Societat 02/03/2021

La Vall d'Hebron atén una vintena de casos de violència contra menors al mes

L'hospital ha creat una unitat especialitzada en aquestes agressions sovint invisibilitzades

4 min
Les professionals de l'equip EMMA de la Vall d'Hebron.
Disponible en:

Santa Coloma de Gramenet"La sensació és que ens estan arribant molts casos de violència contra menors. La setmana passada vam detectar-ne cinc, força greus i complexos, tres dels quals van derivar-los les escoles després de veure ferides i canvis en l'estat d'ànim", explica Anna Fàbregas, del servei de pediatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron i coordinadora de l'equip EMMA, la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència, referent a la ciutat de Barcelona. Les agressions físiques, psicològiques, sexuals i, sobretot, per negligència contra els menors d'edat sovint s'invisibilitzen. Però existeixen.

"Sentim històries molt dures", admet la doctora Fàbregas. Només a la Vall d’Hebron es detecten una vintena de casos al mes, alguns d’ells de gravetat i que requereixen hospitalitzacions i retirades de custòdia. Amb tot, cal dir que en els quatre mesos que porta en funcionament l’EMMA, format per pediatres, psiquiatres i treballadors socials, ja s’han detectat 134 casos de maltractament infantil.

Com passa amb tots els tipus de violència a l'entorn familiar, els casos s'infradetecten i la majoria de les víctimes viuen amb el patiment sense verbalitzar-ho o demanar ajuda. Són agressions ocultades, i la pandèmia ha agreujat aquest encobriment. L'any passat es van notificar a les autoritats 1.850 casos menys de menors afectats per la violència respecte al 2019, segons dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, però les xifres s'allunyen de la realitat.

"Hi hagut un descens de les notificacions al sistema de protecció de la infància d'un 40% entre el febrer i l'abril a causa del confinament domiciliari, però estem segures que hi ha hagut més violència. De fet, des de l'estiu ens arriben molts d'aquests casos que van quedar amagats per la pandèmia", explica Fàbregas.

El confinament va frenar l'arribada de les víctimes menors d'edat als serveis d'urgències, però això no vol dir que la violència desaparegués. Segons una enquesta de l'ONG infantil Save the Children, el 31% dels pares i mares van viure situacions de tensió o conflicte amb els fills durant el confinament. Un de cada quatre va reconèixer haver perdut els nervis i haver cridat o insultat el menor, però un 12,5% dels progenitors van admetre haver pegat el seu fill en aquell període, de març a juny.

"La situació és molt greu i també l'OMS ho va alertar: els infants van viure mesos tancats amb els seus presumptes agressors, molts dels quals patien un estrès econòmic afegit a causa del virus, cosa que agreujava la situació de violència, i sense els factors de protecció social que permeten detectar les agressions o que els menors demanin ajuda, com les escoles, les activitats de lleure o les extraescolars", lamenta Fàbregas.

Quatre tipus de violència

"La violència contra els infants és un puzle: una agressió física no és aïllada, sovint ve acompanyada per altres violències", adverteix Fabregas. La negligència és el tipus més freqüent i n'hi ha de diferents nivells: des de la mala alimentació o la deixadesa en la higiene (no es canvien els bolquers o no es banyen) fins a les intoxicacions (ingesta de medicaments o productes tòxics que no es poden deixar a l'abast dels infants), passant per la negativa a portar-los a les revisions pediàtriques.

Un terç dels menors pateix violència emocional o psicològica, com insults, vexacions o aïllaments, cosa que els fa sentir no estimats per la família, i un de cada deu infants és víctima d'abusos físics, que poden anar des de cops intencionats fins a pallisses, passant per cremades amb cigarretes o pel sacseig, que és el maltractament més freqüent en nadons.

Un de cada cinc menors atesos ho són per violència sexual, uns abusos o agressions especialment crítics perquè els menors poden presentar seqüeles en la salut mental al llarg de la seva vida. De fet, hi ha molts casos de violència intergeneracional.

L'equip EMMA ha integrat una ginecòloga especialista en infància i adolescència per a l'avaluació mèdica i el seguiment en els casos que així sigui necessari, i sovint no només s'aborden els problemes dels infants, sinó també els dels progenitors, que també han viscut violència. "Cal trencar els cicles violents d'una família", diu Fàbregas, que recorda que més del 80% dels casos de violència sexual els cometen familiars pròxims de les víctimes.

Detecció i tractament psicològic

La creació d'equips com l'EMMA ajuda a la sensibilització, detecció i abordatge multidisciplinari d'aquestes situacions tan complexes, en les quals les víctimes són menors d'edat. La intenció, ha apuntat Fàbregas, és anar cap al model de les Cases dels Nens (Barnahus en islandès), que evita que el menor hagi de reviure l'abús sexual a través de múltiples declaracions i, alhora, ofereix un entorn amigable i respectuós amb les seves necessitats. A les Barnahus, creades el 1998 a Reykjavík, quan els expedients arriben a judici es fa una entrevista forense amb el nen afectat per circuit tancat de televisió davant un representant de l'àmbit judicial, cosa que garanteix que la prova resulti vàlida per al judici, sense la necessitat de repetir la declaració. A Catalunya ja hi ha la primera casa dels infants per atendre els abusos sexuals infantils i per evitar la revictimització: es va inaugurar el setembre del 2019 a Tarragona.

L'abril del 2019, Salut va actualitzar el protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, coincidint amb la proliferació de diversos casos de violència contra nadons i infants, com el d'un nadó de dos mesos de Pineda de Mar, si bé la conselleria va desvincular-ne la revisió.

El document amplia el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la detecció i preveu la creació progressiva d'equips de referència amb expertesa en abusos sexuals i maltractament greu, distribuïts pel territori i encarregats de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial.

L'equip EMMA s'emmarca en aquest projecte i se suma als dos equips ja existents a Catalunya: la Unitat Funcional d'Abusos a Menors (UFAM) de l'Hospital Sant Joan de Déu (Àrea Metropolitana Sud i Vallès) i la Unitat de Pediatria Social del Germans Trias i Pujol (Àrea Metropolitana Nord). La intenció del Govern és desplegar equips com aquests arreu de Catalunya.

stats