Ciència
Societat Salut 31/03/2023

Resolt l'enigma del "misteriós" brot d'hepatitis infantil greu

Tres estudis vinculen els casos a dos virus comuns, a la predisposició genètica d'alguns menors i a la tornada a l'escola

4 min
Alumnes de l’Escola Sadako de Barcelona treballant en un projecte. Més d’un milió i mig d’estudiants van acabar ahir el curs escolar, el més nombrós de la història.

BarcelonaUn any després, l'enigma del misteriós brot d'hepatitis infantil s'hauria resolt. Si inicialment se sospitava que el desencadenant d'aquesta emergència, ara estabilitzada, era un adenovirus solitari, un patogen molt comú que causa refredats i problemes gastrointestinals sobretot en infants, tres estudis independents afirmen que en més del 90% dels afectats s'hi va trobar la presència d'una altra soca comuna, el virus adenoassociat de tipus 2 (AAV2). Segons els investigadors, una possible causa de la malaltia seria la coinfecció dels dos virus. Tindria sentit, perquè l'adenoassociat no causa hepatitis per si sol en persones sanes i necessitaria l'adenovirus (que sí que la pot causar) per replicar-se al fetge.

Però això no és tot: els estudis també relacionen l'hepatitis aguda del 2022 amb la susceptibilitat genètica d'alguns menors, els sistemes immunitaris dels quals reaccionen desmesuradament quan han de defensar-se de l'AAV2. Un investigador també ho associa amb la tornada a l'escola i la retirada de les mesures de protecció contra el covid: molts nens i nenes d'entre 0 i 6 anys tenien poca protecció immunològica i van quedar exposats a una amalgama de virus que són inofensius per a infants més grans i adults. Les tres investigacions s'han publicat a la revista Nature.

El 5 d'abril del 2022, les autoritats sanitàries del Regne Unit alertaven de la detecció de deu casos d'inflamació hepàtica greu entre nens de molt curta edat sense cap malaltia prèvia. Ingressaven als hospitals gairebé simultàniament i en cap dels casos es podia identificar la causa concreta de la malaltia. L'origen desconegut i els símptomes tan greus van disparar les alarmes: la majoria tenien menys de 10 anys, patien problemes gastrointestinals i icterícia, que causa un color groguenc a la pell i els ulls i és molt característica de l'hepatitis, i tenien les transaminases (enzims a l'interior del fetge que compleixen una funció metabòlica al cos) molt elevades. Alguns van acabar necessitant un trasplantament de fetge.

Els casos (i la por) es van estendre aviat i Europa es va convertir en l'epicentre del brot. En només vint dies, a finals d'abril, ja s'havien identificat més de 200 afectats d'una trentena de països. D'aquests, 22 a Espanya i sis a Catalunya. I fins al juliol del 2022, es van diagnosticar 1.010 casos al món, dels quals 46 van rebre un trasplantament de fetge i 22 van causar la mort.

Virus "auxiliars"

Des de la primavera passada, diferents equips internacionals han buscat les causes del brot. El precedent del covid-19 posava els pèls de punta. La primera hipòtesi era que el causant fos l'adenovirus 41, molt comú en infants i que causa diarrees i vòmits, però no danys hepàtics, però mai va arribar a confirmar-se. Ara, els tres estudis publicats a Nature proporcionen proves que la infecció per AAV2 està relacionada amb l'augment de casos d'hepatitis infantil. Per fer-ho, han analitzat mostres dels infants afectats i hi han buscat qualsevol material genètic viral.

La investigació feta a partir de 16 infants nord-americans amb hepatitis liderada per l'infectòleg Charles Chiu, director del Laboratori de Microbiologia Clínica de la Universitat de Califòrnia, va confirmar que el 93% dels pacients donaven positiu tant per AAV2 com per adenovirus humans. En els 13 nens infectats amb AAV2, també es van detectar coinfeccions amb virus auxiliars (com el virus d'Epstein-Barr o un dels herpesvirus humans del grup HHV-6) que podrien promoure la replicació de l'AAV2.

