Habitatge
Societat 06/07/2021

La meitat de les mudances de llogaters de l'àrea metropolitana són desnonaments invisibles

Un estudi revela que una de cada dues llars ha patit assetjament immobiliari en els últims cinc anys

Clara López Alcaide
3 min
Desnonament d'un bloc de pisos de Sants, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEls casos són habituals: les pressions de propietaris obliguen inquilins a marxar de casa seva de manera forçada, sigui per augments del preu del lloguer, perquè no els renoven el contracte o per les males condicions de l'habitatge. És el que es coneix com a desnonaments invisibles: aquells que no es recullen a les dades oficials perquè no es deriven d'ordres judicials. Un estudi posa xifra a aquests procediments i recull que prop de la meitat (45,8%) de les mudances que hi va haver a l'àrea de Barcelona entre els anys 2014 i 2019 van ser conseqüència d'un desnonament invisible. El document atribueix les mudances forçades dels últims cinc anys a la "vulnerabilitat" associada al lloguer. "La mobilitat residencial i el nomadisme, lluny de ser una opció de vida, són una forma de precarietat. És, en realitat, inseguretat residencial", sentencia.

L'estudi Impactes socials del mercat del lloguer, impulsat per la La Hidra Cooperativa, l'Agència de Salut Pública i l'Institut de Govern i Polítiques Púbiques (UAB), és resultat d'una macroenquesta feta a prop de 2.000 persones que vivien en règim de lloguer a l'àrea metropolitana entre el 2014 i el 2019. Els resultats destaquen una "mobilitat residencial extremadament elevada": el 65% dels enquestats van haver de canviar d'habitatge durant aquell període. A més, una de cada dues llars fa menys de tres anys que viu al seu actual pis i un 32% no saben si ho podran continuar fent durant els següents sis mesos. Tan sols el 41% afirmen no tenir plans de canviar d’habitatge ni veure's obligat a fer-ho.

L'estudi ha comptat amb participants d'una mitjana d'edat de 38 anys, la majoria dels quals tenen feines qualificades i estudis superiors o carreres universitàries. "El que veiem és que, independentment dels ingressos i la situació socioeconòmica, el fet de viure de lloguer, en les condicions legislatives actuals, et situa en posició de vulnerabilitat", afirma Jaime Palomera, coordinador de l'estudi, que remarca que aquesta precarietat inclou sovint persones amb feines estables. Entre altres aspectes, els autors posen el focus en la brevetat dels contractes: un 97% de les llars disposaven d'un contracte temporal.

Assetjament immobiliari a la meitat de llars

Una de les causes de les mudances forçades o desnonaments invisibles és l'assetjament immobiliari, que consisteix en les pràctiques que alguns propietaris apliquen, sobretot, per aconseguir buidar edificis i poder-los reomplir amb inquilins que paguin més del que pagaven els anteriors. Pràcticament la meitat dels enquestats s'han vist en aquesta situació. Del conjunt de casos, un 45% asseguren que el propietari es va negar a arreglar problemes importants de l'habitatge i el 13% diuen que les zones comunitàries estaven abandonades. A més, un 11% confessen haver rebut pressions o amenaces per aconseguir que marxessin i un 8% denuncien pujades il·legals del lloguer.

No obstant això, l'augment del preu del lloguer continua sent la principal causa per deixar forçadament un pis. Entre el 2014 i el 2019, el preu del lloguer a l'àrea metropolitana va passar dels 714 als 819 euros mensuals de mitjana. Un import que posa contra les cordes la subsistència de moltes famílies: tres de cada deu llars destinen més de la meitat dels ingressos al lloguer. "Només dues de cada deu persones hi destinen igual o menys del 30% dels seus ingressos, com seria recomanable", apunta el document, que denuncia que aquesta vulnerabilitat es tradueix en un pitjor estat de salut, sobretot en dones i infants.

La vulnerabilitat es tradueix en un pitjor estat de salut, sobretot en dones i infants

Obligats a compartir pis

L'augment exponencial dels preus del lloguer dels últims anys ha empès persones que ja no poden assumir el cost de viure sols a compartir pis o rellogar habitacions. Aquesta és, de fet, una de les principals vies de què disposa la població jove per emancipar-se i accedir per primera vegada al mercat de lloguer, però durant els últims anys també s'ha convertit en l'escenari a què es veuen abocades moltes famílies. Del total de llars enquestades, una de cada cinc comparteix el pis per pagar el lloguer. "Els preus del mercat se sostenen, entre altres coses, gràcies a aquestes fórmules", apunta l'informe.

L'estudi també proporciona altres dades com ara que pràcticament tots els llogaters paguen un lloguer de mercat (97%), mentre que només el 3% afirmen tenir un lloguer social i de protecció oficial, que tenen preus significativament inferiors. Alhora, el document revela que vuit de cada deu llogaters han firmat el seu contracte a través d’una agència immobiliària o administrador de finques. Només el 19% han tingut tracte directe amb la persona propietària de l’habitatge.

stats