Brussel·les retira les vacunes de la covid d'AstraZeneca a petició de l'empresa

BarcelonaBrussel·les retira del mercat la vacuna d’AstraZeneca contra la covid a petició de la companyia. La Comissió Europea ha acceptat la demanda de la farmacèutica, que va desenvolupar la vacuna batejada amb el nom de Vaxzevria, i a partir d’aquest dimarts ja no es podrà comercialitzar a la Unió Europea. “A petició del titular, es retira l’autorització de la comercialització de Vaxzevria, que va ser concedida el 29 de gener del 2021”, assenyala el comunicat de l’executiu comunitari, que no dona cap més informació sobre els motius d’una decisió que ja es va prendre el 27 de març.

En un comunicat, AstraZeneca ha justificat la retirada de la seva vacuna per “falta de demanda” i per l’excedent disponible en aquests moments al mercat. La companyia afegeix que “s’han desenvolupat múltiples vacunes actualitzades” per a variants de la covid que “han provocat una disminució de la demanda” de Vaxzevria. De fet, “ja no es fabrica ni se subministra”, afegeix el laboratori. AstraZeneca va fer la petició de retirada el 5 de març a Brussel·les, però assegura que només en el seu primer any d’ús es van salvar més de 6,5 milions de vides amb més de 3.000 milions de dosis a tot el món.

L’aval de Brussel·les arriba dies després que la mateixa farmacèutica sol·licités posar fi a la seva comercialització i que, en un dels processos legals que té oberts al Regne Unit, AstraZeneca reconegués que podia provocar efectes secundaris com la trombosi en casos “molt aïllats”. La companyia ho va admetre en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer en el marc d’un procés judicial del Tribunal Suprem anglès. De fet, la companyia té oberta una demanda col·lectiva de 51 persones afectades i familiars, que reclamen fins a 100 milions de lliures per danys i perjudicis pels efectes secundaris de la vacuna.

Davant d'aquests efectes admesos per la companyia, però, el director dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC i catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, envia un missatge de calma: "És un efecte secundari que passa al cap de tres setmanes de la inoculació de la vacuna. Per tant, si fa tres anys que ens vam vacunar, si no ha passat ja, no passarà", afirma. En aquest sentit, l'expert recorda que els casos rars de trombosi han passat en un percentatge molt baix i, en canvi, les vacunes han salvat milions de vides: "[Les dosis d'AstraZeneca] han fet la feina que havien de fer".

La vacuna d'Oxford/AstraZeneca va ser la tercera a arribar a Espanya, el 6 de febrer del 2021, després de la de Pfizer/BioNTech i la de Moderna. A Europa va ser aprovada el 29 de gener del 2021 –el Regne Unit ja l’havia autoritzat aquell desembre– i ha estat marcada per constants incompliments de distribució i canvis en els criteris d’edat per la seva vinculació amb casos rars de trombosi.

Canvis de criteri continuats

D'acord amb l'estratègia de vacunació contra la covid a l'Estat, inicialment Vaxzevria només estava indicada per als treballadors essencials, un dels grups prioritaris en la immunització contra el virus, perquè estava prohibit utilitzar-la entre els més grans de 55 anys. Així, poc després que els avis que vivien en residències i els professionals sanitaris i sociosanitaris comencessin a rebre les vacunes de Pfizer, els professionals sanitaris, policies i bombers, així com docents i professors, ho feien amb la d'AstraZeneca.

Aquesta priorització va aixecar polseguera perquè hi havia gent de més de 80 anys que no rebia cap dosi pels retards en l’arribada de les vacunes considerades adequades per a les seves edats, eminentment Pfizer. Les pressions per aconseguir que la vacuna d'AstraZeneca s'administrés a totes les franges d'edat per disposar d'un nombre més elevat de dosis va ser molt potent a Catalunya, tant des de col·lectius mèdics a la conselleria de Salut, com del mateix departament liderat aleshores per Josep Maria Argimon al ministeri de Sanitat.

Els canvis en els criteris d'edat van ser continuats i en un període molt curt de temps. Primer es va optar per vacunar professionals essencials i es va començar a utilitzar la vacuna per a la població general, però sempre posant el límit als 55 anys. Poques setmanes després es van començar a notificar casos de trombosi en persones vacunades recentment amb AstraZeneca en diferents països d'Europa i els governs van començar a suspendre "temporalment" les immunitzacions en cascada.

Quan l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va concloure que els trombes poden ser un efecte secundari en casos "molt rars", va recomanar continuar amb la vacunació, adduint que els beneficis superaven els riscos, però diversos països van modificar la pauta de vacunació. En el cas d'Espanya i Catalunya, les autoritats van canviar radicalment d'opinió: la campanya de vacunació amb AstraZeneca es va paralitzar en persones joves i només es va indicar per als més grans de 60 anys.