Societat 06/09/2021

El TSJC ordena una altra vegada oferir els enunciats de la selectivitat "sense preferència" pel català

Els examinadors no podran repartir les proves en català i després preguntar qui les vol en castellà ni "identificar" els alumnes

4 min
Estudiants fent la selectivitat a la Facultat de Biologia de la UB.

BarcelonaLa selectivitat del 2021 va arribar marcada per la decisió judicial de deixar de prioritzar el català en els exàmens i repartir els enunciats també en castellà. Aquella interlocutòria va ser publicada quan els exàmens ja estaven impresos i la Generalitat va sortir al pas dient que la selectivitat no canviaria i que les proves es repartirien en català i qui volgués podria demanar-les en castellà o aranès, com s'havia fet sempre. A menys de 24 hores de començar la convocatòria del setembre, que se celebra entre dimarts i dijous, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a emetre una resolució en què ordena a la conselleria d'Universitats i Recerca i al Consell Interuniversitari de Catalunya que "no s'identifiqui" els alumnes que escullin fer les proves en castellà i s'ofereixi als alumnes "els enunciats en qualsevol de les llengües cooficials de Catalunya, sense preferència per cap d'elles", ja que la decisió correspon als estudiants "per al millor desenvolupament dels seus exercicis". A la pràctica, la decisió judicial obliga a preguntar individualment a cada alumne amb quin idioma vol llegir els enunciats dels exàmens abans de començar cada prova.

Aquesta és la principal diferència respecte a la convocatòria del juny, quan els presidents dels tribunals van demanar que els estudiants que volguessin els enunciats en castellà aixequessin la mà. Ho van demanar menys del 5% d'alumnes a Catalunya. Ara la Generalitat ja ha comunicat als tribunals de les PAU els canvis que suposa la resolució judicial, que obliga els examinadors a "no anotar l'opció lingüística dels estudiants consignant noms i cognoms" i a preguntar "en quina llengua l'alumne vol que se li entregui l'enunciat, sense que la resta d'alumnes hagin de conèixer com exerceix el seu dret l'examinat, és a dir, l'exercici de la seva llibertat d'opció".

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha lamentat que es torni a perseguir judicialment "la normalitat lingüística" de les universitats catalanes. La decisió del TSJC és, de fet, una esmena a les actuacions de la Generalitat en l'anterior convocatòria. Els jutges retreuen que els responsables de les PAU van considerar que les instruccions dictades al juny eren "complementàries", quan la justícia havia suspès íntegrament els enunciats sobre els exàmens i havia obligat la Generalitat a donar el mateix tractament al català, castellà i aranès a la selectivitat. És per això, diu el TSJC, que el correu electrònic que la Generalitat va enviar el dia abans a tots els estudiants que feien les PAU en què deia que tenien a disposició les proves en totes les llengües cooficials "és insuficient per donar compliment al dret de l'alumnat". A més, el tribunal considera que el document imprès i col·locat a totes les portes de les aules per recordar que els enunciats es podien demanar en català, castellà i aranès "s'oblida del dret de l'alumne a no haver de significar-se" per la seva opció lingüística i "no garanteix el seu anonimat". Igualment, el TSJC retreu a la Generalitat que al·legar l'alt cost d'impressió dels enunciats de les proves "no pot enervar l'obligació de ser respectuosos amb la pluralitat".

Preguntar alumne per alumne

La decisió dels jutges, per tant, dona la raó a l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, una entitat antiimmersió lingüística que ja ha recollit diverses victòries judicials en aquest sentit. Segons l'organització, la interlocutòria del TSJC significa que els exàmens "no es podran repartir primer en català" sinó que s'haurà d'entregar "un únic exemplar amb els idiomes oficials o bé en el moment del repartiment es lliurarà a l'alumne l'exemplar en la llengua oficial de la seva elecció". És a dir, que els tribunals hauran de preguntar alumne per alumne en quina llengua volen els enunciats i no donar per fet que tots volen el català i després, si cal, entregar les proves en castellà a qui ho demani expressament.

Geis ha considerat que, malgrat tot, el pronunciament del jutge és "una victòria" davant les pretensions de l'entitat antiimmersió, que demanava exàmens bilingües per a tots els alumnes. "No hi haurà un únic model d'examen, aquesta batalla l'han perduda". "Davant la repressió, intel·ligència, anticipació i solidaritat", ha dit en declaracions recollides per l'ACN. Geis també ha afegit que aquest any es podrà triar l'aranès a qualsevol lloc de Catalunya, "fomentant" el seu ús arreu del territori.

En total, 5.121 estudiants s'examinaran a partir de demà en la convocatòria extraordinària de les PAU, una xifra molt inferior al juny. La meitat dels matriculats (2.582) es presenta a la fase general de les proves i a algun dels exàmens de la fase específica. L'altra meitat (2.539) faran només proves de la fase específica (1.786 són estudiants de batxillerat i 753 de cicles de grau superior). Dels 2.582, un 75% són estudiants que es presenten a les PAU per primera vegada i un 25% repeteixen la prova per millorar nota.

Per seus universitàries, 1.560 estudiants corresponen a la UB, 1.046 a la UAB, 858 a la UPC, 457 a la UPF, 457 a la UdG, 246 a la UdL i 497 la URV. En total hi haurà 34 tribunals, que estaran ubicats a Barcelona (22), Bellaterra (6), Girona (2), Lleida (2) i Tarragona (2). Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del 20 de setembre.

stats