La covid pot deixar una empremta al cervell, fins i tot si no ens hem contagiat
Un estudi planteja que la incertesa, l’aïllament i l’estrès durant la pandèmia poden accelerar l’envelliment cerebral
BarcelonaL'estrès, l'aïllament, la interrupció d'hàbits i la incertesa que va provocar la covid-19 fa cinc anys poden haver deixat empremta en el cervell, segons planteja un nou estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications. Investigadors britànics suggereixen que el context generat pel SARS-CoV-2 "pot haver accelerat l'envelliment cerebral" de la població, fins i tot entre aquells que no van contagiar-se mai. Un efecte que no és irreversible, avancen els científics.
Liderat pel bioenginyer i analista de dades de ressonàncies magnètiques Ali-Reza Mohammadi-Nejad, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nottingham, el grup va examinar els escàners cerebrals longitudinals de prop d'un miler d'adults sans, tots ells participants del UK Biobank, una iniciativa que recull mig milió de mostres biològiques de britànics per ajudar la ciència en l'anàlisi de dades biomèdiques. A alguns els havien fet escàners abans i després de la pandèmia; a altres, només abans que aquesta emergència sanitària capgirés el món.
Mitjançant imatges avançades i sistemes d'aprenentatge automàtic utilitzant una cohort de 15.334 participants sans, els investigadors van estimar "l'edat cerebral" de cada participant, és a dir, quants anys semblava que tingués el seu cervell en comparació amb la seva edat real. I, d'acord amb les seves conclusions, aquells que van viure la pandèmia mostraven signes d'un envelliment cerebral més ràpid al llarg del temps que els que van ser escanejats abans. En concret, el cervell d'una persona semblava que envellia de mitjana 5,5 mesos més per cada any viscut durant la pandèmia.
L'estudi va comptar amb el suport del Centre de Recerca Biomèdica de Nottingham i el National Institute for Health and Care Research (NIHR), entre altres. "El més sorprenent va ser que fins i tot les persones que no havien tingut la covid van mostrar augments significatius en les taxes d'envelliment cerebral. Això realment demostra com l'experiència de la pandèmia en si pot haver afectat la nostra salut cerebral", valora Mohammadi-Nejad.
Els canvis van ser més notables en gent gran, homes i persones d'entorns més vulnerables. Ara bé, els investigadors només van observar una disminució en certes habilitats cognitives, com la flexibilitat mental i la velocitat de processament, en els participants que sí que van contagiar-se de covid-19. "Això pot suggerir que l'efecte d'envelliment cerebral de la pandèmia, per si sol (sense infecció), pot no causar símptomes", expliquen els autors en una nota de premsa.
Reaccions independents
Per al professor de neurologia i neurociència cognitiva de la Universitat d'Oxford Masud Husain, aquesta és una anàlisi feta amb molta cura, però apel·la a la cautela a l'hora d'interpretar els resultats, ja que la diferència d'edat cerebral era de pocs mesos. "El temps entre les exploracions va ser molt més curt en les persones que es van escanejar abans i després de la pandèmia, en comparació amb les que es van fer les dues exploracions abans de la pandèmia. Per tant, no sabem si l'envelliment cerebral s'hauria recuperat si hagués transcorregut més temps", diu en declaracions a SMC.
Maxime Taquet, professor associat del departament de Psiquiatria d'Oxford, destaca que la majoria de les persones van mostrar un envelliment cerebral al ritme esperat, però també que una proporció més alta de l'habitual va mostrar augments sorprenents en l'edat cerebral de 15 a 20 mesos addicionals per any. "Les troballes plantegen preguntes importants sobre l'impacte neurològic a llarg termini de la pandèmia, ja sigui a causa de la infecció en si mateixa o de l'estrès psicològic i social més ampli que va causar", admet.
També en declaracions a SMC, Taquet diu que l'estudi suggereix que l'envelliment cerebral observat pot reflectir un efecte "biopsicosocial" que combina l'impacte de la infecció amb l'estrès psicològic i social de la pandèmia, però no tanca la porta al paper de les infeccions no detectades. Segons Taquet, una anàlisi de l'Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut va estimar que més del 90% de la població del Regne Unit podria haver estat infectada a finals del 2022, cosa que significa que molts participants classificats com a "no infectats" podrien haver tingut casos asimptomàtics o no documentats.