Successos

Has guanyat un premi en una escurabutxaques? Cau la màfia que t'ha colat monedes falses

Els Mossos i la Policia Nacional detenen deu membres darrere del taller de falsificacions de monedes de 2 € més important d'Europa

4 min
Eines que utilitzaven per falsificar les monedes.

Barcelona"Poden haver-hi centenars de monedes falses circulant i la gent no sap que són falses", avisa el subinspector Sergi Sánchez, cap de la Unitat Central de Falsificació de Moneda de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra. Ell ha sigut l'encarregat de coordinar un operatiu que s'ha allargat tres anys i que, juntament amb la Policia Nacional, ha permès fer deu detencions i desarticular el laboratori de monedes falses de dos euros més important d'Europa, ubicat a Toledo. S'hi han fabricat tantes monedes que ara és impossible quantificar quantes de falsificades estan en el circuit legal. La policia sap del cert que n'han fabricat mig milió. Per si de cas, tothom a casa seva hauria de seguir un truc: agafar una moneda de dos euros i acostar-la a un imant, de la nevera mateix. Si s'enganxen, és una moneda bona. Si no, és falsa.

Aquesta història acaba a Toledo, però comença el 2021 a Catalunya. Concretament, en un local de massatges xinesos del carrer de Tossa, al districte d'Horta-Guinardó. El propietari d'aquest establiment va trucar a la policia alertant que els seus llogaters feia uns quants mesos que ni li pagaven ni obrien el negoci. Els Mossos hi van entrar i van descobrir que a part de massatges –i sospiten que també prostitució– en aquell local també s'hi oferia un servei de magatzem. Hi havia 80.000 monedes falses de dos euros.

Aquest és el punt de partida de l'operació Niquel (l'element químic amb el qual fabricaven les monedes), que va detonar a causa del coronavirus. Ningú va pagar el lloguer d'aquell local de massatges al propietari durant mesos perquè els que el regentaven s'havien quedat atrapats a la Xina per les estrictes restriccions per fer front a la pandèmia.

El local del carrer Tossa emmagatzemava les monedes abans d'entrar-les al circuit legal. Segons fonts policials, ho feien, principalment, de dues maneres. La primera era en màquines escurabutxaques de casinos, locals d'apostes esportives i bars. Anaven provant i provant fins que les tres maduixes feien un tres en ratlla i queia el gran premi. Era un benefici ràpid amb calés reals de canvi. I amb aquest canvi entrava en joc el segon mètode de blanqueig.

La banda criminal venia les monedes de dos euros (a un preu de 80 cèntims) a diversos supermercats, botigues i basars regentats per ciutadans xinesos, sobretot ubicats a Ciutat Vella i a la Barceloneta. Després, qualsevol client que pagava en efectiu rebia el canvi en monedes falses. Per això és pràcticament impossible quantificar la penetració d'aquests diners. I no només a Catalunya: fonts policials apunten que van detectar a Grècia un contenidor amb moltes d'aquestes monedes. "Són perfectes, impossibles de detectar a la mà", diu el subinspector dels Mossos, que insisteix a fer el truc de l'imant.

Rastreig

Aquesta banda només feia negocis amb compatriotes seus, i això encara ha complicat més una investigació que ha sigut un repte majúscul per a la policia. La dificultat es trobava en la complexa traçabilitat de les monedes falses (bàsicament, que ningú detecta que ho són) i també les moltes precaucions que prenia una organització jeràrquica governada per un "hermetisme total", en paraules de Sánchez. Es movien molt per dificultar la persecució policial, fins al punt que produïen monedes en un punt concret durant un breu període de temps i després transportaven les màquines a una altra zona, canviant, fins i tot, de comunitat autònoma.

Un cop a la nova ubicació, el grup en produïa una altra tirada en una nau llogada. Per exemple, les monedes emmagatzemades al local de massatges estaven esperant que la banda portés les màquines de Catalunya per començar a repartir-les. "Jugàvem al joc del gat i la rata. Quan localitzàvem un dels magatzems, hi trobàvem eines i monedes, però mai a ells", comenta Sánchez.

Els Mossos els tenien identificats, fins al punt que havien resseguit el fil de les seves monedes falses fins a remuntar-se a l'any 2018. La Policia Nacional també havia entrat en la investigació. La banda la formaven persones d'origen xinès que també tenien vincles amb el tràfic de drogues i de persones. Per això també sospitaven que en alguns locals s'hi practicava la prostitució. Però no els aconseguien enxampar del tot. Al final, la desarticulació de la banda i del laboratori de monedes més important d'Europa en l'última dècada s'ha precipitat de la manera més inesperada.

Maquinària que utilitzava el grup criminal

Si la covid va ser un primer cop de sort, el segon va arribar en una rotonda de Madrid. Allà s'hi va fer un control d'alcoholèmia aleatori ara fa un mes. Agents de la Policia Local de la capital espanyola van aturar un cotxe en què viatjaven tres ciutadans d'origen xinès. Al maleter hi havia ni més ni menys que 14.500 monedes de dos euros falsificades i, després d'analitzar-les, el Banc d'Espanya va concloure que eren monedes fabricades per aquella banda que feia cinc anys que perseguien.

La pregunta que es van fer els dos cossos policials va ser d'on venien aquelles 14.500 monedes i on les portaven. Seguint els últims moviments dels tres detinguts van descobrir que freqüentaven una localitat de la província de Toledo, Vilacañas, un poble que no arriba als 10.000 habitants, però que albergava el laboratori de monedes falses "més actiu i important d'Europa en la darrera dècada", segons assegura la policia. En una nau d'aquest municipi els Mossos i la Policia Nacional van trobar tota la maquinària de la banda en ple funcionament i també van detenir set persones més, presumptament vinculades amb el grup criminal.

La investigació, però, continua oberta i no es descarten noves detencions. De fet, els líders de la banda no residien a Catalunya, sinó a la Xina. Aquí hi havia els fabricants que feien anar la maquinària (un d'ells un dia es va tallar un dit amb la premsa) i els distribuïdors. Tot sumat a una xarxa de blanqueig que també és impossible de quantificar.

stats