L’any passat, la reforma del Port Vell de Marsella va guanyar el premi a l’Espai Públic Europeu. Aquell vell port amb els anys s’havia anat omplint d’edificis i espais privatitzats que barraven l’accés públic als molls. La reforma, després d’un procés participatiu ciutadà, ha recuperat aquest accés, ha creat espais aptes per acollir grans esdeveniments ciutadans, s’ha millorat la zona d’amarratge i ha pogut combinar l’activitat econòmica i nàutica amb l’ús ciutadà. Pot ser un bon exemple que serveixi per reflexionar sobre el que està passant a Barcelona, on tot el que es va guanyar al mar en l’etapa preolímpica -amb el Moll de la Fusta- s’ha perdut en les plataformes comercials -Maremagnum, Aquarium, cinemes, la Marina del Port Vell, l’hotel Vela, etc.-, que han tornat a negar als ciutadans la possibilitat de gaudir del mar i el port.
En aquest context cal tenir molt en compte la proposta d’enderrocar l’edifici del cinemes IMAX, que al setembre va tancar la seva activitat i ara s’ha quedat buit. Caldrà estudiar si hi ha manera de reaprofitar-lo i fer un procés de participació ciutadana, però entre les coses que cal valorar, més enllà del gest simbòlic de recuperar una part de la ciutat que es va privatitzar, hi hauria la possibilitat d’iniciar la reconquesta del moll vell per a la ciutadania, un espai públic en què no caldria fer-hi gaire intervenció més enllà de la mínima per assegurar la confortabilitat del ciutadà passejant. L’aposta econòmica pels temes nàutics no ha de ser incompatible, com demostra Marsella, amb un aprofitament realment públic.
