, el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, va rebutjar que es canviï la llei hipotecària perquè podria incrementar els dubtes sobre la solvència del sistema i reduir així la concessió de crèdits. També es va mostrar en contra del parc de lloguer amb els habitatges de les entitats a preus baixos per als ja desnonats que vol impulsar l'executiu i va demanar que cada banc gestioni la seva situació.
