Troballa arqueològica al centre de Barcelona
Les excavacions al subsòl de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor desvetllen un absis del segle VI i una columna que sostenia la capçalera del temple
BarcelonaJust a sota del retaule de Sant Frederic, en un dels laterals de la basílica dels Sants Just i Pastor de Ciutat Vella, s'hi amagava fins ara un dels absis de l'antic temple que hi havia al mateix lloc fa 1.600 anys. Les excavacions que s'han fet durant dos mesos en aquest indret han destapat una mostra més de l'arquitectura del segle VI, i un testimoni de la llarga història d'aquesta basílica del centre de la ciutat.
Gràcies als treballs s'ha descobert la forma rodona d'un dels absis laterals de la capçalera de l'antic temple, que a sota amagava una cripta funerària on hi havia enterrada alguna figura eclesiàstica important del moment, que podria haver estat un bisbe.En una de les parets laterals, s'hi pot veure una finestra que permetia als fidels ajupir-se a terra i venerar el personatge a través de l'obertura.
Aquesta és la tercera fase de les excavacions al temple, i forma part del pla 'Bàrcino', amb què s'intenta recuperar la història de la Barcelona romana. Amb aquests dos mesos dels últims treballs també s'ha pogut constatar que l'antic temple estava orientat 90º a l'est de la situació actual.
Més testimonis històrics sota terra
Molt a prop de l'espai dels absis, també s'ha destapat una de les columnes que limitaven i sostenien la capçalera del temple del segle VI. Una de les poques mostres que es conserven a sota de l'espai de la nau actual, que es va destruir totalment durant les exploracions i la reconstrucció del segle XVIII. I encara es pot conèixer un tercer racó històric fruit d'aquests treballs, que amagava diverses tombes del segle XVI on s'enterraven adults i també nens, i que tampoc es van destruir durant el segle XVIII.
En un futur, s'habilitaran algunes de les mostres del conjunt històric de la basílica per fer-les visitables. El temple dels Sants Màrtirs Just i Pastor era el més important de la comunitat catòlica de l'època visigòtica, la segona comunitat eclesiàstica de la ciutat durant el segle VI, per darrere de la comunitat arriana.
