Troben com canvia el cervell d'ençà que naixem

BarcelonaD'ençà que naixem fins als 25 anys, el cervell està en desenvolupament continu. A partir d'aleshores, hi ha una petita baixada en la seva activitat fins que, passats els 55, comença la davallada. Aquesta és l'evolució que descriu un estudi que avui publica Science , en què ha participat Manel Esteller, investigador Icrea i director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell). En concret, els investigadors han pogut descriure per primer cop l'epigenoma del cervell d'ençà que naixem fins que morim. L'epigenoma són tots els senyals que reben els gens per activar-se o no. En aquesta "encesa i apagada" dels gens és fonamental el que es coneix com a metilació.

D'ençà que naixem fins als 25 anys, els "interruptors" de la metilació van canviant, de tal manera que en la infantesa i la joventut actuen "per fer que el cervell estigui més protegit i se seleccionin les vies de producció de neurotransmissors i de sinapsis", explica Esteller. "Sovint, el comportament erràtic dels adolescents té a veure amb aquesta metilació, és com si s'estiguessin fent els últims retocs de pintura abans que el cervell estigui del tot configurat", afegeix, en aquest sentit, l'investigador.

L'estudi corrobora que tota influència externa que pugui alterar la metilació que modela el cervell, com l'educació, deixa empremta en la configuració del cervell. "Ara podrem fer estudis més acurats sobre la influència de l'exposició a tòxics per exemple", apunta Esteller.

També permetrà actuar sobre certes malalties psiquiàtriques. Si aquesta metilació s'altera poden aparèixer patologies com l'autisme, l'esquizofrènia i altres psicosis. De la mateixa manera, intervenint en la metilació, podrien tractar-se aquests trastorns, reflexiona Esteller.

L'estudi obre camí al desenvolupament de nous fàrmacs. Esteller creu que actuar sobre la metilació també permetria crear potenciadors cognitius, un fet que obre un nou debat ètic.