Societat  /  Salut 26/05/2022

Confirmats quatre casos de verola del mico a Catalunya

Els pacients afectats són persones que havien tingut alguna vinculació amb altres casos detectats a l'Estat

ARA
2 min
Lesions dermatològiques causades per la verola.

BarcelonaSalut ha confirmat aquest dijous a la tarda que ja hi ha detectats quatre casos de verola del mico a Catalunya. Segons ha explicat el departament en un comunicat, es tracta de persones amb vinculació amb altres casos detectats a l’Estat. Són els primers pacients confirmats amb aquesta malaltia al territori després que ja s'hagin detectat fins a 84 afectats a la resta de l'Estat, la majoria a Madrid, i 157 casos sospitosos.

Els experts i les autoritats sanitàries donaven per fet que els positius acabarien apareixent a Catalunya, sobretot després que divendres passat es fes públic que hi havia almenys un cas en estudi a l'Hospital Clínic de Barcelona. El departament de Salut –que no informa dels casos en investigació, sinó només dels confirmats– ha indicat que el procés per confirmar positius "requereix un estudi de microbiologia i un de seqüenciació que no són immediats", motiu pel qual no se n'ha informat fins ara, un cop verificats i comunicat el nombre d'afectats a les autoritats espanyoles. De moment no es descarta que apareguin nous casos, però els experts no creuen que pugui produir-se una afectació equiparable a la de la covid.

La subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) ha admès que va rebre l'alerta des del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) el 17 de maig. Seguidament, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) va emetre un avís als centres sanitaris del territori, perquè notifiquessin de forma prioritària possibles casos que compleixin els criteris establerts.

Els símptomes: mal de cap, febre, dolors musculars i erupcions a la pell

La verola del mico –o monkeypox (MPX) en la seva denominació anglesa– és una malaltia zoonòtica, és a dir d'origen animal, poc freqüent. La primera vegada que es va detectar en humans va ser el 1970, a la República Democràtica del Congo. Des d'aleshores s'ha detectat en diferents països de l'Àfrica occidental i central i també s'han documentat casos d'infeccions als Estats Units, el Regne Unit, Israel i Singapur, però sempre havien estat associats a un cas importat o al contacte directe amb animals portadors, sobretot micos i rosegadors –s’han donat casos entre persones que conviuen amb rates–. A Espanya mai se n'havia detectat cap cas.

La malaltia es transmet a través de saliva o excrecions respiratòries, o per contacte amb l'exsudat de la lesió o el material de la crosta de les lesions cutànies. També es pot encomanar a través de la femta i les relacions sexuals. Segons el ministeri de Sanitat, però, el MPX no és particularment contagiós entre persones. El període d'incubació sol ser d'entre 7 i 14 dies, però també es pot estendre de 5 a 21, i la malaltia es manté a l'organisme entre 2 i 4 setmanes.

El quadre clínic s'assembla al de la ja erradicada verola tot i que els símptomes són una mica més lleus: febre, mal de cap, dolors musculars, ganglis inflamats (limfadenopaties) i cansament. Uns dies després de l'aparició de la febre, es desenvolupa un exantema o erupció a la pell que sovint comença a la cara i després s'estén a altres parts del cos. La majoria de persones es recuperen en unes quantes setmanes, però en alguns casos es pot produir una malaltia greu i requerir hospitalització.

stats