El Tribunal Constitucional avala la presó permanent revisable
La mesura es va aprovar durant el govern de Rajoy per a delictes d'assassinat i violacions múltiples
MadridEl Tribunal Constitucional ha avalat la presó permanent revisable que el govern de Mariano Rajoy va incorporar al Codi Penal a través de la llei de seguretat ciutadana. El Congrés la va aprovar el març del 2015 només amb els vots del PP, i el PSOE i la resta de l'oposició la van portar al Tribunal de Garanties. Consisteix a imposar una pena de presó indefinida per a casos d'assassinats i violacions múltiples que es va aplicar, per exemple, a Ana Julia Quezada per l'assassinat del fill de la seva parella, Gabriel Cruz.
El TC ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat, tal com havia avançat aquest dimecres l'ARA, gràcies als set vots de la majoria conservadora. Només han votat a favor d'anul·lar la presó permanent revisable els magistrats progressistes Cándido Conde Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, que formularan vots particulars, informa Efe. La ponent de la sentència era la vicepresidenta del tribunal, Encarnación Roca, procliu a alinear-se amb el sector conservador del ple. La minoria progressista advocava per suavitzar les condicions que afecten el caràcter revisable de la pena, tal com passa a França, Alemanya o Itàlia. Ara oscil·len entre els 25 i els 35 anys i les peticions sobre la taula proposaven rebaixar els mínims de presó efectiva als 15 o 20 anys, informa Efe. S'ha rebutjat, de manera que es mantenen els terminis vigents.
El líder del PP, Pablo Casado, no ha trigat a fer-se ressò de la notícia i ha celebrat el "merescut tribut a les víctimes i el càstig als delinqüents". A més, ha anunciat una ampliació dels casos aplicables en cas que arribi al govern. La presó permanent revisable, que va plantejar l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i la va mantenir el seu successor, Rafael Catalá, va propiciar un gran debat social i polític, i les forces d'oposició a la majoria absoluta del PP es van unir contra una mesura que veien "inhumana". Al PSOE i Esquerra Unida s'hi van sumar els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, així com Nova Canàries i Compromís.
En la legislatura següent, quan Rajoy ja va necessitar Cs per tenir majoria al Congrés, la resta de forces van promoure una iniciativa per derogar la presó permanent revisable, però va decaure amb l'avançament electoral del 28 d'abril del 2019. Un cop el PSOE va arribar a la Moncloa, va optar per no promoure cap iniciativa i van esperar a conèixer el dictamen del tribunal.
Casos en què s'ha aplicat
Si Quezada va ser la primera dona condemnada a aquesta pena indefinida, ja s'havia aplicat en altres casos de gran rellevància mediàtica, com a Patrick Nogueira, que va matar els seus tiets i cosins i després els va esquarterar, i a l'assassí de Diana Quer, conegut com el Chicle; tots dos amb sentència confirmada pel Tribunal Suprem. La presó permanent revisable està prevista a l'article 140 del Codi Penal per a assassinats i circumstàncies agreujants com que la víctima sigui menor de 16 anys o una persona especialment vulnerable, quan derivi d'un delicte contra la llibertat sexual, quan siguin comesos per una organització criminal, si es mata el rei o qualsevol membre de la seva família, si es mata o viola la immunitat d'un cap d'estat estranger o qualsevol persona protegida per un tractat (delicte contra el dret de gent).
També s'inclouen els delictes de genocidi, de lesa humanitat, les violacions en sèrie, violacions a menors després de privar-les de llibertat o torturar-les i morts provocades en incendis, estralls causats en infraestructures crítiques i alliberament d'energia nuclear o elements radioactius. Abans de la seva entrada en vigor, el Codi Penal establia uns límits de 25, de 30 o 40 anys de presó segons la gravetat de les penes.
