Com s'organitza una escola amb alumnes de 48 nacionalitats diferents?

Barcelona"Sempre ha estat una escola de barreja. Vam obrir el 1815 i aviat ja es va convertir en una escola d'acollida perquè, a l'estar al costat de les muralles, s'hi feia classe als fills dels immigrants que venien a fer gran la ciutat de Barcelona", explica Eduard Maza. Ara és el director de l'Escola Pia de Sant Antoni, però ell va ser dels primers alumnes a beneficiar-se del concert de l'escola. "Em van dir que havia de marxar perquè no podia pagar, però just van donar el concert i em vaig poder quedar fins a batxillerat pagant menys". Quan ell era alumne tenia companys de tot l'Estat, però explica que en els últims 10 anys a l'escola hi ha hagut un boom molt important d'immigració de l'estranger. "El canvi de xip important es va fer quan hi van arribar els que ara fan 4t de primària. De 5è en amunt hi ha un 30% d'alumnes immigrants; en canvi, de 4t en avall ja rondem el 80%", explica. Aquest últim curs al centre hi ha hagut alumnes de 48 nacionalitats diferents, una situació que, segons Maza, no suposa un problema entre els nens i nenes. "No es veuen diferents ni són conscients que siguin d'una cultura o religió diferent. Ells només pensen «És el Johan i jugo amb ell a futbol»".

Tot i no representar un problema en la relació entre els alumnes, la diversitat del centre sí que suposa un repte a l'hora de plantejar com fer les classes. La Meritxell, l'Anna, la Marta, la Irene i la Mercè són les mestres de primer de primària a l'escola. Un curs on hi ha alumnes que provenen de 16 països diferents. "Al principi potser és una situació que t'espanta, però després, a mesura que vas veient l'evolució d'aquests nanos, és molt gratificant. La riquesa que hi ha aquí no es pot trobar en altres centres", assegura la Mercè. Les cinc mestres coincideixen a dir que una de les parts més difícils és integrar als nouvinguts quan arriben. A primer és quan treballen la lectoescriptura, és a dir, l'aprenentatge de nou vocabulari i la pràctica de la lectura i l'expressió oral. Per tant, el principal obstacle per als alumnes nous és la llengua. "Als que ja tenen l'expressió oral en català no els costa tant aprendre a llegir perquè el significat de les paraules el coneixen. En canvi, els que no coneixen vocabulari ho tenen difícil perquè una cosa que no significa res per a tu et costa més recordar-la", explica l'Anna.

Per fer que tots els alumnes puguin avançar, tot i tenir nivells diferents, gairebé sempre divideixen les classes en grups diferents i intenten ser dues mestres a cada aula per escoltar com llegeix cada infant. "Després hi ha els que arriben i no t'hi entens. Amb aquests sempre busques trobar algun company que parli la mateixa llengua. Els asseus junts i un fa de traductor de l'altre. De fet, al que fa de traductor li puja molt l'autoestima perquè veu que té un paper important", diu la Meritxell.

Més enllà de les estratègies perquè avancin, tots troben diferents moments en què se senten integrats. "Tenim molts filipins que el català i el castellà no el dominen, però quan toca fer anglès es deixen anar. Ja no és que estiguis tota la setmana sense entendre res, sinó que tens també els teus moments dins de classe", explica la Irene. "Però per a mi el millor moment és quan fan música –afegeix la Rosa–. És un moment màgic perquè el llenguatge de les notes és nou per a tots. Llavors t'emportes moltes sorpreses i penses: "Ostres, mira aquest que bo que és!" És una matèria que els iguala a tots".

El director del centre reconeix que una de les barreres amb què xoquen sovint és el concepte d'escola que hi ha a cada família. "La idea d'escola occidental de país del Primer Món que tenim aquí no té res a veure amb el concepte d'escola del Pakistan, de l'Índia, de Bangladesh o d'Algèria. Batalles per coses que no batallaries en altres escoles, com per exemple que els deixin anar d'excursió", explica la Marta. Les mestres comenten que costa fer activitats fora de l'aula perquè moltes famílies tenen por o no ho consideren important. "Veus que tenen unes necessitats tan diferents... Els demanes on has anat el cap de setmana? I com a molt et diuen al parque. Si no surten mai, quina vivència vols que tinguin aquestes criatures?", es lamenta la Marta. Per mirar d'afrontar aquesta falta d'estímuls, al centre intenten fer excursions a llocs que a priori podrien semblar bàsics, però que molts infants que no surten del barri no coneixen. "Anem al bosc, al mercat... I quan arriba l'estiu fem molts esforços perquè vinguin a l'excursió de la platja. Pensa que si no hi van amb l'escola... potser no veuen mai el mar", explica la Rosa. "Això sí, no hi arribem sense vomitades a tope. Ens passa molt. Com que la família no té cotxe, no estan acostumats i a vegades ho passen malament amb el moviment del bus. L'any passat vam preguntar a classe qui tenia cotxe i només es van alçar dues mans", assegura la Marta.

"Si jo fos el propietari de l'escola, ja hauria tancat"

La multiculturalitat de les famílies de l'escola també comporta que al centre hi convisquin diverses religions, un fet que, segons el director, no representa en cap cas un problema: "Fa anys que el que era l'església de l'escola es va dessacralitzar i ara és un espai que fem servir per a tot. Un cop a l'any hi ha famílies que hi fan la comunió cristiana, però també hi hem fet cerimònies hindús, hi venen a fer el Ramadà, hi fan el dinar de la Festa del Xai... És cert que sempre hi ha qui arrufa el nas, però mai hem tingut cap conflicte entre els alumnes per aquest motiu", assegura Maza.

L'Escola Pia de Sant Antoni és un dels centres de Barcelona on més alumnes reben l'ajuda del Pla de Xoc, i la vulnerabilitat econòmica també fa que moltes famílies tinguin problemes per acompanyar educativament els fills. "La seva prioritat no és precisament l'aprenentatge, sinó poder-los posar un plat a taula", explica Maza. El director assegura que mai han impedit que un alumne vagi a l'escola per motius econòmics, però que això només ha estat possible amb els recursos públics i també privats. "Si jo fos el propietari de l'escola, ja hauria tancat... Hi ha anys que perdo 150.000 o 200.000 euros. Em queixo perquè m'agradaria tenir-ne més, però he de reconèixer que l'administració pública, dintre el que és la seva normativa, a nosaltres ens tracta molt bé. Entre el pla de xoc, el finançament addicional, les beques per extraescolars i els ajuts menjador rebem molts recursos".