Binibèquer Vell es planteja tancar-se al turisme
Els propietaris de la urbanització privada es queixen de la brutícia i l'incivisme per l'allau de visitants i demanen respostes a les administracions
Sant Lluís“El millor lloc de Menorca per fer-se una foto”. “Molt més que una postal instagramable”. O “la Sagrada Família menorquina”. Aquestes són només algunes de les ressenyes que es poden llegir a internet sobre el poblat de pescadors de Binibèquer Vell. Situat a vuit quilòmetres de Maó i a quatre del nucli urbà de Sant Lluís, municipi al qual pertany, és una urbanització de propietat privada que ha dit prou a la massificació turística. L’associació de propietaris ha posat damunt la taula la possibilitat de tancar un dels espais més emblemàtics per al turisme de Menorca si les administracions públiques no s’impliquen en el manteniment del lloc i en la regulació dels visitants.
La construcció de la urbanització va començar l’any 1964, a càrrec de l’aparellador menorquí Antonio Sintes Mercadal, en un projecte de l’arquitecte català Francesc Joan Barba i Corsini. Amb la idea de recrear un poblat que cridés l’atenció d’intel·lectuals, pintors i escriptors, es van edificar gairebé 8.000 metres quadrats amb un total de 165 habitatges. Els carrerons estrets, el blanc de les casetes, la ubicació davant el mar i la seva singularitat han convertit Binibèquer Vell en una de les principals imatges promocionals de Menorca.
Ara bé, l’augment de visitants dels últims anys i l’incivisme d’alguns ha provocat un problema de convivència, fins al punt que en algunes de les cases hi van aparèixer pintades que proclamaven “El turista maleducat no és benvingut”. Aquesta situació ha fet que la nova junta de propietaris de Binibèquer Vell –aquest estiu, Oscar Monge ha substituït en la presidència Joan Ramon Rabassó, que havia estat tretze anys al càrrec– es plantegi prendre mesures de cara a la pròxima temporada turística.
Monge explica que hi ha desconeixement de l’estatus d’urbanització privada que té Binibèquer Vell: “La comunitat i tots els carrers són privats, no són via pública. Però sentim que s’utilitza la urbanització com si fos tot públic, i això sense rebre res a canvi”. Subratlla que la comunitat inverteix en el manteniment i millora de la urbanització, i que actualment està renovant la il·luminació, amb un cost de milió i mig d’euros. També afirma que cada any gasten 150.000 euros a pintar el poblat. “La inquietud que vam traslladar a la batlessa de Sant Lluís (Carol Marqués) no és només la inversió que farem, també els reclamem més neteja”, diu Monge. I afegeix: “Ens ajuden a fer la neteja bàsica, però els propietaris assumim 15.000 euros anuals per fer front a totes les conseqüències de rebre una mitjana de més de 1.000 visitants per dia”.
Així i tot, Monge no responsabilitza de la brutícia els turistes perquè, segons afirma, els dipòsits dels fems estan plens i són insuficients per absorbir els residus que es generen. I aquest no és l’únic maldecap dels 98 propietaris (65 residents a Menorca) dels habitatges del poblat de Binibèquer Vell. “És necessari pacificar el turisme. Per això hem sol·licitat, sense èxit, una reunió amb la conselleria de Turisme del Govern Balear”, confessa.
Els propietaris insisteixen a apuntar que estan a favor de rebre visitants. Admeten que és una font d’ingressos important per a l’oferta complementària, especialment per al sector de la restauració, però no ho volen a qualsevol preu. En aquest sentit, Oscar Monge admet que el tancament de la urbanització guanya adhesions: “Si ningú ens dona una solució abans de finals d’any i l’administració ens abandona, tenim decidit tancar el poblat”.
Limitar l'horari de visites
L’Ajuntament de Sant Lluís és ara qui té l’encàrrec de liderar la pacificació i de coordinar un pla d’acció amb altres institucions. Amb l'alcaldessa de vacances, des del consistori es limiten a dir que les propostes de l’associació de propietaris seran estudiades “per saber si són viables i factibles, actuant amb sentit comú per tal de minimitzar l’impacte del turisme en un espai com Binibèquer Vell”.
Entre les mesures que s’han plantejat els propietaris, destaca establir un horari per rebre visites: “Estaria bé de les nou del matí fins a les nou de la nit, i així els negocis podrien beneficiar-se del turisme”. Els veïns de Binibèquer Vell recorden que no se’ls pot comparar amb altres indrets turístics: “Fins i tot patim que hi hagi gent que entra a les nostres cases, i aguantem crits a altes hores de la matinada que acaben amb confrontació. Volem estar en pau a les nostres cases a partir de les nou de la nit”.
Les conseqüències de tot plegat són les següents: si la majoria de cases de la zona han experimentat una revalorització d’un 15% gràcies al fervor turístic per Binibèquer, paradoxalment els habitatges del poblat de pescadors han disminuït el seu valor al voltant d’un 20%. La urbanització privada encara no ha estat recepcionada pel consistori de Sant Lluís.
