El sector sanitari català exigeix reformes "urgents" al sistema i 5.000 milions d'euros en tres anys

Metges, infermeres i gestors alerten d'una "rebel·lió de bates blanques" si no s'atenen les demandes

"Estem cansats de reconeixements i de copets a l'esquena". Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), resumeix amb aquesta contundència la sensació que plana sobre el sector sanitari després d'una pandèmia que, malgrat que ha posat de manifest les "fortaleses" del sistema, també n'ha evidenciat les "mancances". "Fins ara en trobàvem amb un discurs polític i mediàtic molt instal·lat que diu que tenim un dels millors sistemes sanitaris del mon. No és veritat", afegeix. És en aquest context que una àmplia representació de metges, infermeres i gestors han presentat aquest dijous un decàleg de reformes "profundes i urgents" del sistema de salut a Catalunya: reclamen més musculatura, millors condicions per als professionals i 5.000 milions d'euros en un període màxim de tres anys.

La sanitat pública catalana necessita 5.000 milions d'euros més per reviure

El document està signat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGC), però ha rebut el suport de diverses associacions de l'atenció primària, geriàtrica i de l'àmbit científic. "Mai hi havia hagut un consens tan intens i transversal en el sector", ha destacat Padrós. El clam és que aquest mateix consens es tradueixi ara en un "pacte polític per la sanitat". "És el moment d’establir un acord majoritari de les forces polítiques a nivell de l’Estat i de Catalunya per habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat pública al nivell que demana la societat", afirma el text amb les propostes del sector, que aquesta tarda s'entregarà a la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, i divendres es presentarà al Congrés de Diputats.

"La sanitat no pot ser una arma de batalla ni enfocar-se des d'una perspectiva partidista", ha subratllat Pere Vallribera, president de la SCGC. Els professionals, en aquest sentit, demanen que les administracions arribin als "acords que calgui" per posar a disposició del sistema de salut 5.000 milions addicionals en tres anys. Els 60% d'aquests diners, assenyala el decàleg, s'haurien de destinar "a les millores i a la dignificació de les condicions contractuals i retributives dels professionals". "No podem comptar amb un sistema de salut de primera amb salaris de tercera", es denuncia al text. El 40% dels nous recursos restants, segons el document, s'haurien de dedicar a la "millora d’infraestructures, en molts casos obsoletes, a equipaments sanitaris, a tecnologia sanitària i a equipaments tecnològics per avançar en la telemedicina i la salut digital".

"Estem una mica fatigats que diagnòstics fets amb anterioritat hagin quedat com a documents acadèmics o per justificar titulars i no s'hagin traduït en canvis [...]. Exigim que aquestes propostes siguin tingudes en compte i puguin ser debatudes i analitzades per fer-les operatives", ha demanat Padrós, que ha advertit que si les demandes no són ateses el sector ho interpretarà com una "desautorització", cosa que seria "gravíssim". "Hi ha malestar i esgotament i es pot produir una rebel·lió de bates blanques", ha advertit. El president del COMB ha aclarit que no es referia específicament a una amenaça de vaga, però s'ha mostrat convençut que, "d'alguna manera, els professionals s'acabaran rebel·lant davant d'aquesta situació". "Quedarem invalidats els interlocutors [...] i no ens farem responsables del que pugui passar", ha sentenciat.

Entre les reivindicacions del sector també hi ha posar al centre del sistema "el coneixement i l’opinió dels professionals", impulsar l'atenció primària, dotar les organitzacions sanitàries de "capacitat i autonomia de gestió" i permetre la flexibilització de la jornada laboral i la conciliació de la vida personal i familiar. "Cal redefinir l’atenció d’urgències, els torns i les guàrdies, i minimitzar les tasques burocràtiques", afirma el decàleg, que també demana una "integració" dels àmbits social i sanitari per donar resposta a la població més vulnerable i evitar la desatenció que s'ha donat a les residències durant el pic de la crisi sanitària. En última instància, s'aposta per dotar el sistema de "noves estructures de salut pública", en coordinació amb l'Estat i les institucions internacionals, per poder afrontar millor nous "episodis d’emergència epidèmica" o el repte que suposa el canvi climàtic.

La pandèmia, una "oportunitat" per canviar el model

"Necessitem recursos, empoderar els professionals i canviar models d'organitzacions", ha resumit Padrós, que ha valorat la retribució extra per als sanitaris com un "gest". Per als impulsors de la iniciativa, de fet, la pandèmia del coronavirus és una "oportunitat" per canviar el model de dalt a baix. També per establir "mecanismes de provisió de material i d’equipaments estratègics". "Cal una indústria propera, de quilòmetre zero, per garantir l'abastiment", ha afirmat Padrós, que no s'ha estat de subratllar que el sistema sanitari no només genera despesa sinó també "riquesa", en forma de llocs de treball directes i indirectes. "Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir el futur del país", conclou el decàleg. L'alternativa, ha advertit Padrós, és el "desastre".