Torna la guerra de les terrasses a Barcelona

La modificació de la norma obre la porta a consolidar bona part de les 10.000 noves taules temporals

4 min
Terrasses plenes a l'Avinguda Gaudí de Barcelona.

BarcelonaLa fi del que s'havia anomenat "la guerra de les terrasses" es va immortalitzar el 5 de desembre del 2017, al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, en una imatge caríssima de veure: una compareixença conjunta de l’alcaldessa Ada Colau amb els representants del Gremi de Restauració i de tots els partits polítics de l’Ajuntament –tret de la CUP–. Aquell dia, Colau va destacar que la modificació de l’ordenança donava "tranquil·litat i estabilitat a un sector molt important de la ciutat", mentre el director general del gremi, Roger Pallarols, celebrava que per fi "s’enterrava definitivament el conflicte". El debat sobre l’espai públic que poden ocupar els bars i restaurants semblava esgotat des d’aleshores, però després de tres anys i una pandèmia, els mateixos actors han reobert la polèmica i el govern municipal en pot sortir malparat.

Durant la pandèmia, després de la pressió del Gremi de Restauració, el govern municipal va acceptar una reducció del 75% de la taxa de terrasses i també una ampliació del nombre de cadires i taules. Des d’aleshores, la ciutat ha donat 3.668 noves llicències per posar terrasses allà on no n’hi havia o per ampliar les ja existents. La majoria han guanyat terreny en places i voreres (2.080) però també se n’han ubicat a la calçada (1.588), traient així espai als cotxes. En un any, les terrasses han guanyat 23.000 metres quadrats de superfície, que se sumen als 59.000 que ja ocupaven. L’increment ha sigut de 10.000 taules i 40.000 cadires. Ara que les restriccions per la pandèmia comencen a quedar enrere, la pregunta que fa reviure el debat és: què cal fer amb les llicències donades?

Divisió al govern

A principis de juny, el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni (PSC), va comparèixer públicament per anunciar que totes les llicències que s’havien donat de forma extraordinària es mantindrien un cop acabada la pandèmia. Dos dies més tard, però, en una entrevista al diari digital Tot Barcelona, la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, dels Comuns, assegurava que les ampliacions en vorera no es mantindrien: “Tornarem a la situació prèvia”, va garantir. La divisió dins del govern municipal encara no està resolta i el calendari s’esgota perquè és amb el canvi d’any que cal renovar les llicències. Per satisfer tots els tràmits legals i poder aprovar al desembre la polèmica modificació, cal que el nou text obtingui el primer vistiplau al pròxim ple, el del mes de setembre.

El diari ARA ha tingut accés a la modificació que proposa el govern i el text obre la porta a una regularització de terrasses més que generosa. A partir de l'aprovació –diu la proposta–, tots els que han obtingut alguna de les llicències extraordinàries tindran dos mesos per sol·licitar-ne la consolidació. Fins que l’Ajuntament no resolgui cada petició, la llicència quedarà “prorrogada automàticament”. A partir d’aquesta aprovació massiva, l’Ajuntament estudiarà “cas per cas” i anirà decidint.

A la calçada o a la vorera?

Les terrasses que tenen més possibilitats de consolidar-se són les que han guanyat espai a la calçada, la qual cosa ha reduït l'aparcament. De fet, és aquest canvi el que força la modificació de l’ordenança, ja que actualment la normativa no preveu que un bar pugui ocupar la calçada. Tot i que entre els arguments per modificar la norma s’insisteix a destinar “com més espai millor als vianants”, al text no es diu per enlloc que el bar que obtingui llicència per instal·lar la terrassa a la calçada hagi d’abandonar la vorera. El que sí que queda clar és quines característiques estètiques hauran de complir les terrasses a la calçada per superar els actuals blocs de formigó pintats de groc.

La modificació de l’ordenança agrada al Gremi de Restauradors, ja que les terrasses suposen una part important dels guanys del sector. El director del Gremi, Roger Pallarols, insisteix que “han de passar encara anys perquè el sector es recuperi econòmicament”. Des del seu punt de vista, aquesta ampliació servirà per “recuperar una part de les terrasses suprimides abans de l’ordenança del 2018”. A l’altra banda de la taula se situa la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), disposada a plantar cara. La seva presidenta, Ana Menéndez, considera que la ciutat “ja té una saturació de l’espai públic” i creu que consolidar les terrasses existents generaria més conflicte. Menéndez denuncia que molts bars tenen més terrasses de les permeses i assegura que “costa veure algú que compleixi la normativa”. 

Per aprovar-se, la modificació haurà de passar pel ple i necessitarà el suport de la resta de grups municipals. L’objectiu majoritari és mantenir el consens aconseguit a la foto del 2018, però no serà fàcil: “Estem oberts a acceptar que les terrasses vagin a la calçada, però ha de ser en detriment de les que hi ha a la vorera”, adverteix Jordi Coronas, portaveu d’ERC a l’Ajuntament. El regidor del principal partit de l’oposició avisa que “a més hi ha hagut alguns casos en què els establiments han posat més taules de les permeses per l’Ajuntament i no s’han fet les inspeccions que caldria haver fet, cosa que ha generat molèsties i problemes d’accessibilitat que cal corregir, com per exemple en el cas del carrer d’Enric Granados”. El portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Martí, en canvi, creu que cal “consolidar i donar garanties jurídiques als canvis fins ara provisionals”, tot i que també avisa que cal revisar-ne alguns que creen “problemes al veïnat”.

Un conflicte que va esclatar en l'anterior mandat

La guerra de les terrasses feia anys que s'arrossegava, però va acabar d’esclatar durant el primer mandat d’Ada Colau (2015-2019), quan l’alcaldessa va haver d’aplicar la norma que prèviament havien pactat CiU, PP i el mateix Gremi de Restauració. El text limitava molt la presència de les terrasses a la via pública i obligava a treure’n unes 2.000 per deixar més espai als vianants. A més era de difícil aplicació perquè hi havia alguns criteris que es podien interpretar de diferents maneres. En el sempre complicat debat sobre la privatització de l’espai públic, els comuns van decidir aleshores “flexibilitzar” la normativa i permetre que els amos de bars i restaurants poguessin tenir més terrasses de les que autoritzava l’anterior ordenança.

stats