Sense prohibicions ni majoria d'edat digital: la UE no endureix la protecció dels menors a les xarxes

Brussel·lesLa pressió d'alguns estats membres no ha fet efecte. Després que almenys França, Espanya i Grècia demanessin la creació d'una majoria d'edat digital de 16 anys per limitar l'accés dels menors a aplicacions com Instagram, TikTok o Facebook, la Comissió Europea ha presentat aquest dilluns una sèrie de recomanacions. És a dir, que ha proposat mesures per incrementar la protecció als menors d'edat a les xarxes socials sense implementar prohibicions.

La primera mesura que planteja Brussel·les és la d'evitar dissenys que puguin ser addictius per als consumidors menors d'edat. Algunes d'aquestes pràctiques són l'scroll (desplaçament de contingut) automàtic i infinit, la reproducció automàtica quan s'acaba un contingut, el registre de les ratxes o dels dies o les hores que porten connectats o que fa que no interactuen i, entre d'altres, els registres de lectura: és a dir, tenir la informació de quan un usuari llegeix un missatge o ha entrat en la plataforma.

El full de ruta de la Comissió Europea també recomana que "s'empoderi" els menors d'edat perquè puguin "bloquejar o silenciar" usuaris, i que es garanteixi que no se'ls afegeix en grups en què no volen estar. També s'advoca per prohibir l'opció de poder fer captures de pantalla o de descarregar continguts que pengin a la xarxa els menors per evitar la distribució de contingut íntim o sexualitzat d'usuaris de menys de 18 anys.

D'altra banda, Brussel·les també vol que les plataformes facin més cas de les "opinions explícites" dels menors d'edat. És a dir, que si un usuari de menys de 18 anys diu que no vol veure un determinat contingut, l'algoritme no l'hi torni a passar. A més, la Comissió Europea aposta perquè els perfils de les xarxes socials de menors no siguin visibles per a persones que no tinguin agregades com a amics o seguidors.

Diversos d'aquests consells ja s'estan duent a terme a escala comunitària o estatal des de fa temps i, com que no es tracta de cap proposta legislativa, cap d'ells és d'obligat compliment per les administracions estatals o regionals de la Unió Europea.

Brussel·les desoeix la petició d'Espanya

Amb aquest pla, la Comissió Europea ha obviat la petició que li van fer arribar Espanya, França i Grècia en una carta a la qual va tenir accés l'ARA. En aquesta, instaven Brussel·les a impulsar normatives comunitàries que, entre d'altres, obliguin que tots els dispositius electrònics que es comercialitzin a la UE i es puguin connectar a internet –i, per tant, tinguin accés a les xarxes socials– comptin amb una verificació parental.

Aquests països també demanaven la "introducció d'una majoria d'edat digital a la UE" per accedir a les xarxes socials. Tot i això, no aclareixen a quina edat es permetria navegar per internet sense cap mena de control parental obligatori.

De fet, a França ja s'han aprovat dues lleis que obliguen les plataformes a verificar l'edat dels usuaris, però aquesta legislació no s'aplica. El motiu és que les empreses acusen les autoritats franceses de no respectar el marc europeu de serveis digitals, que no requereix controls d'edat. És per això que vol un canvi legislatiu a escala europea i està buscant països aliats que hi donin suport, com és el cas d'Espanya.

Tot i això, tal com havia anunciat la Moncloa prèviament, Brussel·les ha confirmat que Espanya i quatre països més (Dinamarca, França, Grècia i Itàlia) desplegaran un programa pilot d'una aplicació que verifica l'edat dels usuaris de dispositius amb accés a internet.