INVESTIGACIÓ

Els robots assistencials seran electrodomèstics sofisticats

Ètica, robòtica i intel·ligència artificial centren el debat al Festibity

Quan pensem en un robot, la imaginació vola lliurement. Els podem veure com a màquines sofisticades a les cadenes de producció substituint feines mecàniques abans encarregades als humans o, si ens deixem endur, com els replicants que va popularitzar Blade Runner, una de les pel·lícules de culte de la ciència-ficció. La segona opció no existeix i el que més s’hi podria acostar són els robots amb formes més o menys antropomòrfiques pensats sobretot per a l’entreteniment; o els assistencials, enfocats a ajudar persones amb capacitats físiques limitades per l’edat o per alguna malaltia o traumatisme incapacitant. I aquests últims, defensa Carme Torras, cap del programa de recerca sobre percepció i manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), seran una realitat “ben aviat”, per bé que amb formes i funcions ben allunyades dels estereotips.

Torras, que ahir va participar en la jornada Festibity organitzada per la Facultat d’Informàtica de Barcelona, visualitza els robots assistencials com a electrodomèstics “sofisticats”. És a dir, plataformes dotades de mobilitat, amb capacitat per manipular objectes i amb un sistema informàtic basat en algoritmes d’intel·ligència artificial per processar les instruccions rebudes. Gràficament, no gaire lluny d’una “plataforma amb rodes”, a més d’una pantalla i un braç articulat.

Tot i l’aparent simplicitat d’una màquina d’aquestes característiques, encara falta temps perquè siguin d’ús corrent. “Tenim parts molt ben desenvolupades” d’aquest futur robot, descriu la investigadora. Especialment en tot allò que fa referència a feines de vigilància i comunicació: “Per exemple, recordar la medicació, monitoritzar l’activitat de la persona, proposar jocs” i fins i tot simular activitats quotidianes com la compra. Bàsicament, activitats en què no hi ha interacció física i tot es pot resoldre mitjançant una pantalla i un programari sofisticat que incorpora intel·ligència artificial, visió per computador o tecnologia de reconeixement de veu.

Una altra cosa és quan hi ha interacció física amb la persona a qui es presta assistència. En aquest terreny “encara s’estan desenvolupant els estàndards de seguretat”, explica Torras. Tot i això, ja hi ha prototips en forma de plataformes mòbils que poden manipular objectes rígids tot acompanyant l’usuari. Alguns ja s’han provat en supermercats i fins i tot en aeroports del Japó, un país on la robòtica té un alt grau de desenvolupament.

La cosa es complica si es tracta de manipular objectes que no són rígids. Per exemple la roba. Torras lidera en aquest terreny un dels projectes destacats del European Research Council, l’organisme de la Unió Europea que finança la recerca d’excel·lència. El projecte Clothilde, dotat amb 2,5 milions d’euros, té per objectiu coses tan aparentment simples com ajudar una persona a vestir-se o a fer el llit. Des d’una perspectiva empresarial, el projecte proposa automatitzar a través de robots la manipulació derivada de la venda i el retorn de roba per internet. Clothilde implica una quarantena d’investigadors, entre els quals hi ha experts en intel·ligència artificial, matemàtics, enginyers i informàtics. Entre altres coses, l’equip ha de solucionar aspectes vinculats amb la manipulació, com pinces i mans robòtiques, machine learning, visió per computador i mobilitat. Torras espera disposar de prototips en tots tres camps d’aquí a cinc anys.

“El gran objectiu és disposar d’eines que ens facilitin la vida, sobretot quan ens fem grans o patim una malaltia greu”. En cap cas, diu la investigadora, no es tracta de robots que interactuïn com a “substitutius emocionals, que per això ja hi ha les persones”. Però sí que poden ballar, com va demostrar ahir la ballarina Sol Picó.

Més continguts de