De passeig de Gràcia a la Sagrada Família: les 5.000 passes que poden protegir el cervell

BarcelonaFa temps que la ciència ha demostrat que mantenir-se físicament actiu a mesura que s'envelleix disminueix significativament el risc de desenvolupar demència. No cal que sigui un exercici específic: caminar una mica ja ajuda a enfortir el cervell. Ara investigadors dels Estats Units han anat més enllà i han estimat que fer més de 5.000 passos al dia pot alentir el deteriorament cognitiu en persones amb Alzheimer preclínic, és a dir, quan encara no ha començat la disfunció i la pèrdua irreversible de les neurones que mostren les persones un cop apareixen els primers símptomes de la malaltia.

Els investigadors de la Mass General Brigham, una xarxa d'hospitals amb seu a Boston, han seguit durant 14 anys unes 300 persones sense símptomes de la malaltia, però que tenien acumulació al cervell de dues proteïnes clau en el desenvolupament de l'Alzheimer. Aquestes proteïnes s'anomenen tau i beta amiloide i quan s'acumulen al cervell es considera un senyal inequívoc de la malaltia molt abans que s'iniciïn els símptomes, per això els autors conclouen que tots els participants tenien Alzheimer preclínic. Segons les conclusions, que publica aquest dilluns la revista Nature Medicine, fer exercici cada dia, com per exemple caminar, alentiria l'acumulació de la proteïna tau i, per tant, la progressió de la malaltia.

Es tracta d'un dels primers estudis que aprofundeix en la relació que hi ha entre els diferents nivells d'activitat física i aquestes proteïnes clau de la malaltia d'Alzheimer. Així, partint de la base que el sedentarisme és un factor de risc per a l'aparició de la malaltia, els autors de l'estudi han determinat que fins i tot una activitat física molt moderada, com ara caminar entre 3.000 i 5.000 passos al dia, s'associa amb un deteriorament cognitiu més lent. Ara bé, d'acord amb les conclusions de la investigació, els beneficis són més grans i s'estabilitzen amb una activitat física que inclogui entre 5.000 i 7.000 passos. Amb un exemple casolà, suposaria recórrer el tram que separa passeig de Gràcia i la Sagrada Família, d'uns 4 quilòmetres.

Activitat física i cervell

Hi ha moltes proves científiques que indiquen que l'activitat física fa que la massa cerebral augmenti. És comú que en persones grans que comencen a caminar durant una hora al dia augmenti el volum de l'hipocamp, que és el centre de la memòria del cervell, i disminueixi o es reverteixi la reducció que pateix amb el pas dels anys. També és comú que en persones actives de mitjana edat o més grans es tingui un millor resultat en proves de memòria i d'habilitats cognitives que en gent de la mateixa edat que gairebé mai fan exercici. A més, les persones actives que arriben a desenvolupar demència, en general, presenten els primers símptomes anys després que les persones no ho són.

Ara bé, el catedràtic de neurologia clínica a la Universitat Queen Mary de Londres, Charles Marshall, sosté que és difícil assegurar que l'activitat física sigui realment la causa de la progressió més lenta de la malaltia que han observat els autors de l'estudi. "No podem assegurar que sigui l'activitat física durant aquesta etapa de la vida adulta la que marca la diferència, o si els que són més actius ara ho han sigut durant dècades i, per tant, els beneficis s'acumulen", raona l'expert en declaracions a Science Media Center. Igualment, l'expert reconeix que les conclusions se sumen a l'evidència abundant que suggereix que l'activitat física regular és bona per al cervell, a més de tots els altres beneficis físics que comporta.