Les restriccions sanitàries fan més flagrant la falta de lavabos públics a Barcelona

Barcelona"Demano per anar al lavabo. Tinc una urgència, 72 anys i al voltant tot tancat. S’hi neguen. Suplico. S’hi neguen. Apel·lo al seu humanisme. S’hi neguen". Aquest relat és de l'actor Pep Cruz sobre l'experiència viscuda en un supermercat de la cadena Sorli a Barcelona i evidencia com la pandèmia ha posat encara més en relleu una problemàtica que la ciutat fa anys que arrossega: la falta d'una xarxa de lavabos públics en condicions. Amb bars i restaurants tancats a partir de les cinc de la tarda per decisió del Procicat, ha quedat anul·lat el que per a molts era el pla B quan es trobaven amb una urgència al mig del carrer: demanar un cafè per poder anar al lavabo o confiar en la simpatia dels responsables dels locals. I ha complicat encara més el dia a dia de les persones que viuen al carrer, com lamenta Ferran Busquets, de la fundació Arrels: "És bàsic que hi pugui haver lavabos distribuïts per tota la ciutat i no deixar la decisió de permetre o no l'entrada només en mans dels establiments privats". La situació també ha empitjorat per a molta gent gran i persones amb malalties cròniques. Ara, en funció de l'hora, es fa francament difícil trobar un lavabo.

La pobra realitat és que Ciutat Vella és la zona de la ciutat que en te més –atenent l'ús "intensiu" de l'espai públic que en solen fer barcelonins i turistes–: en té dos de fixos (a la plaça dels Àngels i a sota del monument a Serafí Pitarra), una cabina d'aquelles autorentables a la plaça Folch i Torres i onze més que ara són lavabos químics a l'espera que acabi el tràmit administratiu en marxa per comprar les cabines autorentables definitives, que són el model que es va escollir per impedir que algú es pugui tancar massa temps a les cabines –problemàtiques com el consum de drogues dins d'aquests espais van ser un dels motius que van portar a la retirada dels antics lavabos públics.

A la resta de la ciutat, s'ha de confiar en els cinc que hi ha repartits per parcs i jardins –un dels quals, a la Ciutadella, en reparació–, els 44 dels xiringuitos gestionats per Parcs i Jardins, els 12 de les platges en temporada de bany o els 46 que ara l'Ajuntament diu que ha habilitat com a extres en diversos equipaments amb criteris que permeten passar el filtre pandèmic, com ara estar en plantes baixes per no generar trànsit dins dels edificis o garantir-hi la neteja. Però tot, esclar, condicionat als horaris de cada espai. En total, poc més d'un centenar. El que el govern municipal no ha fet tot i les peticions de l'oposició és publicar la ubicació de tots aquests serveis públics, una demanda que va rebutjar per evitar aglomeracions. Sí que informa que tots es poden consultar a l'apli Barcelona a la butxaca, que dona informació dels serveis que cada usuari té a prop.

Després de la queixa de l'actor Pep Cruz, el grup municipal de JxCat va reiterar ahir la seva demanda perquè l'Ajuntament instal·li lavabos portàtils mentre es mantinguin les restriccions sanitàries. Una petició que, remarquen, l'equip de Colau no va acceptar quan es va discutir en comissió argumentant "motius tècnics i econòmics". "Ho continuem reivindicant, com també el compromís i sensibilitat d'establiments privats", escrivia la regidora Neus Munté en referència al cas denunciat per Cruz.

La polèmica del Born

La batalla dels lavabos públics va ser una de les primeres que van emprendre els comuns quan van arribar al govern municipal. I ho van fer amb polèmica: amb un urinari a la vista situat al costat del Born Centre Cultural. De fet, van instal·lar sis parelles d'urinaris a peu dret i lavabo de cabina en diferents punts de Ciutat Vella. El de la polèmica va ser el del Born, que es va acabar movent uns metres, però la prova va satisfer les expectatives municipals per l'elevat nombre d'usos que van tenir aquests serveis. Per això, es va anunciar el pla per intensificar aquella aposta i posar-ne el doble, que és el que ara s'està desplegant per situar cabines autorentables en punts com la plaça de la catedral o la plaça Salvador Seguí.

El mandat passat, de bracet de la reforma fallida de l'ordenança de civisme que va intentar el llavors tinent d'alcalde Jaume Asens –i que no va trobar suports a l'oposició–, es va parlar d'impulsar una xarxa de fins a 100 lavabos públics no només en zones turístiques o d'oci nocturn, sinó també en espais freqüentats per gent gran i per nens. Una iniciativa que encara no s'ha desplegat. "La sanció per orinar a l'espai públic té més legitimació si donem alternatives", defensava Asens. Ja abans, durant el mandat de CiU, el consistori va intentar, també sense èxit, condicionar la possibilitat dels bars de tenir terrassa a la necessitat de tenir els seus lavabos oberts a tothom