Catalunya s’estanca però va reduint a poc a poc el risc de rebrot

S’alenteix la velocitat de propagació i gairebé no hi ha casos greus, però la transmissió segueix sent molt alta
Imatge d'arxiu de personal sanitari fent PCR massives al carrer Verge de Montserrat de Ripollet, un dels diversos cribatges que Salut ha fet arreu del territori. / MANOLO GARCÍA

Catalunya acomiada l'agost i encara el nou curs laboral i escolar una mica millor del que s'esperava fa vint dies, en plenes vacances d'estiu. Després d'unes primeres setmanes d'acceleració que feien predir el descontrol de l'epidèmia i que van motivar fins a tres compareixences de les autoritats per exigir responsabilitat a la població, entre les quals la del president de la Generalitat, Quim Torra, la corba epidemiològica -inestable per naturalesa- comença a mostrar alguns senyals de retrocés. Senyals que són febles, perquè les ciutats més grans -Barcelona i l'àrea metropolitana- segueixen estancades en una transmissió elevada i perquè hi ha diversos focus actius arreu del territori, com els de Vic (Osona) o Reus (Baix Camp).

Encara no s'ha aconseguit doblegar la corba, però sí que se n'ha aturat el creixement vertical. Potser l'explicació més senzilla la va donar dijous el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz: “Estem estabilitzats en un miler de casos nous al dia i això ens posa en una estabilitat perillosa que en qualsevol moment ens podria abocar a una situació preocupant”, va afirmar. L'optimisme mesurat de l'expert no sorprèn: fins ara, cada cop que semblava que la corba catalana arribava a mínims i s'enfonsava, rebotava i s'havien de desplegar restriccions a la mobilitat i a la interacció social.

En la base del discurs de Mendioroz hi ha una desena d'indicadors, entre els quals els diagnòstics, els ingressos hospitalaris i les defuncions. També, però, s'inclou un criteri matemàtic, el risc de rebrot, que permet vigilar comarques i municipis de més de 20.000 habitants i valorar l'abast de l'epidèmia.

Més proves, menys diagnòstics

Com interpretem l'evolució epidemiològica? En primer lloc, és essencial saber si hi ha un augment dels diagnòstics perquè s'estan fent més proves a persones asimptomàtiques o lleus o si, com passava en la primera onada, la majoria corresponen a malalts greus ingressats a l'hospital. Ara es dona la primera opció, tal com reflecteix l'última setmana d'agost, el període de temps més recent que es considera fiable. Entre el 25 i el 31 d'agost es van fer 105.095 PCR, però només el 7% (7.076) van revelar una infecció activa. Per tant, la taxa de positius per 100.000 habitants se situa en 93. Aquestes xifres són inferiors a les de la setmana anterior -del 18 al 24 d'agost-, quan es van fer un 10% menys de PCRs (95.216) però la positivitat era del 8% (7.592) i es notificaven 100 positius per cada 100.000 habitants.

Les dades, doncs, denoten una tendència a la baixa, però cal tenir en compte que a mitjans de juliol (vegeu gràfic) es va produir un repunt de casos. Això no significa que ara el virus circuli menys, però sí que s'identifiquen més contagis. I com més llunyanes siguin les dades, més clara es veu la tendència. La incidència acumulada -casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies- revela una certa estabilització: si entre el 18 i el 31 d'agost (14 dies) s'infectaven 194 persones, entre el 25 i el 31 d'agost (en només 7 dies) se'n contagiaven la meitat, 93. És a dir, no hi ha hagut un increment sobtat dels diagnòstics.

Lluny de la saturació hospitalària

Juntament amb la incidència acumulada en 14 dies, hi juga un paper destacat la taxa de contagis o R, que mesura la velocitat de reproducció del virus en els últims 7 dies. Actualment Catalunya té una R d'1 i, per tant, cada infecció en genera una altra. L'objectiu és reduir-la per sota d'aquest valor. Sembla que s'està aconseguint progressivament, ja que la R de la setmana del 18 d'agost era una mica superior (1,16) a l'actual.

Amb la incidència acumulada i la R es pot mesurar el risc de rebrot, que calcula els potencials diagnòstics dels següents 14 dies per anticipar-se a nous brots. Si bé la densitat poblacional condiciona molt el resultat -augmenta molt en zones poc poblades per uns pocs casos-, permet estar a l'aguait del creixement de l'epidèmia. El llindar que es considera greu és a partir de 100 -risc elevat-, mentre que a partir de 200 es considera crític. Després d'uns dies a 209, el risc ha baixat fins a 186.

També els ingressos hospitalaris i les defuncions aporten informació de la intensitat de la pandèmia. A Catalunya es constata que la majoria de casos són lleus: el virus no només causa menys víctimes mortals -65 a la setmana- que en la primera onada -2.000 setmanals-, sinó que l'increment de positius tampoc fa créixer els ingressos. Un dels factors que farien que el Govern es decantés per un segon confinament és la sobreocupació dels llits, ja que hi hauria risc de col·lapse sanitari, però ara els hospitals estan molt lluny d'aquest escenari. Només el 7% dels llits ocupats (10.852) i menys del 16% del total de llits d'UCI (800) es destinen a malalts de covid-19. Fa quatre mesos, quan es registraven xifres de contagi similars però hi havia més casos greus, hi havia 1.529 malalts crítics ingressats.