Creix la pressió a la UE per crear una majoria d'edat digital
França, Grècia i Espanya defensen incrementar la protecció dels adolescents davant d'aplicacions com Instagram, TikTok i Facebook
Brussel·lesLa Unió Europea cada cop regula més l'ús de les xarxes socials, especialment pels efectes que pot tenir entre la mainada i els adolescents. Durant els últims anys, el bloc comunitari ha aprovat diverses iniciatives per protegir els menors d'edat de l'ús abusiu del mòbil i, entre d'altres, incrementar la privacitat i la protecció de dades dels ciutadans europeus que tenen menys de 18 anys. Tanmateix, ara un grup d'estats membres vol anar un pas més enllà i demana a la Comissió Europea i a la resta de socis europeus que limitin l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.
El context geopolític actual sobre les xarxes socials és clau. En aquest sentit, una font de la Comissió Europea apunta, en una conversa amb aquest diari, que desconfien especialment de TikTok, ja que traspassa tota la informació que recull als serveis d'intel·ligència del règim xinès, però també preocupa el profit que en puguin treure les grans tecnològiques estatunidenques que controlen Instagram, Facebook, WhatsApp i Twitter. De fet, gran part dels propietaris d'aquestes companyies han donat suport explícit a Donald Trump i a posicionaments cada cop més pròxims a l'extrema dreta, fins al punt de ser acusats d'interferir en processos electorals democràtics.
Així doncs, alguns socis europeus insten el conjunt de la UE a incrementar la regulació sobre les xarxes socials, sobretot la dels menors d'edat. Concretament, tal com es pot llegir en una carta a la qual ha tingut accés l'ARA, França, Grècia i Espanya insten Brussel·les a impulsar normatives comunitàries que, entre d'altres, obliguin que tots els dispositius electrònics que es comercialitzin a la UE i es puguin connectar a internet –i, per tant, tinguin accés a les xarxes socials– comptin amb una verificació parental.
A més, també demanen la "introducció d'una majoria d'edat digital a la UE" per accedir a les xarxes socials. Tot i això, no aclareixen a quina edat es permetria navegar per internet sense cap mena de control parental obligatori. En tot cas, el president francès, Emmanuel Macron, que és un dels líders europeus que més pressionen a favor d'aquest tipus de mesura, assenyala que s'hauria de posar com a mínim als 15 anys. "Hem de recuperar el control de la vida dels nostres nens i adolescents, i imposar una majoria digital a l'edat de 15 anys, però no menor", va dir el dirigent gal en el primer intent que va fer l'abril de l'any passat per intentar que la UE tirés endavant aquesta normativa.
![apple](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 799"%3E%3C/svg%3E)
D'altra banda, la missiva d'aquests estats membres, que ara està estudiant la Comissió Europea, també proposa "adaptar els dissenys de les xarxes socials als menors d'edat" i minimitzar les estratègies que utilitzen aquestes companyies per "crear addicció", com pot ser l'scroll infinit o el fet que els vídeos s'encadenin un darrere l'altre de manera automàtica, el que es coneix com a autoplay.
Aquest debat ha agafat volada després que a finals de l'any passat Austràlia aprovés una llei pionera que prohibeix als menors de 16 anys utilitzar les xarxes socials. Entrarà en vigor aquest any i inclou multes de prop de 30.000 milions d'euros si les grans tecnològiques no l'apliquen. Tot i que es preveu que les aplicacions de missatgeria com WhatsApp en quedin exemptes, el govern australià ja va avançar que sí que afectaria Instagram, TikTok, Facebook i Snapchat.
El debat més enllà de l'edat
Però la discussió oberta que hi ha a la UE sobre l'ús de les xarxes socials va més enllà de l'edat mínima a la qual s'haurien de poder utilitzar. L'eurodiputada Diana Riba (ERC) constata que cada cop hi ha més debat sobre el fet de limitar-ne l'ús, i no només a partir de quina edat s'ha de permetre que es facin servir. "Cal una solució integral i, per exemple, abordar la qüestió dels algoritmes. No tenim control sobre què veiem", diu la vicepresidenta i única eurodiputada catalana del Comitè de Cultura i Educació (té competències en aquest camp, especialment en protecció de menors) del Parlament Europeu. En aquest sentit, la republicana recorda en una conversa amb l'ARA que durant l'última legislatura europea la UE ja va aprovar algunes normatives per fer "més segures" les xarxes socials, com la llei de serveis digitals, i augura que continuarà havent-hi un "gran debat" a les institucions europees al voltant de com abordar l'ús de les xarxes socials i com regular-les.
De fet, les peticions dels estats membres a la carta que han enviat a la Comissió Europea també van més enllà de l'edat mínima, i demanen desplegar mesures que fomentin el "sentit crític dels menors i dels seus pares perquè es previnguin els efectes negatius de la desinformació actual". "Hem de garantir que el món digital continuï brindant bones oportunitats d'expressióc creatives, i que no es converteixi en una amenaça per a la salut i el benestar dels nostres menors", conclou la missiva.
![Facebook, Google i Twitter aturen la col·laboració amb Hong Kong i Tik Tok marxa de l'illa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
