La plaça de Sant Jaume, seu de l’acte institucional de la Diada
La història, la cultura i l’art són la base de l'acte, en què es repassaran diferents commemoracions que se celebren enguany
BarcelonaAquest dimecres, 9 de setembre, a les 22 h, la plaça Sant Jaume es convertirà en l'escenari de l'acte institucional de la Diada d'aquest any. El director teatral Josep Maria Mestres ha creat un espectacle que ressegueix l’evolució del país des del 1915, any de creació de la xarxa de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya. L’acte, que serà conduït per l’actor Pep Cruz, dóna protagonisme a la microhistòria de Catalunya continguda en els relats personals de bibliotecaris i bibliotecàries i de peces musicals vinculades al moment històric que exposen els relats.
Mercè Pons, Sílvia Bel i Rosa Renom iniciaran l'acte llegint textos de Prat de la Riba, Rovira i Virgili i Rusiñol que fonamenten en la cultura la raó de ser de la nació catalana. Les tres actrius també repassaran textos escrits pels bibliotecaris i bibliotecàries del país, concretament, de les biblioteques de Sallent, de Valls, de Figueres i de la Pere Vila, la Ignasi Iglésias i la Francesca Bonnemaison, totes tres de Barcelona.
També es llegirà un poema de Rosa Leveroni, bibliotecària i escriptora pertanyent a la generació del 36, Creu de Sant Jordi l'any 1982, i un de Josep Palau i Fabre, poeta i artista polifacètic, president del PEN Club Català i guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1989.
A continuació, el ballarí Cesc Gelabert interpretarà 'El ball d'homenatge', amb música de Jaume Arnella i coreografia de Joan Serra. La Banda Municipal de Barcelona i l'Orfeó Català, sota la direcció de Salvador Brotons i Josep Vila, respectivament, interpretaran l''Himne de l'alegria', de Ludwig van Beethoven, i la Colla Sardanista Mare Nostrum ballarà la sardana 'A la plaça', d'Enric Morera.
Posteriorment, la cantant Alba Carmona i la Banda Municipal de Barcelona interpretaran el poema 'Quina grua el meu estel', de Joan Salvat-Papasseit, amb música de Joan Manuel Serrat. L'Orfeó Català tocarà 'El rossinyol', cançó tradicional, i 'Els meus ulls aquí', de Lluís Llach, aquesta, amb la Banda Municipal de Barcelona i acompanyament de dansa de Bebeto Cidra, Marina Cidra, Xavier Bagà i Glòria Gella.
Per la seva banda, Vicky Peña, Toti Soler a la guitarra i la Banda Municipal de Barcelona i l'Orfeó Català interpretaran 'Homenatge a Teresa', d'Ovidi Montllor.
La primera part de l'acte es clourà amb 'El cant de la senyera', interpretat per l'Orfeó Català i la Banda Municipal de Barcelona.
Un repàs a la història
La segona part de l'acte consisteix en un espectacle audiovisual que es projectarà a la façana principal del Palau de la Generalitat. Amb guió d'Albert Sánchez-Piñol, imatges de Franc Aleu i música de Salvador Brotons, el 'mapping' repassarà la història de Catalunya des dels seus inicis, l'any 988, fins a l'actualitat.
L'espectacle repassa un seguit d'episodis d'especial importància en la història de Catalunya. L'any 988 i la no-renovació de fidelitat per part del comte Borrell II al rei de França, que converteix els comtats catalans en independents 'de facto' del regne de França. La llegenda de sant Jordi, Llull i Muntaner com a episodis vinculats a diferents moments de l'Edat Mitjana catalana. En aquest moment s'interpretarà un fragment d''El cant de la Sibil·la' per part de la soprano Ilona Schneider.
El segles XVI i XVII són els de la decadència catalana i acaben en la Guerra de Successió i els fets de 1714, amb una intervenció dels miquelets de Catalunya. Al segle XIX el riu s'atura a la Renaixença, moment en què es llegiran fragments de Caterina Albert, així com de Salvador Seguí, el Noi del Sucre.
La proclamació de la II República, els bombardejos de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil, l'afusellament del president Companys, l'any 1940, i Pau Casals a l'Assemblea General de les Nacions Unides són les parades del riu durant el segle XX. Finalment, l'espectacle s'acaba al present.
A més, les efemèrides que es recordaran aquest any durant la celebració són:
700 anys de la mort de Ramon Llull
750 anys del naixement de Ramon Muntaner
150 anys del naixement d’Enric Morera
100 anys del naixement de Neus Català
100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques
75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya
20 anys de la mort d’Ovidi Montllor
La roca dels Moros del Cogul
La imatge del cartell de la Diada d’enguany és una pintura rupestre de la roca dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues. Datada l’any 5000 aC, mostra una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primeres representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya i, en aquest cas, dels homes i les dones del neolític que vivien a la plana de Lleida.
