Coronavirus

A l'espera d'una nova pandèmia de coronavirus

Els factors ambientals i socioeconòmics de la globalització anuncien les pròximes

3 min
Un home caminant per un paisatge deforestat per les grans plantacions de soja, al Mata Grosso brasiler

BarcelonaSi abans del desembre del 2019 algú hagués preguntat si mai hi hauria una pandèmia d’abast global com la causada pel virus SARS-CoV-2, amb tota probabilitat s’hauria sorprès al rebre la resposta afirmativa d’algun expert. Jordi Serra-Cobo, investigador a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, va ser un d’ells, i així ho va deixar escrit el 2018. Fruit de les seves investigacions, aquest biòleg expert en salut global va anticipar que la pandèmia seria deguda a un coronavirus, que hauria fet el salt entre espècies a partir d’un ratpenat i que sorgiria al sud-est asiàtic. Les seves prediccions, totes avalades per resultats científics, troben la raó de ser en factors socioeconòmics, demogràfics i ambientals. Són els mateixos, explica en una conversa amb l’ARA, que més aviat d’hora que no pas tard, n’acabaran provocant una altra de dimensions encara desconegudes.

Serra-Cobo entén que des del punt de vista epidemiològic vivim una etapa de transició com, històricament, ho van ser el naixement de l’agricultura i la ramaderia o, més endavant, el contacte per raons comercials o bèl·liques entre Europa i Àsia. En tots dos casos, la relació humana amb animals, els primers assentaments urbans i l’intercanvi d’aliments i mercaderies van propiciar els primers patògens viatgers. L’expansionisme colonitzador europeu a Amèrica, i més tard a l’Àfrica, es va aparellar amb la irrupció de malalties infeccioses greus que van delmar els territoris ocupats per culpa de la verola, la grip o el xarampió. “Ara som en una quarta transició”, assegura, que hauria començat a les darreries del segle XX i s’hauria intensificat en aquests primers anys del segle XXI.

Les “dràstiques alteracions del medi ambient” juntament amb les condicions de vida en regions concretes del planeta són l’arrel d’aquest període de canvi. “La desforestació i la destrucció d’hàbitats naturals avancen a un ritme incontrolat en moltes àrees del sud-est asiàtic, el centre de l’Àfrica o l’Amazònia”, raona Serra-Cobo. El canvi climàtic n’està accelerant el procés. I encara dos factors addicionals acaben d’explicar el perquè d’una pandèmia com la del covid-19: l’alta densitat de població i l’enorme connectivitat actual. “Cada vegada hi ha més gent que s’apilona a les grans ciutats en condicions precàries i sistemes sanitaris febles”, diu l’expert.

Si hi afegim la interconnexió “propiciada per la globalització”, tenim el retrat complet de la pandèmia actual i el que la fa diferent d’altres d'anteriors. “El conjunt afavoreix la ràpida propagació dels virus”. En els casos previs del SARS-CoV-1, el MERS o la grip aviària les característiques de la mateixa infecció van fer que quedés limitada a escala local.

Més prevenció

I per què justament havia de ser un coronavirus? “Des de començament de segle ja s’han declarat cinc epidèmies per coronavirus”, respon Serra-Cobo. “Al sud-est asiàtic hi ha una gran biodiversitat de coronavirus, molts dels quals infectant ratpenats, l'hàbitat natural dels quals s’ha destruït”, continua. Moltes regions, com passa a l’àrea de Wuhan, estan “molt densament poblades” i les condicions sanitàries “són limitades”.

Per acabar-ho d’adobar, els coronavirus són virus d’ARN, amb una alta capacitat de mutació per recombinació genètica. Aquestes condicions fan que la teoria més estesa sobre l’origen del covid-19 sigui la d’una variant pròpia d’un ratpenat que circulava “molt abans” del brot de Wuhan i que fos en aquell mercat on s’hauria iniciat l’expansió explosiva, que no pas la infecció. Serra-Cobo no descarta, però, ni els virus de la grip ni malalties infeccioses transmeses per mosquits o altres insectes. “Si parlem de prevenció és a on centraria els esforços”, anticipa.

stats