Descriuen els primers casos de transmissió de l'Alzheimer

BarcelonaL'any 1985 es va deixar de donar a les criatures amb altures inferiors a la pautada un tractament basat en la infiltració d'hormones de creixement procedents de cadàvers. Llavors es va descobrir que les injeccions podien contenir proteïnes infeccioses causants de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, un trastorn cerebral que es coneix popularment com a malaltia de les vaques boges i que sovint deriva en una neurodegeneració. Quatre dècades després que s'abandonés la pràctica per substituir-la per hormones sintètiques s'ha observat que cinc d'aquells pacients han desenvolupat Alzheimer abans dels 55 anys sense tenir cap càrrega genètica d'aquesta malaltia, que s'associa a la vellesa o als gens. Ara la troballa d'aquests efectes indesitjats evidencia la necessitat d'extremar les precaucions, segons apunten els autors d'aquesta investigació, signada per un equip del University College de Londres i publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine.

L'estudi ha constatat que aquests cinc pacients formaven part de les 1.848 criatures que durant més de 25 anys van rebre en hospitals britànics una petita hormona –de la mida d'un pèsol– extreta de la base del cervell de cadàvers per estimular el seu creixement durant la infantesa. L'any 2015 aquest equip d'investigadors, liderats pel neuròleg John Collinge, ja van alertar que havien detectat plaques de la proteïna beta amiloide, presents en l'Alzheimer, al cervell de sis d'aquells infants que van morir per la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.

Entre els anys 2017 i 2018, més de 30 anys després que aquest tractament deixés d'utilitzar-se, els autors de l'estudi que s'ha publicat aquest dilluns van analitzar mostres guardades de l'hormona del creixement c-hGH –les que es feien servir pensant que estimulaven el creixement–. Tot i que portaven dècades emmagatzemades, van comprovar que estaven contaminades amb la patologia associada a la proteïna beta amiloide. Aquest descobriment els va portar a administrar l'hormona contaminada a ratolins, que van acabar desenvolupant Alzheimer. Els resultats al laboratori van fer que l'equip d'investigadors es preguntés quina havia estat l'evolució de la salut d'aquelles criatures que havien rebut el tractament potencialment contaminat amb la proteïna beta amiloide.

"La nostra sospita va ser que les persones exposades a aquella hormona del creixement que no van sucumbir al seu moment a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i van viure més temps, podrien haver acabat desenvolupant la malaltia d'Alzheimer", ha explicat Collinge en una roda de premsa, segons recull l'agència Efe.

Dels vuit casos estudiats, cinc dels pacients ja van començar a mostrar símptomes de demència en edats molt prematures, entre els 38 i els 55 anys, i actualment, o bé ja compten amb diagnòstic ferm d'Alzheimer o compleixen tots els criteris de diagnòstic d'aquesta malaltia degenerativa que, ara per ara, no té cap cura. Pel que fa a les altres tres persones analitzades, una també compleix els criteris de deteriorament cognitiu lleu. A més, en tots cinc casos s'ha descartat l'existència del gen que fa que la malaltia sigui hereditària.

En la mateixa compareixença el neuròleg Collinge ha subratllat que "no hi ha cap indici" que la malaltia d'Alzheimer es pugui transmetre entre persones durant les activitats de la vida diària o de l'atenció mèdica rutinària. "Els pacients que hem descrit van rebre un tractament mèdic específic que es va interrompre el 1985", ha indicat l'especialista per tranquil·litzar la societat.

Cautela pel descobriment

Ara bé, malgrat que la demència no s'encomana, els investigadors han volgut insistir que el seu descobriment deixa clar que l'Alzheimer es pot transmetre involuntàriament. De fet, asseguren que aquesta troballa marca un precedent i ha de portar "a revisar les mesures per prevenir la transmissió accidental a través de procediments mèdics o quirúrgics," per evitar que aquests casos "es tornin a produir en un futur".

En una reacció recollida per la plataforma Science Media Centre, Tara Spires-Jones, presidenta de la Societat Britànica de Neurociència, no qüestiona els resultats de l'estudi, però sí que emfatitza que "no és una cosa que hagi de preocupar la gent", ja que, com diuen els investigadors, ara no hi ha indicis de transmissió de l'Alzheimer entre persones. "Ni tampoc res fa témer que els procediments quirúrgics actuals comportin algun risc de transmissió de la malaltia", afegeix l'especialista. En la mateixa línia, el catedràtic de bioquímica de la Universitat de Manchester Andrew Doig fa una crida a "ser cautelosos" i incideix que, malgrat la seva solvència, l'estudi "només té en compte vuit pacients".