Recerca
Societat  /  Salut 01/07/2022

Esbrinen per què el càncer de còlon reapareix anys després de la quimioteràpia

Una petita població de cèl·lules es manté de forma latent i es fa invisible als tractaments habituals

3 min
Les cèl·lules no proliferatives (en marró) no contribueixen al creixement del tumor al principi (imatge de l'esquerra) però són resistents a la quimioteràpia. Aquestes cèl·lules, que expressen un gen anomenat Mex3a, són capaces de regenerar els tumors una vegada el tractament ha finalitzat (imatge de la dreta).

BarcelonaLa teoria ja estava escrita i fins i tot comprovada en càncer de mama. Algunes cèl·lules canceroses tenen la capacitat de romandre en estat de letargia durant mesos o fins i tot anys després d’administrar dosis de quimioteràpia que, en teoria, havien eliminat totalment un tumor. Eduard Batlle, investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), ha aconseguit ampliar i corregir en part la teoria a l'haver trobat aquestes cèl·lules en càncer de còlon i el gen, cosa que és tant o més important, que fa que es mantinguin de forma latent durant llargs períodes de temps. El descobriment és important per explicar per què algunes cèl·lules són resistents al tractament i fan que els tumors reapareguin temps després. La troballa s’ha publicat a la revista Nature Cancer.

Han estat cinc anys de feina, explica Batlle, mirant de trobar què fa que algunes cèl·lules canceroses responguin molt millor que no pas unes altres a la quimioteràpia i com aquest fenomen, que es coneix com a resistència als fàrmacs, propicia que amb el pas del temps es generin nous tumors. És a dir, que torni el càncer mesos, anys o fins i tot dècades després d’haver-lo donat per curat. Batlle ha trobat la resposta en unes petites poblacions de cèl·lules mare del càncer que, a diferència d’altres cèl·lules del tumor, es mantenen en estat latent, “quasi adormides”, però no del tot. “Són cèl·lules mare que tenen un metabolisme molt baix i amb una maquinària de proliferació molt i molt lenta”, explica. Les dues característiques són determinants per explicar el rebrot dels tumors. “Les fan invisibles als tractaments”. La major part dels fàrmacs que configuren l’arsenal de la quimioteràpia actual són efectius justament quan les cèl·lules estan actives i proliferen ràpidament i de forma desordenada. Si són inactives o proliferen molt lentament, la quimioteràpia “no les veu”.

El principal responsable d’aquest comportament quasi letàrgic sembla ser el gen Mex3a, especialment abundant en les cèl·lules mare del càncer de còlon. “Si eliminem el gen de les cèl·lules mare, recuperen el metabolisme habitual i la velocitat de proliferació”, diu l’expert. Justament això és el que les fa visibles a l’acció de la quimioteràpia i, per tant, les fa vulnerables i susceptibles de ser eliminades.

Incògnita

“Encara no entenem quina és la funció concreta d’aquest gen”, admet l’especialista. Sí que han pogut establir que actua en els mecanismes de divisió cel·lular a través d’algunes formes de l’ARN missatger. I també han vist que si s’elimina el gen Mex3a de cèl·lules sanes no s’hi detecta cap alteració funcional o metabòlica, cosa que fa pensar als investigadors que tal vegada és un gen propi de les cèl·lules mare del càncer de còlon. “El gen codifica per una proteïna que regula la producció d’altres proteïnes”, explica. És a dir, que molt probablement té una funció “molt restringida”.

El pròxim pas en aquesta línia de recerca és esbrinar si Mex3a pot esdevenir una diana terapèutica i d’aquesta manera establir una estratègia farmacològica en un futur pròxim. El fons d’aquesta estratègia és molt similar al que es busca en la immunoteràpia, on l’objectiu primordial és fer visibles les cèl·lules canceroses a l’acció de la immunitat. En aquest cas es tracta de fer-les visibles a la quimioteràpia, per bé que només una població cel·lular molt concreta. Justament la que pot provocar que el càncer torni temps després de la seva presumpta erradicació.

stats