Terrassa completa el seu metro dotze anys després
SabadellTerrassa ja té metro. Es tracta de la prolongació de la línia S-1 dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). La cocapital vallesana passa de tenir dues parades, Les Fonts i Terrassa-Rambla, a cinc. S’hi incorporen la de Vallparadís, el Parc del Nord -intercanviador amb Rodalies- i Can Roca. Com a culminació de dotze anys d’obres, amb un retard de cinc per la crisi i amb una inversió de 401 milions d’euros -80 més dels previstos-, el trajecte té quatre quilòmetres. La inauguració oficial es va fer ahir en un acte protocol·lari encapçalat pel president Artur Mas, secundat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el president de FGC, Enric Ticó.
A Terrassa els FGC hi entren soterrats des del 1986. Ben diferent és la situació a l’altre ramal del Metro del Vallès, el que arriba a Sabadell. La línia S-2 hi té dues estacions: Sabadell-Estació, fins on circula a cel obert pels barris de Gràcia i Can Feu, i Sabadell-Rambla. La Generalitat promet enllestir el nou tram l’any 2016, amb quatre anys de retard i una inversió de 400 milions, que permetrà portar els ferrocarrils fins al nord de la ciutat, tot i que els veïns demanen també el soterrament de la infraestructura. Ho van signar la Generalitat i l’Ajuntament en dues ocasions: el 2010 i el 2012.
Primer Bustos i Nadal van pactar pagar a mitges els 24 milions per soterrar les vies. Dos anys després, Bustos i Recoder desbloquejaven el procés, aturat pel moment econòmic: el consistori urbanitzaria el passeig i la plaça d’Espanya, i n’avançaria el cost, amb tres milions d’euros d’estalvi per a la Generalitat. Els diners sortirien dels “aprofitaments urbanístics” dels terrenys alliberats i requalificats. A l’hora de la veritat, no hi va haver sintonia entre governs i, a la pràctica, el seu compromís va quedar en no res l’any 2013. Ara el consistori i les entitats locals reunides a la Comissió Tècnica pel Soterrament demanen participar en el projecte final per abaratir-lo i blindar-ne la simultaneïtat amb l’obra principal, que ja està en curs.
