Les Terres de l'Ebre tremolen
El territori denuncia la relació entre la planta de gas i els últims terratrèmols. Aquest dimarts a la matinada hi ha hagut un altre sisme de 4,2 graus
TarragonaUn terratrèmol de 4,2 graus en l'escala de Richter ha tornat a sacsejar aquest dimarts la costa de Castelló. El sisme, registrat a dos quarts de sis del matí, s'ha notat a les Terres de l'Ebre. Es tracta del moviment sísmic de més importància dels més de 350 que s'han produït des del 5 de setembre passat, el 80% dels quals de molt baixa magnitud. Aquesta nit passada mateix, a dos quarts de quatre, hi ha hagut un altre sisme, també a la mateixa zona, de 2,9 graus. Diumenge a la nit n'hi va haver un altre de 3,9 graus. La vibració es va notar per primera vegada a peu de carrer en diversos punts d'aquests municipis.
Des que van començar els terratrèmols, totes les mirades han apuntat al faraònic magatzem de gas Castor, situat a uns 20 quilòmetres mar endins, just al davant de Vinaròs i Alcanar. Aquests dies la polèmica instal·lació -propietat de l'empresa Escal UGS- estava realitzant diverses operacions d'injecció de gas coixí a les roques submarines on s'emmagatzema aquesta font d'energia, unes activitats que es van paralitzar la setmana passada per ordre del ministeri d'Indústria arran de la proliferació dels sismes.
Tot i que ningú ha confirmat oficialment que la causa dels terratrèmols siguin les activitats de la planta, des de l'Observatori de l'Ebre la seva responsable d'estudis sísmics, Estefania Franch, apunta que "és evident" que hi ha relació. "No podem ser categòrics perquè estem analitzant les dades, però és massa casualitat que aquest volum de sismes coincideixi amb les injeccions de gas", diu. Franch reconeix que la zona és propensa a l'activitat sísmica, però la mitjana de moviments a l'any ronda els deu: "En 20 dies n'acumulem més de 300. S'esperava una certa sismicitat induïda per Castor, però no a aquests nivells". Cinc dels sismes han tingut una magnitud superior als tres graus. Segons l'Observatori de l'Ebre, per començar a provocar danys haurien d'arribar als cinc, un nivell a partir del qual es podrien trencar vidres o desprendre's alguns elements dels edificis.
Concentració a Vinaròs
Els sismes han generat preocupació i inquietud a les Terres de l'Ebre. Més de 300 persones es van concentrar aquest dilluns al vespre davant l'Ajuntament de Vinaròs (Baix Maestrat) per mostrar el seu rebuig al projecte de gas submarí Castor arran dels terratrèmols que han afectat la zona durant els últims dies.
L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, reconeix "nerviosisme perquè la gent ha notat els moviments sísmics". I afegeix: "El més fort va ser el de les 4, però n'hi va haver durant tota la nit i molts veïns van trucar a la Policia Local i al 112". Montserrat denuncia falta d'informació: "Quan van començar els sismes, vam demanar informació a l'Estat, a l'empresa i a la Generalitat Valenciana [el magatzem depèn de Vinaròs, al País Valencià], però no ens han donat cap explicació". L'alcalde se sent discriminat perquè els consta que Escal UGS ha parlat amb els municipis de Castelló, però no amb ells. Per això, des d'Alcanar demanaran la intervenció de la Generalitat per aclarir la situació. L'alcalde lamenta que "l'opacitat hagi estat constant durant tot el projecte Castor". Des de la Plataforma de Defensa de les Terres del Sénia, que ha liderat l'oposició al projecte, el portaveu Evelio Monfort critica l'empresa i en qüestiona la credibilitat: "Ens diuen que han aturat les injeccions, però no ens en fiem perquè els sismes continuen".
Sense estudi de riscos sísmics
Tant l'Ajuntament d'Alcanar com la Plataforma de Defensa de les Terres del Sénia denuncien que l'estudi d'impacte ambiental de l'empresa no valorava els riscos sísmics, tot i que tant l'Estat com la Generalitat catalana els hi van requerir. Segons l'Observatori de l'Ebre, la hipòtesi més probable és que s'hagi ensorrat el sostre d'alguna caverna, un fet que ja s'ha produït al voltant d'instal·lacions similars a Rússia. "Seria tranquil·litzador, perquè voldria dir que el focus és superficial. Si l'origen dels sismes és profund, és més preocupant", explica Franch, que demana prudència fins que hagin acabat l'estudi de les dades de què disposen.
El ministeri d'Indústria va demanar un altre estudi a l'Institut Geogràfic Nacional. Mentrestant, l'empresa reconeix que una part dels sismes són conseqüència de les seves activitats, però diu que estaven previstos. Des d'Escal UGS creuen que els sismes són normals en aquesta zona i mantenen la intenció de tornar a injectar gas coixí a finals d'octubre, tal com estava previst. Les injeccions van començar el mes de juny després que el projecte acumulés importants retards i sobrecostos. Fins ara s'hi han injectat uns 160 milions de metres cúbics de gas, que equival a la quarta part de la capacitat del magatzem submarí.
