Canyelles muda la pell

L’Antònia Bernard obre la porta de casa seva al bloc A1 del barri de Canyelles i deixa entrar els curiosos que participen en l’última edició de l’Open House. “És un pis molt còmode, ben ventilat, amb llum natural a totes les habitacions, calent a l’hivern i fresc a l’estiu, i la veritat és que hi hem hagut de fer poques reformes, només la cuina al cap dels anys”, comenta orgullosa Bernard, que s’hi va instal·lar des de l’inici, ja que treballava com a mestra a l’escola del barri. Treu una vella foto de la construcció del barri, a mitjans dels anys 70, on encara es veuen algunes de les casetes i barraques de la Guineueta vella que es van enderrocar per construir els blocs de pisos.

Canyelles va ser l’últim polígon construït a Barcelona durant el franquisme per acollir les onades migratòries. Tot i l’aspecte imponent dels grans blocs, aquesta va ser una de les operacions urbanístiques de promoció pública més reeixides. En bona part per la qualitat de l’equip d’arquitectes que el van dissenyar -López-Íñigo, Giráldez i Subias-, autors també del polígon de Montbau i d’edificis emblemàtics com la Facultat de Dret de la UB o l’Hospital Oncològic. Però també perquè era l’època daurada de l’associacionisme veïnal i la pressió al carrer dels habitants d’un barri obrer polititzat era constant.

“No ens agrada gens el nom de polígon, té un punt despectiu, en tot cas preferim zona residencial per a gent treballadora, perquè aquest és un barri en una ubicació de rics de la qual gaudeix la gent obrera”, explica rialler Manolo Sánchez, actual president de l’Associació de Veïns d’un barri on tots els carrers porten nom de poeta. Això sí, han hagut de lluitar per tot: perquè es cobrís la ronda de Dalt en aquella zona; perquè es construís un parc verd on estava previst edificar més blocs -porta el nom de Josep Serra Martí en record del regidor d’Urbanisme socialista durant els anys vuitanta-; per l’arribada del metro; pel mercat, i, ara, per fi, per la rehabilitació completa de totes les façanes del barri. Una operació, pressupostada en entre 25 i 30 milions d’euros, que canviarà completament la pell de Canyelles.

Si en general sembla que no hi ha gaires crítiques a com es va resoldre el disseny arquitectònic dels edificis, la qualitat de la construcció ja és una altra cosa. Es va fer amb un sistema industrial, de túnel de ciment, que permetia edificar més ràpidament de manera seriada. Amb això no hi ha hagut problemes, però sí amb els materials, ja que la capa de ciment de la façana era massa prima i s’han detectat carbonatació, oxidació i humitats que afecten tant façanes com cobertes.

Quasi ben bé des dels inicis van començar a sortir esquerdes i amb els anys es van haver de treure les jardineres d’alguns blocs, els denominats A, que tenen una coberta una mica alpina, que dóna personalitat al barri, per despreniments. “No es pot dir que hi hagi danys estructurals, aquí no hi ha hagut mai cap perill que afecti l’estabilitat de l’edifici, sinó patologies que són molt variades perquè hi ha cinc tipologies de blocs i a més a vegades en un mateix edifici també es van emprar diversos sistemes de construcció”, explica Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat, que ara coordina tota l’operació.

A l’espera des del 2006

La campanya per remodelar el barri ha sigut llarga i ha passat per moltes fases des que el 2006 es va aprovar el primer decret de la Generalitat, encara en època de Maragall, per posar en marxa el pla d’ajudes que afectava també la Trinitat Nova i el Sud-oest del Besòs, un barri, aquest últim, que es va prioritzar. Mentrestant, però, es va fer un concurs per definir el pla director tècnic i cromàtic, que va guanyar el 2009 l’estudi Roomz Arquitectura, i després també es van fer concursos per a cada tipologia d’edifici. Tanmateix, no va ser fins al 2014 que van aparèixer els diners, 11,1 milions, per poder començar unes obres que pagaran en un 60% la Generalitat, en un 25% l’Ajuntament de Barcelona i en un 15% els veïns.

Pel camí, però, hi ha hagut alguns canvis respecte al pla director original i ara les obres les controla directament l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat, que ha ajustat els pressupostos i les actuacions que cal fer. “Els projectes dels arquitectes doblaven el pressupost inicial i això ho feia inviable”, explica Jordi Sanuy. “Ho hem anat ajustant prioritzant l’aïllament tèrmic de les façanes, incloent-hi els patis interiors, que no estaven previstos, i eliminant el que eren elements decoratius o accessoris que, a més, en molts casos no eren pràctics”, afegeix. Ara el cost mitjà és d’uns 12.000 euros per habitatge. Sanuy confia que la inversió final serà d’entre 25 i 30 milions. Els ajustos afecten també el pla cromàtic, diferent per a cada tipus d’edifici i que incorpora carabasses, vermells, verds i també lleugers grafitis a les façanes. “No és una rehabilitació complicada però sí molt potent”, indica Sanuy, que afegeix que el de Canyelles és un cas que no té res a veure amb, per exemple, el que va passar al Turó de la Peira. “Els problemes que té Canyelles els tenen quasi tots els edificis d’aquella època i, de fet, la majoria de polígons de promoció pública, com aquest, tenien més qualitat que els de promoció privada”, explica.

“A veure si estalviem calefacció”

Les obres dels primers dos blocs es van iniciar al gener i la part grossa, que consisteix a recobrir tota la façana amb diferents capes d’aïllant i una nova pintura, ja està acabada. “Estem satisfets del resultat, però ara veurem si es nota aquest hivern i estalviem en calefacció”, comenta Gerardo Domingo, que ha sigut president de la comunitat d’un dels blocs reformats i sap que cada veí ha hagut de pagar uns 2.200 euros. Es queixa, això sí, d’alguns acabats.

A la porta del seu edifici hi ha un dels encarregats de l’obra, que ara es dedica a anar pis per pis -i n’hi ha 96- a atendre les queixes i tancar carpetes. Té paciència, tanta com Manolo Sánchez i el seu segon, Miquel Abdon, que dimarts passat, dia assolellat de mercat, anaven recollint salutacions i reclamacions d’uns veïns que coneixen de fa molts anys. “Aquí hi vam venir tots de molts joves, com a molt n’hi havia de 40 anys, i esclar, com que quasi totes les cases són de propietat, ara cada cop hi ha més vells, ja que els fills han volat”, assenyala Abdon. Canyellas té una tercera part de la mitjana d’immigració del seu districte, Nou Barris, i una taxa de natalitat dos punts per sota.

Sánchez i Abdon estan contents dels resultats d’aquesta primera rehabilitació -“És normal que hi hagi algunes queixes, perquè això passa sempre que fas obres a casa”, diuen- i es coneixen al detall com seguiran les següents fases del procés. Ja s’han licitat i adjudicat les fases 2, 3, 4 i 5, que començaran de manera esglaonada a partir del desembre. Segons explica Sanuy, al gener es licitarà la sisena fase, que inclou un bloc amb 14 escales, conegut al barri com “el Barco”, i es preveu que les obres es vagin enllaçant fins que Canyelles, com fan les serps, hagi mudat del tot la pell, i de color.