Habitatge
Societat 14/07/2021

Un total de 65 municipis ja han demanat poder regular els lloguers

La llei permet limitar els preus dels contractes allà on hagin crescut més els últims anys

Clara López Alcaide
3 min
Vista aèria de Barcelona, que aquest dimarts ha demanat continuar aplicant la llei de lloguers.

BarcelonaUn total de 65 municipis ja han demanat acollir-se a la llei de regulació dels preus del lloguer, segons dades del departament de Drets Socials i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) facilitades a l'ARA. La normativa, que es va aprovar al Parlament fa poc menys d'un any, permet a la Generalitat (a través de l'índex de referència) limitar els preus dels nous contractes de lloguer de 61 municipis catalans, on considera que existeix el risc de no poder disposar d’habitatges de lloguer a un preu assequible. Són les que es van considerar "d'urgència" zones amb mercat d'habitatge "tens". Un any després, ja hi ha 65 ajuntaments que han demanat declarar-se àrea de mercat d'habitatge "tens" per poder aplicar la llei.

La llei 11/2020 s'ha aplicat de manera temporal durant un any en una seixantena de municipis de més de 20.000 habitants, entre els quals Barcelona, molts altres de l'àrea metropolitana, Lleida, Girona i Tarragona. Entre d'altres estableix que, un cop exhaurit aquest termini, els ajuntaments que vulguin continuar regulant el preu del lloguer hauran d'impulsar una nova declaració d’àrea amb "mercat d’habitatge tens". Del conjunt de municipis que ja ho han demanat, 45 ja han aplicat la llei al llarg de l'últim any i 20 sol·liciten per primera vegada poder regular el preu dels lloguers. En tots dos casos, la majoria de localitats es concentren a l'entorn metropolità.

Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona tenen capacitat per determinar quines zones són susceptibles de ser declarades "tenses" en matèria d'habitatge. El procediment és diferent depenent de la via per la qual es faci l'aprovació, però en tots tres casos requereix que la decisió hagi de passar pel ple municipal. Això implica que aquells municipis on ja es limiten els preus del lloguer hagin d'aprovar la petició en el ple següent, abans que les àrees "d'urgència" deixin d'estar en vigor, el proper 22 de setembre.

Els ajuntaments poden demanar acollir-se a la llei en qualsevol moment, sempre que compleixin amb alguna d'aquestes tres condicions: que el preu del lloguer al municipi hagi experimentat un creixement sostingut "clarament superior" al de la mitjana del país, que la càrrega familiar per pagar el lloguer superi el 30% dels ingressos o de la renda mitjana de les persones de menys de 35 anys o que el preu hagi experimentat un creixement interanual acumulat 3 punts per sobre de l’IPC els últims 5 anys. A més, la Generalitat ha de poder aplicar l'índex de referència a tot el territori afectat per la declaració. Aquest últim punt no s'ha pogut complir en les sol·licituds de Palafolls, Palau-solità i Plegamans, Sant Julià de Ramis, Arenys de Munt i Viladecavalls, que s'han hagut de declinat.

L'entorn metropolità, espai de mercat "tens"

L'àrea de Barcelona concentra la major part de les zones amb mercat d'habitatge "tens". L'AMB assegura que "pràcticament tots" els municipis metropolitans –34 dels 35 sobre els quals té competència– ja han demanat poder aplicar la llei de preus de lloguer. Del gruix de sol·licitants, 24 municipis ja han completat el tràmit i una desena estan procés de fer-ho, entre els quals hi ha Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat, Santa Coloma de Gramenet o Esplugues de Llobregat. Només Badia del Vallès ha declinat declarar el municipi àrea amb "mercat d'habitatge tens", principalment perquè té un parc d'habitatge majoritàriament de protecció oficial i amb poc mercat lliure, assegura l'AMB.

Barcelona ha sigut l'últim municipi de l'espai metropolità a iniciar aquest procés . L'Ajuntament va acordar aquest dimarts en comissió renovar la declaració de mercat tens i que la llei pugui aplicar-se durant cinc anys més, amb opció a pròrroga. A més, la proposta del govern municipal inclou que el preu dels nous contractes sigui un 5% a l'índex de referència i que s'incloguin tots els habitatges de més de 150 metres quadrats. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va defensar que la llei de regulació dels lloguers ha permès que els preus baixin allà on s'aplica i que l'activitat no se n’hagi ressentit. Tot i això, Martín també va insistir en altres mesures per abordar l'emergència habitacional " a la ciutat com incrementar el parc públic d'habitatge.

El govern municipal finalment va tirar endavant la proposta –que s'haurà d'aprovar de manera definitiva al ple del juliol– amb el vot favorable d'ERC, mentre que el PP i Ciutadans hi van votar en contra i JxCat, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita, Marilén Barceló, van optar per fer reserva de vot. Des d'ERC, Eva Baró va dir que "Barcelona fa un pas endavant" amb la declaració, que evitarà als llogaters "situacions d'abús" i garantirà als propietaris "un benefici raonable". Els republicans ja van proposar als de Colau tornar a declarar la ciutat zona de "mercat d'habitatge tens" al plenari del desembre de l'any passat.

stats