Salut

El Clínic s’acomiada del "Messi dels cirurgians", Antonio de Lacy

El doctor mallorquí és un referent mundial en l'extracció mínimament invasiva de tumors

3 min
El doctor Antonio de Lacy durant l'entrevista.

BarcelonaFa més de 40 anys que va deixar el seu petit poble mallorquí i va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona, des d'on ha aconseguit el reconeixement internacional per perseguir i assolir una fita que, fa pocs anys, era inimaginable: operar els pacients sense obrir-los. Sense bisturí i sense incisions, fent servir cavitats naturals del cos humà com el melic. El doctor Antonio de Lacy (1957) és un referent mundial de la cirurgia digestiva mínimament invasiva, i aquest divendres s'ha acomiadat de la que ha estat casa seva pràcticament tota la seva vida. Ho ha fet entre els aplaudiments (i desenes d'anècdotes) de centenars de companys, pacients i personalitats del sector sanitari, entre els quals el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que no han volgut perdre's l'homenatge a qui anomenen "el Messi dels cirurgians".

De Lacy ha reconegut que estava nerviós al paranimf de la Facultat de Medicina, gairebé com si fos la primera vegada que parlava en públic. I és paradoxal perquè fa més de vint anys que ocupa les portades de les principals publicacions científiques i participa en els congressos mundials més importants de cirurgia gastrointestinal. Va aconseguir projecció internacional el 2008, quan es va convertir en el primer cirurgià al món que va extreure un tumor a l'intestí gros per la vagina. Només un any després va repetir la gesta amb l'extracció del recte a través de l'anus, una cirurgia transanal que actualment es considera la cura de facto del càncer de còlon i que també és la que més orgullós el fa sentir. I després d'aquesta s'han succeït l'extracció de la vesícula biliar per la boca, incomptables intervencions per canviar la vida de les persones amb obesitat i, el 2019, la cirurgia a distància fent servir la tecnologia 5G que va presentar al Mobile World Congress.

Nascut a Mallorca, la seva carrera és fruit d'una concatenació d'errors. "El 1977 només podia fer la residència qui venia recomanat i allà no teníem facultat de Medicina", ha recordat. Ell volia estudiar traumatologia a Madrid, però a Correus van equivocar-se i van enviar la seva sol·licitud al Clínic de Barcelona. A tercer de carrera es va colar als quiròfans de cirurgia general per confusió, pensant que era el de traumatologia. I allà va començar tot.

Els seus companys el descriuen com un professional impacient i inconformista, exigent i amb una tolerància zero a l'error propi o els de la resta. Valent, perquè es va atrevir a superar la cirurgia convencional i democratitzar-la cap a tècniques menys invasives i més respectuoses amb el pacient i la seva recuperació. I una font inesgotable d'energia, un apassionat de la innovació i, sobretot, de la seva professió i del Clínic, on ha exercit d'imant de talent i ha sabut crear escola perquè, actualment, sigui el centre de referència en cirurgia digestiva de tot l'Estat. "Has de vibrar. És impossible que siguis aquí si no vibres", acostuma a dir als cirurgians i infermeres que treballen colze a colze amb ell.

En l'homenatge també s'ha volgut ressaltar el "tracte exquisit" que ha donat sempre als seus pacients. Com la Tanit, una jove que ha hagut de passar moltes vegades per quiròfan d'urgència i que diu que només se sentia tranquil·la quan veia els seus ulls i no li deixava anar la mà. O els actors Catherine Zeta-Jones i Michael Douglas, que han volgut enviar un missatge de comiat en vídeo a qui, han dit, no només consideren un gran professional sinó un amic. "Tots tenim un sentiment de pèrdua per a la cirurgia, però aquesta sempre serà casa teva", ha afirmat el cap del servei d'urologia del Clínic, Antonio Alcaraz.

De Lacy, però, no penja la bata definitivament i continuarà operant al sector privat (es va incorporar recentment a l'equip de la Clínica Rotger Quirónsalud) i dirigint l'Institut Quirúrgic Lacy. “Que la sanitat pública catalana no pugui retenir un cirurgià com ell és molt trist i com a societat no podem perdre més professionals així”, s’ha sentit des de les butaques del paranimf.

stats