Societat 17/10/2021

El repartiment d'alumnes vulnerables a Barcelona obre un conflicte amb l'escola concertada

La justícia va tombar el pla de xoc contra la segregació després d'una denúncia de les patronals

4 min
Motxilles al passadís d'una escola de Barcelona

BarcelonaAquest és el tercer curs en què a Barcelona hi ha en marxa un renovador pla de xoc contra la segregació que ha sacsejat els centres educatius: a causa de les alarmants xifres de segregació escolar a la ciutat i amb l'objectiu d'evitar que es creïn escoles gueto, el Consorci d'Educació va decidir repartir els alumnes pobres (els que els serveis socials determinen com a alumnes amb necessitats socioeconòmiques especials) de manera "equilibrada" i "equitativa" . La idea era detectar els alumnes vulnerables de P3 i 1r d'ESO –es calcula que prop d'un 14% dels menors de 17 anys viuen en pobresa extrema a Barcelona–, preassignar-los en un centre concret, que les famílies podien acceptar o rebutjar, i donar-los de franc les colònies, el menjador, les extraescolars i activitats d'estiu, tant si els tocava un centre públic com un de concertat.

Malgrat els lloables objectius del pla, aviat van començar a sorgir crítiques, sobretot d'escoles en entorns desfavorits. A més, els centres concertats, que fa anys que denuncien que estan infrafinançats, van comprovar ben aviat que la subvenció que realment es donava per plaça s'allunyava molt de la que havia anunciat el Consorci, format per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Les quatre patronals dels centres concertats van recórrer judicialment el pla de xoc i, segons ha sabut l'ARA, la justícia els va donar la raó i va anul·lar la mesura. Tot i això, s'ha seguit desplegant i la idea és mantenir-la el curs que ve.

El plet judicial comença quan l'Associació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Barcelona, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana i la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament van presentar un recurs contra la resolució del Consorci de l'any 2019 que explicava com s'havia de desplegar el pla de xoc. Entre altres detalls, hi deia que l'administració abonaria 400 euros anuals per alumne adjudicat en un centre públic (240 euros anuals per a material escolar, llibres de text i sortides i 160 euros per anar de colònies) i 1.130 euros per cada nen que anés a la concertada (a part dels mateixos 400 euros que els de l'escola pública, s'hi afegien 610 euros per a activitats complementàries –la sisena hora– i 120 euros per a serveis escolars).

Però les entitats que agrupen les escoles concertades van trobar incoherències en aquella resolució i van demanar a la justícia que anul·lés la instrucció. Concretament, afirmaven que el Consorci no era competent per fer aquest pla de xoc, que es "discriminava el col·lectiu que pretenia afavorir i es generava discriminació entre els centres" i que el tràmit burocràtic no era l'adequat. La jutge hi va estar d'acord i va sentenciar que la instrucció "és nul·la de ple dret".

Canvi en els criteris

Segons l'explicació de la magistrada, i tal com denunciaven les patronals, el Consorci "no va seguir el procediment legalment establert" per donar una ordre d'aquestes característiques, perquè va voler desplegar el programa contra la segregació a través del que s'anomena acte administratiu i no a través d'un reglament com caldria haver fet, un tràmit més farragós que requereix un dictamen previ de la comissió jurídica assessora de la Generalitat. "La instrucció com a vehicle per desplegar la llei d'educació de Catalunya és inadequada i, a més, la regulació que conté la instrucció transcendeix als destinataris de la regulació, en aquest cas menors d'edat", afirma la jutge.

Fonts del Consorci admeten que eren conscients que amb l'aprovació del pla de xoc estaven "innovant" en termes jurídics i "estirant" la normativa vigent aleshores. Tot i el revés judicial, el Consorci mai va interposar un recurs: la decisió judicial va arribar quan el curs impugnat ja havia acabat i quan el govern català ja havia aprovat un nou decret d'admissió que emparava els ajuntaments per repartir equitativament els alumnes. Aquest decret premia les escoles concertades que matriculin nens desfavorits amb una aportació extra de 988 euros anuals per alumne, menys del que ara dona el Consorci.

Ara bé, la sentència va servir per modificar el pla de xoc: en lloc de preassignar els alumnes en un centre concret, ara el Consorci proposa a les famílies una escola i són elles les que acaben triant, i també s'han canviat els criteris de compensació econòmica perquè si abans les escoles assumien dos alumnes vulnerables per classe sense rebre cap compensació ara són els dos primers per cada nivell. Tot i això, els centres concertats denuncien que el pla de xoc els escanya econòmicament.

"Patiment econòmic"

"És un patiment", diu Eduard Maza, director de l'Escola Pia Sant Antoni, el centre que, amb 80 adjudicacions aquest curs, és el que ha rebut més alumnes del pla de xoc de la ciutat. Maza assegura que a nivell pedagògic no es nota però que "a nivell econòmic la situació és greu": "Els recursos arriben, però ens donen la meitat dels diners que gastem per alumne". El Síndic de Greuges va calcular que escolaritzar un alumne de primària en un centre concertat val 4.660 euros, i 5.211 a l'ESO. Ara el Consorci els envia 1.130 euros per alumne als centres concertats.

Segons Maza, repartir els alumnes pobres per la ciutat "no té sentit", perquè és la població la que no està repartida "equitativament" pels barris. "Entenc que per a l'administració és complicat justificar el repartiment desequilibrat dels recursos, però és l'única solució: donar més diners a qui més els necessita", diu el director, que òbviament reclama més diners per als centres públics de zones més desfavorides. 

El director de l'Escola IPSI a l'Eixample, Oriol Blancher, lamenta que l'administració "exigeixi lluitar contra la segregació però no doni prou recursos per fer-ho". "Si el cost de la plaça fos el que rebem per alumne no tindríem cap problema, però s'està generant una injustícia flagrant, perquè ara és l'escola concertada qui sustenta el sistema de lluita contra la segregació", afirma. Segons una resolució publicada al juliol, aquest curs hi ha 1.538 alumnes vulnerables detectats en el marc del pla de xoc que van a l'escola concertada i 2.659 que van a l'escola pública.

stats