Societat 14/10/2013

Vist per a sentència el judici de les víctimes de la talidomida, més de 50 anys després dels fets

Els afectats, amb malformacions derivades de la toxicitat del sedant, reclamen 204 milions d'indemnització. L'empresa farmacèutica considera que el cas ha prescrit i que no hi ha proves

Efe
3 min
Les víctimes de la talidomida demanaran 204 milions d'euros d'indemnització en el judici que comença aquest dilluns contra la farmacèutica Grünenthal/ EFE

MadridAquest dilluns ha quedat vist per a sentència, al jutjat de primera instància número 90 de Madrid, el judici contra l'empresa alemanya Grünenthal, la farmacèutica responsable de la talidomida, el sedant que a la dècada dels seixanta va ser administrat a dones embarassades per pal·liar les nàusees i que va provocar greus malformacions als seus nadons.

Uns 180 membres de l'Associació de Víctimes de la Talidomida (AVITE) han reclamat al jutjat que la farmacèutica Grünenthal, responsable del fàrmac, els indemnitzi amb 204 milions d'euros per les malformacions que van patir. L'empresa ha demanat que es desestimi la denúncia per falta de proves i perquè considera que el cas ha prescrit.

Més de 50 anys esperant el judici

El fàrmac es va començar a vendre l'any 1957 com a sedant per pal·liar les nàusees i el mareig entre les embarassades. Mesos després de ser administrat a les pacients, van començar a ser habituals els naixements de nens amb greus malformacions i absència d'extremitats.

Metges i científics van establir la relació entre la talidomida i les malformacions i van donar la veu d'alarma. A finals del 1961, les evidències dels efectes del fàrmac van obligar l'empresa a retirar-lo del mercat a Alemanya. Però a Espanya es va seguir comercialitzant fins al 1965 per tres laboratoris amb set noms comercials diferents.

Segons els càlculs d'AVITE, a tot el món van néixer més de 20.000 nens amb malformacions derivades de la ingesta del fàrmac per part de les seves mares.

"Eren nadons que haurien nascut sans si no haguessin estat exposats a la toxicitat del fàrmac", segons les víctimes, que asseguren que molts d'ells van morir perquè la talidomida els va afectar el cervell, el cor i altres òrgans vitals, i que d'altres es van suïcidar en no poder suportar les conseqüències de les malformacions.

Molts altres van sobreviure i van arribar a adults, i són els que ara estan representats en el judici contra la farmacèutica.

Les víctimes demanen 204 milions d'indemnització

L'advocat de les víctimes, Ignacio Martínez, s'ha mostrat confiat que els afectats espanyols seran indemnitzats, encara que sigui "tard i malament", per poder afrontar les limitacions de la seva vida diària. Martínez ja ha assenyalat que l'empresa ha pagat gairebé 600 milions d'euros en indemnitzacions a Alemanya com a responsable dels danys produïts pel fàrmac, mentre que a Espanya els afectats no han rebut compensacions.

El lletrat de les víctimes ha assegurat que la talidomida es va seguir venent a Espanya quan ja s'havia deixat de comercialitzar a Alemanya sense que la farmacèutica donés a conèixer a la societat que el producte era "verí".

El cas és un "exemple perfecte de dany continuat", segons Martínez, que ha precisat que les malformacions de les víctimes evolucionen permanentment i que segueixen apareixent danys nous.

L'empresa considera que el cas ha prescrit

L'advocada de la farmacèutica ha assegurat que no s'ha aportat "ni un sol paper" per demostrar la data de naixement dels membres de l'associació que pateixen malformacions. La lletrada ha criticat els denunciants per "ocultar i manipular" informació bàsica i ha subratllat que no és possible establir una relació de causa-efecte al cent per cent entre les malformacions congènites i la talidomida.

L'advocada ha considerat que el cas és "un exemple perfecte de prescripció" per la dificultat de localitzar documentació i per considerar una injustícia que es jutgi l'any 2013 un afer del 1961.

El representant legal de Grünenthal ha intervingut com a testimoni i ha admès que el fàrmac "no estava indicat per a embarassades", però ha afirmat que no se les excloïa perquè en aquella època "no hi havia conscienciació" per a aquest tipus d'indicacions.

stats