No portar la mascareta, la multa més posada de la pandèmia

BarcelonaFa més d'una setmana que el departament d'Interior va activar la devolució de les multes del primer estat d'alarma, que es van posar entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Són més de 24.000 sancions que s'havien pagat i que ara es poden reclamar perquè el Tribunal Constitucional (TC) va tombar el confinament domiciliari. Però més enllà d'això, les sancions per incomplir les mesures anticovid han continuat i en aquest cas el departament de Salut ja ha posat quasi 195.000 denúncies des del juny del 2020. La multa més habitual, que suposa el 41% de les que s'han tramitat en l'últim any i mig, és per no portar la mascareta. El 20% són per haver incomplert una ordre de confinament comarcal o municipal i el 14%, per saltar-se el toc de queda.

Una part de les sancions es van posar entre el 25 d'octubre del 2020 i el 9 de maig del 2021, durant el segon estat d'alarma, que el TC també va declarar inconstitucional. Però en aquest cas no s'ha anunciat cap retorn dels diners de les denúncies, com s'està fent amb el primer estat d'alarma. El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona (UdG) Josep Maria Aguirre explica que el TC “no qüestiona la legalitat” de les restriccions del segon estat d'alarma, com ara el toc de queda i les limitacions de mobilitat o reunions, però declara inconstitucional la pròrroga que es va aplicar de sis mesos –per tant, des de principis de novembre del 2020 fins a principis de maig del 2021.

No queda clara la posició del TC sobre les multes que es van posar durant la pròrroga de mig any del segon estat d'alarma perquè, segons Aguirre, és “ambivalent”. Tanmateix, el professor recorda que amb el primer estat d'alarma el TC descartava la devolució de les sancions pagades i fermes, però les administracions han decidit que es retornin totes. Per això Aguirre veu “arguments suficients” per reclamar les denúncies posades en els sis mesos de pròrroga del segon estat d'alarma. En canvi, admet “la paradoxa” amb el toc de queda, perquè avisa que el confinament nocturn que s'ha aplicat després –a l'estiu i ara per Nadal– amb l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està emparat per un procediment que fins ara no s'ha qüestionat.

Entre 100 i 300 euros de sanció

La informació del departament de Salut no diferencia quines multes corresponen a la pròrroga del segon estat d'alarma i, per tant, les que podrien ser motiu de reclamació. Segons Salut, ja s'han cobrat més de 16.000 sancions posades entre el 22 de juny del 2020 i el 26 de novembre del 2021 –un període que inclou el segon estat d'alarma–, que sumen més de dos milions i mig d'euros de recaptació. No portar mascareta comporta una multa de 100 euros i una infracció lleu se sanciona amb un mínim de 300 euros. A part de no portar mascareta, incomplir el confinament comarcal i municipal o saltar-se el toc de queda, les altres denúncies que s'han tramitat són el 13% per persones reincidents –que acumulen més d'una multa–, gairebé el 5% per reunions que superen el màxim permès i prop del 3% per botellons.

L'estiu del 2020 el Govern va anunciar efusivament la prohibició de fumar al carrer i a les terrasses si no hi ha dos metres de distància, però la realitat és que poc més de l'1% de les sancions són per incomplir la distància física. “És de molt mal acreditar perquè pots estar fumant amb distància i que se t'acosti algú”, apunta Aguirre. Pel que fa a la prohibició de consumir alcohol al carrer, que va ser una altra de les mesures que la Generalitat va vendre el mateix estiu per combatre el covid, Aguirre considera que diversos ajuntaments ja ho tenien regulat amb ordenances municipals i pensa que una part de les denúncies per botellons es poden haver tramitat des dels consistoris –en lloc de fer-ho arribar a Salut.

Però quines són les restriccions més efectives? La investigadora del Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Clara Prats assegura que “és molt difícil de saber” perquè depèn de com es porten a la pràctica: no és el mateix dur una mascareta de roba, una quirúrgica o una FFP2 ni tampoc portar-la ben posada o per sota del nas. Prats explica que “el factor del comportament humà” influeix en les mesures anticovid i complica la valoració perquè, per exemple, l'any passat quan es van comunicar les restriccions de després de Nadal, la mobilitat va baixar més abans que entressin en vigor que quan ja s'aplicaven. Per acabar, Prats conclou que, un cop ha avançat la pandèmia, les accions s'han dirigit “als entorns amb més risc de contagi”, que s'han centrat en les discoteques perquè reuneixen diversos elements de perill.