Barcelona no fa por
La capital catalana redueix considerablement el nombre de persones víctimes de delictes, però els experts alerten que cal que millori la seguretat en l’àmbit digital i en les infraestructures
Si un usuari escriu al cercador del Google les paraules Barcelona i robbed (robat)el primer resultat que hi trobarà serà una web titulada Robbed in Barcelona. Un cop l’usuari hi cliqui, hi veurà un llistat d’històries explicades per turistes, que relaten on, quan i com van ser robats a Barcelona. La web també té una pàgina de Facebook, creada el 2010, titulada I know someone who got robbed in Barcelona [Conec algú a qui han robat a Barcelona], que té més de 3.600 seguidors. La web es va crear en el moment en què la percepció de victimització dels barcelonins assolia el màxim dels últims 20 anys. Per primera vegada des de l’any 1987 el nombre de persones que deien que havien sigut víctimes d’algun delicte l’any 2009 superava el 25%. Quatre anys després, l’enquesta de victimització publicada per l’Ajuntament mostrava que el resultat se situava al 20,8% i es tornava, així, als resultats previs al 2009. Segons l’enquesta, un de cada cinc barcelonins es van sentir víctimes d’un delicte el 2013, davant de l’un de cada quatre que hi havia en els quatre anys anteriors. Tot i que el percentatge ha millorat respecte als últims anys, segueix allunyat del 13% que es registrava el 1998.
El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, atribueix la millora al reforç de la presència de la Guàrdia Urbana al carrer, a la creació dels grups de delinqüència urbana a Ciutat Vella i l’Eixample i a la creació d’una patrulla específica per al metro i per a les platges, entre d’altres. “La inseguretat és un tema que sempre està viu, hem de continuar treballant-hi i millorar encara més”, expressa Forn. Al mes de gener The Economist va publicar un rànquing sobre les ciutats més segures del món, en què situava Barcelona en la quinzena posició. La revista britànica no només valorava l’índex de seguretat personal, sinó que tenia en compte quatre ítems més: infraestructures, seguretat digital, seguretat personal i salut.
La seguretat, un cúmul de factors
“Els ciutadans han de ser molt exigents pel que fa a la seguretat d’una ciutat. Han de ser conscients que no es tracta només de l’índex de delinqüència, sinó que s’han de valorar molts altres factors”, expressa la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ruth Carandell. En aquest sentit, recorda que la seguretat d’un ciutadà és el cúmul de serveis i de prestacions que rep d’una ciutat, entre d’altres. Barcelona surt molt ben parada en el rànquing del sistema sanitari de The Economist -ocupa el setè lloc- i en el de la seguretat personal, situada en l’onzena posició. La revista valora la millora que ha registrat la capital catalana en l’índex de delinqüència en l’últim any i el bon funcionament del sistema sanitari universal, entre d’altres. Però quan The Economist analitza les infraestructures i la seguretat digital, la capital catalana baixa posicions en la classificació. Barcelona ocupa el lloc 14 en infraestructures i el 29 en seguretat digital. “Cal revisar l’ús que es fa de Barcelona com a ciutat. Tenim una gran mancança en la comunicació entre Barcelona i l’entorn pel que fa al transport públic”, apunta Carandell. Aquest fet, afegeix, fa que la capital catalana “rebi un gran impacte de trànsit i, per tant, tingui un alt nivell de sinistralitat”. Barcelona va acabar el 2013 amb 22 morts pel trànsit -la xifra més baixa de la història-, però el 2014 les víctimes mortals van tornar a pujar fins a les 31. Dels nou morts més registrats que en l’any anterior, sis eren motoristes, dos eren conductors de turisme i un era ciclista. Carandell considera que Barcelona ha de treballar per reduir l’alta accidentalitat (especialment de les motos), reforçar la xarxa de transport públic, corregir l’educació de la bici i prioritzar encara més la figura del vianant.
Millora en la seguretat digital
Sens dubte, un dels hits del govern de Trias d’aquesta legislatura ha sigut vendre Barcelona com una smart city de referència. No obstant, en termes de seguretat digital, la capital catalana se situa gairebé en la trentena posició. El mateix Joaquim Forn admet que si la ciutat es vol fer un lloc en aquest àmbit, la seguretat serà “un punt important a treballar”. “Hem muntat una ciutat intel·ligent, però si un hacker volgués, podria fer que no funcionessin els semàfors”, apunta Vicenç Aguado, professor titular de dret administratiu, expert en seguretat pública de la Universitat de Barcelona (UB). En aquest sentit, considera que el ritme de la societat tecnològica en què vivim no va compassat amb les mesures de seguretat que pren Barcelona respecte a això. “El ciutadà aboca totes les seves dades a internet i no és conscient del risc que comporta”, expressa Aguado. Com a mesures de prevenció, l’expert proposa augmentar la protecció de les dades per evitar-ne el robatori, establir protocols i conscienciar la població, entre d’altres.
En el rànquing de seguretat digital, The Economist col·loca Tòquio en el primer lloc per l’esforç que ha dedicat últimament en aquest àmbit. La revista valora que el govern japonès, esperonat pels Jocs Olímpics del 2020, aprovés a finals del 2014 una llei de seguretat cibernètica nacional. “Les ciutats han d’estar atentes contra aquest tipus de delictes quan rebin grans esdeveniments, especialment en llocs on els serveis de connexió wifi són vulnerables als atacs”, avisa la revista.
Quan el mitjà té en compte tots els ítems -infraestructures, personal, digital i salut- també situa Tòquio com la ciutat més segura del món. No obstant, Carandell considera que Barcelona s’hauria d’emmirallar especialment en Toronto. “És una ciutat moderna, ben pensada i amb un gran equilibri entre comunitats”, assegura, i alerta de la importància d’integrar tota la població en una ciutat.
