Quins projectes queden afectats per la moratòria turística de Colau (i quins no): la llista completa

BarcelonaSÍ que queden afectats:

• El Grand Hyatt de la Torre Agbar
• El projecte de KKH a l’edifici del Deutsche Bank
• L'Hotel Me que Meliá volia fer al carrer Casp, a l’antic teatre Novedades i abans hotel Barcelona
• L'antiga seu de Henkel, que va comprar el fons Meridia, de Javier Faus
• El d’Amacio Ortega (Zara) amb Iberostar de plaça Catalunya, sobre la botiga d’Apple, antiga seu de Banesto
• L'edifici Condeminas al passeig de Colom, que va comprar l’exconseller delegat de Desigual Manel Adell.

NO queden afectats

• KKH Santa Caterina. L’edifici que el fons KKH va comprar davant del mercat de Santa Caterina, que possiblement operarà Marriot amb la marca Edition, ja tenia la llicència concedida.
• Antiga seu d’Agrupació Mútua. L’edifici de la Gran Via 619-621 el va comprar el fons australià WSF. Tenia llicència i les obres ja estan avançades.
• Hotel de Rec Comtal. De Núñez i Navarro. Forma part d’un planejament aprovat per tots els partits el 2007, i parar-lo costaria a l’Ajuntament 23 milions.

Sector i inversors creuen que calen més habitacions

La decisió de l’equip d’Ada Colau de decretar una moratòria d’allotjaments turístics deixa en l’aire importants projectes d’inversió en el sector hoteler. Tot i la reacció tranquil·la del gremi d’hotelers, entre els inversors immobiliaris i els operadors hotelers hi ha la convicció que a Barcelona encara hi caben més hotels.

Això va quedar clar al VII Fòrum Immobiliari de JLL (Jones Lang Lasalle), celebrat fa uns dies. Luis Arsuaga, que és el director de l’àrea d’hotels d’aquesta consultora immobiliària, va destacar que el 2014 el sector hoteler va moure una inversió immobiliària a Barcelona de 325 milions d’euros i la seva previsió per a aquest any era, sense tenir en compte aquesta moratòria, que continuaria creixent. Sense acabar de mullar-se, Arsuaga indicava que fins ara el mercat ha absorbit totes aquestes inversions.

Per la seva banda, el director d’inversions d’Azora -la gestora de la socimi Hispania, en què participa el magnat George Soros- va assegurar que a Barcelona no hi ha risc de “bombolla hotelera” perquè la ciutat, a diferència de les altres capitals de l’Estat, “juga la Champions League de les destinacions hoteleres”. Aquest gestor assegurava que Barcelona no es pot comparar en matèria d’hotels amb Madrid o altres ciutats espanyoles, sinó que s’ha de comparar amb les grans destinacions turístiques mundials, com són París o Roma. Per avalar aquest argument va indicar que el 85% dels 16,5 milions de visitants que va tenir Barcelona l’any passat eren estrangers. També va donar una dada dels diners que es mouen al sector. El preu proporcionalment més alt que ha pagat Hispania per un hotel ha sigut a Barcelona, a la Rambla, per un tres estrelles que va suposar una inversió de 200.000 euros per habitació. Des del sector purament hoteler, el director d’expansió de Hilton a Espanya i Portugal, Carlos Miró, va indicar que a Barcelona no hi ha un problema de demanda hotelera, sinó d’oferta. “Si a Barcelona es fan més hotels vindran més viatgers”, va dir.

Ahir alguns inversors destacaven el que pot costar la moratòria en termes d’ocupació. En el sector es calcula que cada habitació comporta un lloc de treball directe i 1,5 d’indirectes, i mentre es construeix l’hotel per cada milió d’inversió es creen 18 llocs de treball.