ALERTA AMBIENTAL

La xilel·la continua propagant-se sense control

Ja han detectat el bacteri a Madrid i Almeria, mentre s’escampa a les Balears i el País Valencià

La xilel·la, el bacteri que obstrueix els vasos conductors de la saba i causa la mort de plantes i arbres, s’escampa per la península Ibèrica com una taca invisible que sembla que ningú pugui aturar. Si fa poc més de quinze dies el patogen es va detectar en un camp d’oliveres de la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés, la setmana passada l’alarma saltava al municipi almerienc d’El Ejido, on van detectar el microorganisme en un hivernacle. Aquests dos nous focus s’afegeixen als centenars que s’han trobat a les illes Balears i al País Valencià, on, com a la resta del sud de la Mediterrània, el bacteri amenaça de provocar la crisi agrícola més important de les últimes dècades. La seva capacitat per afectar fins a 300 espècies diferents converteix aquest patogen en una plaga especialment letal. No en va, l’han batejada com la pesta negra de l’agricultura.

El territori on el bacteri ha mostrat més la seva voracitat ha sigut l’arxipèlag balear, on, des que va aparèixer al municipi de Portocristo el 10 de novembre del 2016, no ha parat d’infectar més i més plantes. A hores d’ara ja s’han detectat 627 positius en cultius tan diversos com l’ametller, la vinya, l’olivera, el cirerer, el pruner o les plantes ornamentals.

On encara és difícil calibrar l’expansió del patogen és al País Valencià, perquè, tot i que des del 29 de juny del 2017 s’hi han confirmat 176 casos, de moment el bacteri només ha afectat el cultiu d’ametllers. A més, tots els positius detectats s’han concentrat al nord de la província d’Alacant. A diferència de les Balears i el País Valencià, Catalunya encara no ha patit l’embat de la xilel·la, i les 3.404 analítiques dutes a terme des del 2015 han donat sempre resultats negatius.

El combat de la xilel·la no és una experiència nova. Als Estats Units lluiten per salvar la vinya de la voracitat d’aquest bacteri des de fa més d’un segle. A la Mediterrània és un nouvingut, se’l va descobrir el 2013 a la regió italiana de la Pulla. El llegat del patogen al país dels Apenins és esfereïdor: més de dos milions d’oliveres mortes o arrencades. Dos anys més tard, el 2015, el bacteri va continuar la seva expansió i va saltar fins a l’illa de Còrsega, i d’allà al continent, a la Provença francesa. Un camí que va concloure a Alemanya, on, això sí, fins ara la presència ha sigut testimonial.

Contenció versus erradicació

La perillositat de la plaga i la severitat de les mesures exigides per impedir-ne la proliferació han afavorit diferències entre els territoris afectats. Dos dels millors exemples d’aquesta discrepància són les Balears i el País Valencià. I és que, mentre que el govern de Francina Armengol ha abandonat tota esperança d’erradicar el bacteri, l’executiu de Ximo Puig encara malda per evitar-ne l’expansió.

A l’octubre la Unió Europea va atendre la petició del Govern Balear i va declarar el territori infectat. Aplicava així la fórmula posada en marxa a Itàlia, que implica admetre que el combat del bacteri s’ha iniciat tard i que el patogen no es pot erradicar: cal conviure-hi i lluitar per reduir-ne la incidència. La via de la contenció exigeix l’eliminació dels arbres afectats, però el protocol d’erradicació és més dur: preveu eliminar també els arbres que són a 100 metres a la rodona de l’infectat. Per contra, la via de la contenció prohibeix qualsevol exportació de productes i tanca l’aixeta a l’arribada d’ajudes europees per compensar els llauradors, un suport que sí que preveu la fórmula més estricta.

On sí que s’està aplicant el pla d’erradicació és a la Provença francesa i al País Valencià. Les estrictes mesures que preveu causen tensions i la resistència de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Plataforma d’Afectats de la Xylella Fastidiosa d’Alacant (AXFA), que s’han enfrontat amb els treballadors encarregats d’arrencar els arbres infectats. Aquestes dues entitats s’oposen a l’aplicació de la normativa perquè consideren que la batalla de la contenció “està perduda” i reclamen l’aplicació de l’excepció balear. En contra d’aquest posicionament, i en defensa del protocol europeu, la Unió de Llauradors i Ramaders Valencians, la conselleria i el ministeri d’Agricultura, així com l’executiu comunitari, defensen que el pla d’erradicació és l’única opció d’evitar l’expansió del patogen o, com a mínim, de tenir alguna possibilitat real d’aconseguir-ho.

Etiquetes

Més continguts de