Un robot català per donar el sopar als avis

BarcelonaA la Nélida i el Ricardo no els intimida la tecnologia i, de fet, estarien disposats a provar qualsevol màquina que els permetés ser més autònoms com més temps millor. Per exemple, acceptarien fer servir el robot per menjar que ha creat el Barcelona Aging coLLaboratory (BALL), el primer laboratori d'innovació digital (Living Lab) centrat en l'envelliment de qualitat a Catalunya. Aquesta iniciativa impulsada per una desena d'entitats sanitàries, socials i de recerca ha desenvolupat un braç articulat i motoritzat que atansa la cullera fins a la boca i que donaria l'oportunitat de menjar de manera autònoma a moltes persones grans i dependents que ara no poden fer-ho per elles mateixes. "Trobo que és fantàstic. Els familiars no haurien de donar-nos el menjar i, a més, si no vols, al robot no li has de donar conversa, només acceptar la seva ajuda", diu entre rialles el Ricardo, que ha perdut força a les mans. L'Asunción, la seva esposa, hi està d'acord: "Cada cop tenim més limitacions i qualsevol ajuda que ens permeti anar al nostre ritme és benvinguda". També la Nélida, que té 63 anys i la part esquerra del cos paralitzada a causa d'un ictus, ho veu una "meravella": "No molestaria el meu marit ni els meus fills i podríem dinar tots junts a taula".

El preu a pagar per una vida més llarga és la dependència: vivim més anys, però no sempre amb prou qualitat de vida o autonomia. D'aquí tres dècades, una de cada tres persones tindrà més de 65 anys i un 44% necessitaran ajuda per fer activitats bàsiques com caminar, dutxar-se o menjar, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Davant els reptes i les necessitats que planteja aquest canvi demogràfic, el Living Lab vol exercir de pol d'atracció a projectes i solucions innovadores que millorin la qualitat de vida de la gent gran. Al Josep, de 82 anys i ingressat a la unitat de cures intermèdies del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, on s'ubica la seu d'aquest laboratori, l'entusiasma la idea que es creïn màquines que ajudin a fer més fàcil la vida de la gent gran, però sempre que se'ls tingui en compte en el procés. "La gent gran estem una mica marginats i volem formar part de les solucions. Ens ho mereixem", diu. Innovar, doncs, però escoltant els potencials usuaris dels serveis.

El BALL és un espai de recerca pioner per detectar les necessitats i els reptes reals de la vellesa que tradicionalment han rebut poc finançament i que, per tant, no s'han pogut resoldre de manera eficient. Com? Parlant amb els potencials usuaris, que són coproductors del servei que es dissenyarà. A partir del 17 de novembre se celebraran els vermuts de dijous, uns espais d'opinió en què s'aposta per agrupar gent gran, investigadors i personal sanitari per identificar les necessitats que cal resoldre en àmbits tan diversos com la bretxa digital o la minimització de l'impacte de la dependència física. Aquesta iniciativa la conformen el Parc Sanitari Pere Virgili, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Ramon Llull, amb la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i l'Institut Borja de Bioètica, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), la Fundació iSocial i tres empreses privades (Grup Efebé, Qida i UniversalDoctor).

Poques solucions però adaptades

Fins ara la robòtica i les tecnologies per a la gent gran, com ara aplicacions per fer seguiment de la seva salut o per demanar hora al metge, s'han fet sense tenir en compte la seva veu. I sovint l'eina que resulta és massa complexa o s'ha dissenyat per cobrir unes necessitats supèrflues, que no solucionen els problemes reals, o acaben fallant perquè no s'ha indagat prou en la problemàtica. Els fundadors del Living Lab asseguren que no volen projectes amb "idees brillants" que després no es fan servir. "Potser la gent gran no necessita múltiples solucions tecnològiques i sofisticades, sinó poques però adaptades a ells. I ningú els hi pregunta", diu el director d'atenció integrada i recerca del Parc Sanitari Pere Virgili, Marco Inzitari. Defensa que aquesta iniciativa vol "posar les persones grans al centre perquè prenguin el control de la seva salut i de la seva vida" i involucrar-les en el disseny, el desenvolupament, la implementació i l'avaluació de productes i serveis destinats a "fomentar la seva autonomia, integrar-les a la comunitat i reduir dependències i cronicitats".

"Fa il·lusió que ens permetin participar en aquests projectes i que després els puguem provar. Fer-ho així ens permetrà donar resposta al màxim de necessitats reals", afirma el president de la Federació d'Associacions de la Gent Gran de Catalunya (Fatec), Josep Carné. El robot que ajuda a menjar n'és un exemple. Tot i que en aquest cas la idea va néixer a la universitat, la màquina s'ha construït amb les aportacions de professionals, i persones grans ateses al Parc Sanitari Pere Virgili i pacients del centre, com el Josep, l'Asunción o la Nélida, podran participar en la primera prova pilot del prototip. L'investigador i director de l'Institut de Robòtica Industrial (IRI UPC-CSIC) Guillem Alenyà explica que el robot ha d'ajudar a millorar l'autonomia relacional dels pacients durant els àpats: poden triar el ritme, el tipus i la quantitat de menjar. De fet, es podran obtenir dades sobre l'estat nutricional de la persona gran, és a dir, si ha menjat molt, poc o gens. Alenyà diu que s'oferirà primer als hospitals perquè encara cal validar-lo en comitès de bioètica, però la idea final és que arribi a les llars.

Carné admet que, d'entrada, la idea d'un robot que faci tasques assignades a un cuidador pot "tirar enrere", perquè les persones volen un tracte humà. "Primer pots pensar: «Per què un robot m’ha de donar menjar?» Sembla impersonal. Però si després ho analitzes, el que vols és que et responguin a les necessitats, viure més anys de manera sana, a casa, i tenir independència i autonomia com més temps millor", afirma. "Un robot no pot substituir un familiar o un cuidador, però sí que pot alliberar-lo de fer tasques mecàniques i permetre-li passar més temps de qualitat, de companyia, amb l'usuari", afegeix Inzitari.