Un segle per recuperar el fons marí arrasat pel temporal 'Gloria'

Els científics analitzen la destrucció de la posidònia, estratègica per protegir la costa i pal·liar l'escalfament global

La posidònia de la cala Canyelles, a Lloret de Mar, enterrada per la sorra després del temporal 'Gloria' / TERESA ALCOVERRO / TERESA ALCOVERRO

El rastre de destrucció del temporal Gloria a la costa catalana és encara ben visible a les platges gairebé un mes després d'un dels episodis meteorològics més extrems que ha viscut el Mediterrani occidental. La factura material de les destrosses és milionària –l'Estat ja ha compromès 19,5 milions per pal·liar els danys a Catalunya, les Balears i el País Valencià–, però les conseqüències no només queden aquí: hi ha un dany mediambiental que trigarà dècades, si no segles, a revertir-se.

Les primeres immersions de científics al litoral català fa una setmana van constatar la pèrdua d'importants extensions de posidònia al fons marí, i les prospeccions que han seguit els últims dies confirmen els pitjors presagis: la devastació dels anomenats boscos marins, fruit del gran onatge viscut, és profunda. A Mataró, on es conservava una important praderia de posidònia, el Gloria ha causat la pitjor regressió des que es va començar a estudiar aquesta planta endèmica ara fa 23 anys, segons han constatat els equips de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS), l'Escola del Mar de Badalona i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes. 

"Parlem de molts anys, potser més de cent, per recuperar el que s'ha perdut", certifica la investigadora del CSIC Teresa Alcoverro, responsable del projecte científic que ha posat a treballar coordinadament equips de tot el litoral mediterrani, fent immersions des del cap de Creus fins a Múrcia per avaluar l'abast dels danys. La científica sosté que encara és d'hora per quantificar el que s'ha perdut, però recorda que la llevantada del 2008 –qualificada llavors com "la tempesta del segle" per alguns experts– va ser de menys intensitat que el Gloria i va devastar el 20% de la posidònia de les capes més superficials del fons marí. "Ara parlem d'unes pèrdues de posidònia molt greus que afecten també profunditats de més de 20 metres, el límit on es poden trobar aquestes praderies", apunta Alcoverro.

El Gloria va danyar les praderies submarines arrencant-ne trossos i arrossegant-los amb l'onatge fins a les platges. Aquest va ser un senyal d'alerta per als científics, però el mal no acaba aquí: una part ha quedat enterrada per la sorra i abocada també a la desaparició: "Hem comprovat que amb més de sis centímetres de sorra, i malgrat que encara puguin veure's les fulles, la posidònia no sobreviu", constata la científica del CSIC. En altres zones afectades ha passat justament el contrari: el temporal s'ha endut la sorra i ha deixat massa desenterrada la planta, de manera que avui és molt més vulnerable.

Un paper crucial en la crisi climàtica

La posidònia és una espècie marina estructural que creix lentament –a un ritme d'entre un i tres centímetres per any– i en condicions normals té una vida llarga. "Són com els nostres alzinars del mar", descriu Alcoverro, tot i que de seguida afegeix una gran diferència: quan l'alzina desapareix sovint li pren el lloc un pi blanc. En el cas de la posidònia, no hi ha espècie de substitució i, quan desapareix, el fons del mar es converteix en una mena de desert a simple vista, "un fons de sediments".

La pèrdua de praderies submarines és greu davant els efectes ja evidents de la crisi climàtica, perquè aquesta espècie –i de fet l'ecosistema oceànic– és una gran acumuladora de carboni que pal·lia l'escalfament global. A més, actua com un cordó de protecció del litoral, i la seva extinció deixa les platges més exposades a la pèrdua de sorra i sediments, subratlla l'experta del CSIC.

El pas devastador del Gloria, un fenomen dels que passaven "un cop cada cent anys" però que ha arribat només 15 anys després de l'última gran tempesta que va afectar el litoral –per Sant Esteve del 2008–, posa deures urgents en matèria de conservació, segons Alcoverro. "Hem de preservar la posidònia que queda, que en alguns llocs fora de les grans ciutats i desembocadures encara és abundant", adverteix. Per fer-ho, apunta que cal una cartografia exhaustiva de la costa catalana per marcar en quins punts i en quina quantitat es troba aquesta espècie i així poder-la protegir.

A més, els científics insten a avançar encara més en la millora de la qualitat de l'aigua per preservar l'espècie submarina i posar fre a les accions sobre el litoral que li poden ser nocives, com ara les construccions en ports, els dics o les platges modificades, així com controlar els indrets d'ancoratge d'embarcacions.

Un pla per preparar el litoral

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest dilluns "un pla de resiliència climàtica" que se centrarà en els dos punts més sensibles de la geografia davant l'emergència climàtica: la costa i els territoris de muntanya. El document ha de servir per abordar i definir actuacions davant realitats com l'increment del nivell del mar, la intensificació dels temporals marítims, els canvis en els règims d'innivació o la viabilitat d'algunes activitats en zones inundables.