Les vacunes de Pfizer i Moderna poden generar anticossos que provoquen falsos positius

Un estudi d'ISGlobal alerta que es poden sobreestimar el nombre d'infeccions en persones vacunades

ARA
3 min
La vacuna de Pfizer

BarcelonaLa xifra de casos positius de covid entre persones vacunades es podria estar sobreestimant si no es fan servir les proves diagnòstiques adequades, segons un estudi d’ISGlobal. L'equip investigador va detectar que algunes vacunes de les que s'han administrat per fer front al coronavirus poden generar anticossos capaços de reconèixer un antigen viral que no està inclòs en la vacuna. En un percentatge considerable de persones immunitzades amb Pfizer i Moderna, que tenen com a diana la proteïna Spike del SARS-CoV-2, es detecta un increment d'anticossos capaços de reconèixer un fragment d'una altra proteïna viral (la proteïna N). Aquesta troballa inesperada té implicacions per a la detecció de suposades infeccions en persones vacunades i mostra que podria estar-se subestimant l'efectivitat de les vacunes.

Totes les vacunes aprovades per ser utilitzades a Europa empren com a antigen la proteïna Spike del SARS-CoV2 i, en conseqüència, indueixen la producció d'anticossos dirigits contra aquesta proteïna. Per això, per saber si una persona vacunada ha estat infectada es mesuren anticossos contra altres proteïnes virals no incloses en la vacuna, com per exemple la proteïna N (nucleocàpsida). "Amb l'aparició de noves variants amb potencial per evadir la immunitat, agafa especial importància el fet de poder mesurar el nombre de persones vacunades que s'infecten", explica Carlota Dobaño, primera autora de l'estudi.

Des de l'inici de la pandèmia, Dobaño i el seu equip han estat seguint de prop la producció i durada d'anticossos contra diferents antígens virals en dues cohorts de personal sanitari a Catalunya (SeroCov i CoviCatCentral). En aquest estudi, realitzat en col·laboració amb l'Institut Català de la Salut Catalunya Central i recollit per l'ACN, descriuen una troballa inesperada: les vacunes a base d’ARNm (Pfizer/BioNTech i Moderna) indueixen la producció d'anticossos que no només reconeixen la proteïna Spike, sinó que també poden reconèixer una regió de la proteïna N (la regió C terminal) del SARS-CoV- 2.

L'equip investigador va observar que, després de la vacunació, es donava un augment significatiu d'anticossos IgG capaços de reconèixer el fragment C terminal de la proteïna N en un percentatge considerable de casos (en el 36% de persones que van rebre la vacuna de Moderna i en el 13% de persones que van rebre la de Pfizer). La vacuna de Moderna també va induir un augment d’anticossos capaços de reconèixer la proteïna N sencera, encara que en un percentatge més baix de persones. "Aquest fenomen no sembla que es degui a una reactivació de la immunitat adquirida prèviament per una infecció, ja que es va observar tant en persones amb infecció prèvia com en persones que no havien estat infectades", explica Gemma Moncunill, autora sènior de l'estudi.

La hipòtesi més probable, segons les investigadores, és que la vacunació amb Spike pot induir anticossos amb reactivitat creuada cap al fragment C terminal de la proteïna N. Aquests resultats són rellevants a nivell de salut pública, ja que s'ha proposat utilitzar la proteïna N per detectar infeccions en persones vacunades. "Això podria comportar una sobreestimació de fallades vacunals, ja que un percentatge considerable de casos es classificarien equivocadament com a infeccions asimptomàtiques", explica Dobaño. En conseqüència, se subestimaria l'efectivitat de la vacuna enfront d'infeccions. Les autores conclouen que la proteïna N (o en tot cas, el fragment C terminal) no és una bona candidata per detectar fallades vacunals, i que el millor és fer servir una combinació de múltiples antígens virals. Això permetrà una avaluació millor de l'efectivitat de les vacunes.

stats