En dos estudis separats al Regne Unit, les viròlogues Emma Thomson i Judith Breuer també van detectar el virus adenoassociat de tipus 2 (AAV2) al cos dels infants afectats. En el cas de Thomson, el 81% dels pacients i el 7% del grup control tenien aquest virus. El fet que hi hagués nens sans amb AAV2 evidencia, diu, que aquest adenoassociat no pot causar la malaltia tot sol. En el cas de Breuer, el 96% dels casos d'hepatitis infantil que havien analitzat van revelar la presència de l'AAV2, si bé no afectava directament el fetge, sinó que necessitava adenovirus humà i betaherpesvirus humà 6B (HHV-6B) per replicar-se i causar danys hepàtics.

Com que els virus adenoassociats no es consideren patògens per si mateixos, els autors s'estan d'establir una relació causal directa amb l'hepatitis aguda greu, però sí que suggereixen que els nens poden ser especialment vulnerables a una hepatitis més greu quan s'infecten per dos o més virus alhora. A més, l'equip de Thomson va trobar una associació entre la genètica de l'hoste i els casos d'hepatitis: aproximadament el 93% dels nens afectats portaven un gen particular per a l'antigen de leucòcits humans (una molècula que ajuda el sistema immunitari a reconèixer les cèl·lules infectades). Així, la troballa suggereix que alguns nens poden ser genèticament més susceptibles a algunes formes d'hepatitis.

Quin paper hi va jugar la pandèmia?

Després de la pandèmia, quan els nens van tornar a l'escola, eren més susceptibles a les infeccions per aquests patògens comuns i l'estudi suggereix que un petit grup d'aquests nens van contreure més d'una infecció alhora, cosa que els va poder fer més vulnerables a l'hepatitis greu. "Ens va sorprendre que les infeccions que vam detectar en aquests nens no estiguessin causades per un virus inusual i emergent, sinó per patògens virals comuns a la infància", explica Chiu.

"Això és el que ens va portar a especular que el moment del brot estava probablement relacionat amb la situació realment inusual que vivíem amb el covid-19, que va obligar a tancar escoles i escoles bressol i a imposar restriccions socials", comenta. Per tant, diu, el brot d'hepatitis “pot haver estat una conseqüència involuntària” de la pandèmia.

En una notícia adjunta, Frank Tacke també considera que l'onada d'hepatitis a la primavera del 2022 "va coincidir" amb la relaxació de les mesures anticovid a tot el món. "Com a tal, el moment del brot podria explicar-se pel fet que els nens estaven exposats sobtadament a una pluja de virus després dels confinaments, o tenien sistemes immunitaris mal entrenats que van provocar una més gran susceptibilitat a virus que d'una altra manera haurien estat inofensius".

El brot d'hepatitis a Espanya i Catalunya

La majoria dels afectats pel brot a Espanya i Catalunya van ser menors de 6 anys. La majoria eren nenes. A Espanya, es van detectar un total de 61 casos. Dos pacients van haver de sotmetre's a un trasplantament hepàtic i tres van morir, un d'ells un nadó de 15 mesos. A Catalunya se'n van detectar 9 casos.

Fins al 13 de desembre, el Centre de Microbiologia de l'Estat va analitzar el material genètic dels afectats i en el 42,8% es va detectar la presència d'un adenovirus. Sis eren de tipus AAV2. “Els resultats descrits no apunten a una etiologia viral clara, tot i que és freqüent la detecció d'adenovirus”, assenyalava l’últim informe del ministeri de Sanitat, de finals de desembre, quan va aturar la vigilància rutinària.

“Des de la setmana 17 de l'any 2022, les tendències s'han mantingut estables, sense observar-se cap augment ni cap altre esdeveniment important en relació amb aquesta alerta”, justifica Sanitat. I afegeix: “A Espanya fins ara no s'ha trobat una causa comuna ni s'ha observat un augment per sobre del que s'esperava".

stats