"A SOS Racisme ens plantegem tancar uns mesos per falta de diners"

BarcelonaSOS Racisme Catalunya té obert un crowdfunding per intentar fer remuntar la seva malmesa caixa. La pèrdua de subvencions –públiques i privades– posa en risc la continuïtat d’aquesta entitat de referència en la defensa de la igualtat. “Ens plantegem tancar uns mesos o fer serveis mínims aprofitant que a l’estiu la demanda baixa, perquè temem que alguns mesos no puguem pagar nòmines”, explica Cheikh Drame, president de l’ONG, que qualifica la situació de “dolorosa” tant per a les “persones que pateixen el racisme” com també per l’"estrès” que tot plegat causa a les deu persones de la plantilla. “Les companyes tenen neguit, i al final ningú treballa a SOS per la pasta”, resumeix.

L'activista confia en poder superar aquesta sotragada de “desfinançament”, deguda sobretot a la pèrdua d’una partida de 60.000 euros que els aportava Open Society i a la reducció de les partides dels ajuntaments i la Generalitat, però no amaga un cert pessimisme i decepció sobre el fet que aquest "desfinançament" arriba quan, diu, SOS Racisme fa més falta per plantar cara als discursos d'odi de l'extrema dreta. L’objectiu de futur és “diversificar-se” i deixar de dependre de subvencions, detalla l’activista. Per això des de fa temps el personal fa cursos i tallers a l’administració i en escoles per dur-hi la filosofia de la igualtat de tracte i no discriminació. “Molts cops ens trobem que hem d’explicar més els problemes de la llei d’estrangeria als professors i mestres que als mateixos alumnes”, afirma, ja que a les aules acudeixen criatures que, per exemple, no poden continuar els estudis no obligatoris perquè no tenen permís de residència a l’Estat.

Drame pateix en la seva pròpia pell els obstacles que imposa la llei. Nascut al Senegal el 1991, es va instal·lar amb la família a Martorell quan tenia sis anys, però a hores d’ara no té la nacionalitat espanyola. La norma rebutja les sol·licituds dels que tenen antecedents i ell en té uns del 2019. Els fets es remunten al 2010 i van suposar el seu primer contacte amb SOS Racisme. Tenia 19 anys i, d'un grup d’amics del poble –tots blancs–, ell va ser l’únic que, després d'haver de sentir un “Mira, aquest negre de merda”, va acabar detingut i amb una condemna a dos anys de presó per agressió a l'autoritat pública, que no va complir perquè no tenia antecedents. Es queixa que al judici no el van creure i van desestimar els seus informes de lesions. Es va sentir tan atacat per com l’havien tractat que una amiga el va acompanyar fins a la seu de l’entitat a Barcelona, però, sense poder parlar amb la família de què havia passat, no va continuar amb el procés. 

El 'negre de la casa'

Aquell, però no és el primer record que Drame té del racisme. No n’era conscient, però a primària un company –que amb el temps va passar a ser un gran amic, diu– el saludava amb un “negre de merda” que feia petar de riure la classe sencera. “Fins i tot jo reia”, admet, i, en aquest punt, subratlla que molts cops el racisme –els racistes– s’aprofita que les víctimes volen passar desapercebudes, no volen problemes o, fins i tot, prenen l’estratègia del que ell anomena “els negres de la casa” i que no és més que reproduir actituds racistes, però mai contra els blancs sinó contra marroquins, gitanos, etc. “Els discursos paternalistes, allò del negre bo, sempre són acceptats, però mai quan et rebotes”, afirma.

Durant la infància, a casa sentia contínuament els consells dels seus pares: “que no digués res” perquè, al cap i a la fi, no eren al seu país i “són coses que passen”. La consciència del racisme va venir més tard, cap als 12, quan un policia local de Martorell li va etzibar “Em faré una cartera amb la teva pell” per no disposar de la documentació que li requeria quan estava assegut en un banc amb un amic blanc.  

Satisfacció per l'expulsió dels mossos

Aquesta, la violència policial contra persones no blanques, s’emporta el gruix de les denúncies que cada any rep SOS Racisme, sobretot per la política d’identificacions per perfil racial. Drame n’acumula un munt i, malgrat que diu que ha après a protegir-se, al final l’actitud prepotent dels agents el revolta. Com aquella temporada que un policia de Martorell l’aturava sovint per demanar-li la documentació i li feia buidar les butxaques. “Això provoca que els veïns, els vianants et mirin com a sospitós”, subratlla. D’aquí a sentir crits de “Ves-te’n al teu país” hi ha un pas. “Però jo soc català, em sento català. On vaig?”, es pregunta.

Amb els anys, la seva satisfacció ha estat que SOS Racisme va propiciar la condemna i l’expulsió dels Mossos d’Esquadra de sis agents que van agredir un noi negre a Manresa el 2019 al crit de “Mico, negre de merda”. Per victòries com aquesta –sosté– no es pot tancar el SAiD, el Servei d’Atenció i Denúncia de l’entitat, que cada any atén al voltant de 700 víctimes del racisme estructural, que té al darrere tota una maquinària davant d'una població sense drets o estigmatitzada només pel color de pell o religió. “Els nostres cossos no són vàlids en aquesta societat”, denuncia.

En vigílies de les eleccions europees, en què el control de la immigració serà al centre del debat, Drame retreu que l’esquerra no hagi estat capaç de trobar el to i el discurs per plantar cara al de la dreta i ho atribueix al fet que "l'antiracisme no dona vots, i el racisme sí". I davant dels discursos d’odi i agressions racistes es pregunta com pot ser que hi hagi un programa de prevenció contra la radicalització de l’islamisme i no contra el feixisme.