Publicitat
Publicitat

Quatre de cada deu estudiants abandonen la FP

Els experts adverteixen que molts joves renuncien a la formació per començar a treballar

En els últims deu anys, el nombre de matriculats als cicles de formació professional no ha parat de créixer, però també als estudis postobligatoris hi ha abandonament escolar. Així ho evidencia el primer Informe d’educació postobligatòria i pràctiques educatives comunitàries, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, que recull que el curs 2015/16 es van graduar només el 57,1% dels estudiants que dos anys abans s’havien matriculat en graus de formació professional. És la xifra més baixa de la dècada, i està molt per sota de la mitjana dels últims anys, en què la taxa de graduació dels cicles de grau superior ha sigut del 66,6%.

L’autor de l’estudi, Ricard Gomà, va afirmar que en èpoques de recuperació econòmica la formació professional “se’n ressent” perquè és més fàcil incorporar-se al mercat laboral. Els experts consultats per l’ARA avalen aquesta teoria. “Quan hi ha un creixement de l’economia hi ha la temptació d’incorporar-se més ràpidament al mercat, sense acabar els estudis”, apunta Carles Duarte, el president de la Institució Cultural del CIC, que avisa que aquesta decisió és un “error” a llarg termini perquè “limita les capacitats de creixement i la posició de millora dins l’empresa”. Duarte detecta un segon argument: la inadaptació de la FP a les necessitats del mercat laboral. Per això fa una crida tant al sector públic com al privat a ser “més flexibles” per adequar l’oferta a les expectatives laborals.

“Cal millorar l’assessorament”

Un tercer motiu per explicar aquest fenomen l’apunta Jordi Puig Voltas, president en funcions del Consell Social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, que afirma que caldria “millorar l’assessorament” en acabar l’ESO. “La capacitat de decidir què vols fer a la vida té les seves dificultats en aquestes edats”, apunta, i ho contrasta amb l’orientació més exhaustiva que es dona a batxillerat. De fet, aconsella investigar si els abandonaments són sortides del sistema formatiu o bé estudiants que deixen un cicle per matricular-se en un altre.

Des de l’Ajuntament, el comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba, va dir que un dels reptes “irrenunciables” del govern municipal és “retenir” aquests estudiants, i per fer-ho són clau l’orientació i l’acompanyament.

Tot i les baixes taxes de graduació, el cert és que la matrícula d’alumnes d’estudis postobligatoris s’ha duplicat als centres públics i ha crescut un 25% als centres privats i concertats. La demanda està focalitzada en disciplines concretes, tant en els graus mitjans com en els superiors: transport i manteniment de vehicles, sanitat, informàtica i comunicacions, hoteleria i turisme i serveis socioculturals a la comunitat. L’Ajuntament es va comprometre a impulsar els centres públics perquè en tots els casos són cicles que s’estudien majoritàriament en centres privats i concertats.

El consistori es va posar més deures: equilibrar territorialment l’oferta, ja que hi ha barris, com Gràcia o Sant Andreu, en què no hi ha cap centre públic de formació professional.

Malgrat l’augment dels estudis postobligatoris, les escoles d’adults experimenten el fenomen contrari: han perdut el 10% dels alumnes els últims anys.

Més continguts de