Més de 500 congressos en un any: Barcelona, de ciutat industrial a capital de la ciència i la salut
Collboni i Turisme de Barcelona agraeixen al sector mèdic la seva contribució per catapultar la ciutat com a seu científica mundial
BarcelonaDes que va aterrar a Barcelona, el 1992, de la mà (i amb grans esforços) del referent mundial de la cardiologia Valentí Fuster, el congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC) ha repetit seu fins a set vegades. I gràcies a la tossuderia del doctor Josep Tabernero, tot indica que la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) –que la va triar el 2019– vol mantenir sine die la capital catalana com a punt de trobada de les investigacions més rellevants en el camp del càncer. Com aquests, i només l'any passat, Barcelona va acollir al voltant de 560 congressos mèdics, tecnològics i farmacèutics –1.377 en l'última dècada– i, de fet, de cara al 2030 ja hi ha almenys 120 esdeveniments més confirmats.
La ciutat comtal ha consolidat el seu paper al món com a capital de les ciències de la salut i de la biotecnologia. En unes dècades, Barcelona ha passat de ser una ciutat portuària i industrial a convertir-se en un pol científic a Europa i el món gràcies a congressos cada cop més grans, més sofisticats i rellevants. És la primera ciutat a escala estatal i la quarta de la Unió Europea en producció científica. I els responsables de facilitar aquesta projecció internacional són, en gran part, els metges, a qui Turisme de Barcelona –mitjançant el Barcelona Convention Bureau (BCB)– ha agraït la seva tasca amb un sopar al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) amb més de 300 convidats.
Evidentment, la majoria dels assistents eren facultatius –entre els quals els mateixos Tabernero i Fuster, tot i que aquest segon per videotrucada des de Nova York–, però també hi havia representants de farmacèutiques com Joaquim Uriach o José María Giménez Arnau (Grup Esteve), i del sector econòmic i turístic, com el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu; el director de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández, i el director general del Gremi d'Hotels de Barcelona, Manel Casals.
“Us dediqueu no només a fer-nos viure millor, sinó a captar visitants que aporten idees i coneixements per fer la ciutat millor, perquè visquem i treballem millor”, va agrair Hernández en l'obertura de l'acte. Unes paraules que es va fer també seves l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va qualificar els facultatius de “dinamitzadors de l'economia” i fomentadors que la capital catalana es projecti al món “des de la raó i la ciència”.
Adreçant-se als convidats, Collboni els va reconèixer com a exemples de metges que “van més enllà de la seva professió” i va valorar el seu compromís vital en la salut i en la defensa de la ciència en un moment en què “és una obligació”. “A Barcelona som defensors orgullosos de la ciència i hem de continuar sent-ho”, va dir, lloant tant el sistema sanitari públic i privat com la indústria farmacèutica que tan arrelada està en la història barcelonina i catalana. També va reivindicar que, tot i no tenir competències en ciència, l'Ajuntament dedica pressupost a fer promoció de la ciència a través del turisme. “Com a alcalde, us demano que continueu estudiant i treballant amb aquest sentit de transcendència i propòsit pel bé comú; això és el que ens fa singulars”, va concloure.
Al capdavant dels tres motors econòmics
Com a ambaixadors d'aquesta feina decisiva per fer de Barcelona una de les destinacions europees de referència pel que fa a congressos mèdics, Tabernero i Fuster han participat en una taula rodona sobre la importància que tenen aquests esdeveniments per al desenvolupament científic global. Per a Fuster, els congressos són una font de coneixement que dona lloc a recerques punteres amb efecte en el tractament de les malalties i la promoció de la salut. "He anat a congressos durant més de 30 anys i, des de llavors, la participació s'ha multiplicat per deu. El que es fa a Barcelona té una gran repercussió internacional; alguna cosa s'està fent bé", va valorar Fuster. I, en aquest sentit, va destacar una de les claus de l'èxit: "Barcelona s'està posant al capdavant en els tres motors d'una economia: la ciència, la salut i l'educació".
Tabernero, que va fer broma dient que aquests congressos no s'organitzen per "desplaçar i entretenir" professionals, sinó per fer apostes innovadores per a la medicina del futur, va enumerar les múltiples virtuts de la capital catalana: és una ciutat atractiva, ben dotada d'espais, apassionada de la innovació, ben dissenyada a escala urbanística i amb una gran cartera de serveis. "A més, els congressos se celebren a la mateixa ciutat i no als afores", va afegir. Amb tot, va destacar un factor que la diferencia de la resta: el seu pol biomèdic no se circumscriu només a les facultats i als grans hospitals, sinó que hi ha un gran engranatge amb instituts d'investigació i indústries farmacèutiques, diagnòstiques i biotecnològiques en creixement constant.
